Fa set anys des de l’última Comissió Bilateral entre la Generalitat de Catalunya i l’Estat del 2011. Llavors es reunien el vicepresident del govern central en política Territorial, Manuel Chaves –ara investigat pel cas dels EROs a Andalusia–, i la delegació catalana encapçalada per Josep Antoni Duran i Lleida, avui en l’oblit polític. Set anys després, l’ordre del dia d’aquesta reunió ha virat de les competències en la gestió de l’aeroport del Prat a l’alliberament de presos i exiliats catalans processats per rebel·lió contra l’Estat. Aquest dimecres, el diàleg entre les dues institucions es reprèn pels canals formals que establia el malmès Estatut de Catalunya, després que els presidents Pedro Sánchez i Quim Torra decidissin descongelar les relacions.

La llunyania institucional s’ha anat dilatant des de l’última reunió entre un president del govern català i un president del govern espanyol, el 2014, quan l’expresident Artur Mas va entregar un document de 23 punts a l’expresident Mariano Rajoy amb propostes per enfortir l’autonomia de Catalunya, a més de demanar el referèndum pactat amb l’Estat. Aquella reunió només va confirmar que l’executiu central estava disposat a enrocar-se fins el final. Dos referèndums, 1.000 ferits, nou presos, cinc exiliats i una moció de censura després, sembla que Madrid va consolidant una voluntat de diàleg amb el PSOE a la Moncloa.

Des de la reunió entre Sánchez i Torra, el conseller d’Economia i vicepresident, Pere Aragonès, s’ha reunit amb la ministra d’Hisenda, Maria Jesús Montero, i la vicepresidenta espanyola, Carmen Calvo, per discutir sobre demandes d’aquest àmbit com el sostre del deute autonòmic o el control de les finances de la Generalitat, que va ser aixecat pel govern central a principis de mandat. Paral·lelament, també s’han trobat el conseller d’Afers Exteriors, Ernest Maragall, amb el ministre d’Exteriors, Josep Borrell, i la ministra de Territori, Meritxell Batet, encarregada d’abanderar la veu del govern central en els contactes entre les dues administracions. Maragall, i la portaveu del govern català, Elsa Artadi, juntament amb Batet, s’han ocupat de preparar durant aquestes setmanes la trobada que se celebra aquest dimecres i que hauria de suposar l’inici d’un canal de comunicació i treball fluït.

Però aquest objectiu és ambiciós, i encara no hi ha res clar. Sobretot, tenint en compte el contrast de les postures entre ambdós institucions que aquest dimarts reconeixia la mateixa Artadi en roda de premsa: "Hi ha reticències... la distància és gran. Qui ha de fer passes endavant és el govern espanyol", ha dit. El govern català està determinat a parlar sobre la situació dels presos polítics i insisteixen a pressionar la Fiscalia general de l’Estat perquè adopti una altra posició pel que fa a les acusacions de rebel·lió i sedició, mentre que des de Madrid ja han deixat clar que, de moment, no hi haurà moviments en aquesta línia. Tot i saber que no hi ha recorregut polític, la Generalitat va demanar expressament parlar-ne; un fet més simbòlic que respira avenços però que no té cap conseqüència material.

Un altre dels temes estrella de la Comissió Bilateral d’aquest dimecres és la celebració d’un referèndum pactat amb l’Estat. Artadi insisteix, tal com ja havia insistit Mas el 2014: "Existeix una àmplia majoria pel dret a decidir a Catalunya". El Govern espanyol amb Sánchez al capdavant també ha deixat clar reiterats cops que no aposta per posar les urnes, però la Generalitat està disposada a pressionar per aquesta via, la única possible que no implica una confrontació amb l’Estat, i alhora impossible en els marcs polítics actuals. La tercera proposta, amb més sortida a Madrid, és la recuperació de les lleis socials tombades pel Tribunal Constitucional. Artadi ha avançat que el Govern català negociarà aquelles per les quals van interposar un recurs d’invasió de competències, però les que fan referència a l’1 d’octubre és segur que no s’aconseguiran salvar.

En total, són 13 els punts de l’ordre del dia que es plantejaran demà. Amb la reunió d’aquesta Comissió Bilateral, el govern català espera constituir les comissions de treball i establir els pactes entre les dues administracions que s’haurien de començar a materialitzar a la tardor. Artadi, però, és prudent, i avisa que, mentre la Generalitat ja té assignades les persones que hi hauran de treballar, el Govern central encara no ha mogut fitxa.

Però el PSOE i els seus 84 diputats al Congrés ja no compten amb l’opció d’ignorar les demandes del Govern. El líder del grup parlamentari dels demòcrates a la cambra, Carles Campuzano, fa dies que dóna veus sobre la dependència del govern Sánchez amb els demòcrates. També ho deia la portaveu catalana aquest dimarts: "Si ens trobem que no passem de les paraules, que no passem d’un tarannà més dialogant i no transformem res, i a la pràctica l’activitat és la mateixa amb Pedro Sánchez que amb Mariano Rajo, no té massa sentit". Tanmateix, ha afegit que estan disposats a donar "marge" per mesurar la resposta. La d’aquest dimecres serà la última reunió en la calma de l’ull de l’huracà abans d’una tardor que es prepara per una pujada del voltatge polític.