Lluny de posar-se a treballar per posar fi a la crisi humanitària dels refugiats, els governs europeus estan evolucionant cap a posicions de rebuig a la migració i l'asil "sota l'escalfor de l'extrema dreta". Així ha definit el panorama actual Miguel Pajares, president de la Comissió Catalana d'Ajuda al Refugiat (CCAR) durant la presentació de l'informe La situació de les persones refugiades a Espanya i Europa que elabora cada any la Comissió Espanyola d'Ajuda al Refugiat (CEAR). Des de l'entitat alerten que la situació de protecció de les persones refugiades s'ha vist agreujada respecte els anys anteriors i ha assenyalat com a responsables els executius europeus: "Ens hem instal·lat en una dinàmica en què l'extrema dreta exigeix cada vegada polítiques més restrictives i els governs van cedint". Hi ha marxa enrere possible? "Que [els governs] s'atreveixin a fer polítiques de migració i asil més racionals", ha instat Pajares.

Segons la CCAR, l'Estat espanyol és un dels països on s'està produint aquest viratge cap a postures contràries a les persones refugiades: se segueixen executant devolucions en calent a Ceuta i Melilla, s'estan impedint les tasques de tripulacions de rescat –ara mateix, de fet, no hi ha cap vaixell que salvi vides al Mediterrani–, recentment s'han imposat visats de trànsit a les persones palestines i cameruneses... A més, cada vegada es deneguen més sol·licituds d'asil. Si l'any 2017 rebien una resposta negativa un 67% de les sol·licituds que es feien a Espanya, les últimes dades parlen que l'estat espanyol només n'accepta una de cada quatre, mentre a Europa la mitjana se situa en el 38% de peticions positives.

Un sistema "saturat"

Malgrat la negativa dels governs, les peticions d'asil no paren d'augmentar i se segueixen superant màxims històrics: "Si continuem a aquest ritme és possible que a finals d'any arribem a les 100.000 sol·licituds d'asil; fins al maig ja eren 46.000", avancen des de l'entitat. L'any passat les nacionalitats que més sol·licituds van emetre van ser Veneçuela, Colòmbia, Síria, Hondures i El Salvador.

Però des del CCAR, també denuncien que, quan arriben, les persones sol·licitants a l'Estat espanyol topen amb un sistema "saturat": hi ha 100.000 expedients acumulats pendents de resolució –"O sigui, 100.000 persones esperant una resposta sobre si poden quedar-se a viure aquí o no", ha puntualitzat Pascal Coissard, coordinadora de l’àrea d’Incidència de la Comissió Catalana d’Ajuda al Refugiat–, la primera cita per formalitzar la sol·licitud es pot allargar més de mig any i el temps d'espera per a completar el procés sencer és de més d'un any.

Un professor palestí a Reus

De fet, cap de les sol·licituds que van presentar els migrants que van ser rescatats per l'Aquarius i Open arms està resolta. Una d'elles és la de Aaed Ahmad, professor de llengua àrab de Palestina. Té 26 anys i va instal·lar-se un temps a Reus, on va aprendre castellà i va començar a fer una xarxa d'amistats amb la col·laboració de la CCAR. Diu que l'acompanyament dels voluntaris no el fa sentir-se estranger. El cert és, però, que mentre espera la resolució poden faltar mesos i segurament haurà de canviar de lloc de residència. Ara s'està a Tarragona: "Estic bé, però prefereixo estar a Reus, allà ja he fet amics: és difícil haver de construir una nova llar cada tres mesos".

De fet, que els plans d'habitatge estatals tinguin en compte les persones refugiades és una de les propostes que posa sobre la taula l'equip de la Comissió Catalana d'Ajuda al Refugiat. "Si ja és difícil trobar pis per a un veí de tota la vida, imagina't per a una persona refugiada que ha de conviure amb el rasicme diari", ha denunciat Coissard.

Malgrat tot, des de la CCAR han recordat que només el 7% de les persones refugiades estan en països del Nord Global. La immensa majoria no hi arriben: o són desplaçats interns o bé fugen a països veïns. De fet, només hi ha un país europeu entre els deu que més refugiats acullen: Alemanya.