La comissió del 155 conclou que l'abdicació de Felip VI és "necessària" i proposa reprovar Felip VI, Sánchez i Rajoy

Un any i mig després, la Comissió d'Investigació sobre l'Aplicació de l'Article 155 de la Constitució al Parlament ha aprovat aquest dimarts el dictamen final amb les conclusions després de les diverses sessions i 118 compareixents citats des de la seva constitució el 6 de novembre del 2018. La comissió ha aprovat les conclusions presentades pels tres grups independentistes (JxCat, ERC i CUP-CC) amb els seus vots. Així, la comissió ha inclòs al dictamen que considera "necessària" l'abdicació de Felip VI i ha proposat que el Parlament reprovi el president del govern espanyol Pedro Sánchez, l'expresident Mariano Rajoy o el mateix monarca. Ara aquest dictamen s'haurà de debatre i aprovar al ple del Parlament.

JxCat, ERC i CUP-CC, que han votat en bloc les seves conclusions, han remarcat que malgrat els "matisos" en les diferents anàlisis de cada formació han donat llum verda a tots els textos perquè tenen "l'obligació compartida de defensar-se en bloc davant les agressions del 155", com ha explicat el diputat d'ERC Jordi Orobitg. Els comuns, que governen en coalició amb els socialistes a l'Estat espanyol, han aprovat reprovar el cap de l'Executiu però s'han abstingut en propostes vinculades a la desobediència per exercir el dret a l'autodeterminació

La llei d'amnistia per resoldre el conflicte polític

Entre les consideracions aprovades per la comissió destaquen el fet de considerar "imprescindible" que l'Estat "renunciï a basar la seva continuïtat a Catalunya en la coacció jurídica i l'ús de la violència". També s'ha plantejat la llei d'amnistia com la solució per "reconduir" la situació de presó i "reconèixer els abusos i reparar les víctimes". Així mateix, situen l'amnistia com un "prerequisit" per resoldre el conflicte polític entre Catalunya i l'Estat. 

A les conclusions que han presentat els republicans que s'han aprovat també que el Departament d'Interior retorni al model d'ordre públic previ al 155, d'acord amb el que estableixen les conclusions de la comissió d'estudi sobre models de seguretat i ordre públic de la cambra.

Demanen un fons extraordinari de 1.800 milions d'euros com a reparació econòmica del 155

A més, després que el comissionat per al desenvolupament de l’autogovern xifrés en 1.800 milions d'euros l’impacte econòmic del 155 a Catalunya, la comissió exigeix que el Parlament insti el Govern a exigir a l'executiu espanyol la "reparació" de l'impacte econòmic del 155. En aquest sentit, demanen un fons extraordinari de 1.800 milions d'euros com a "reconeixement i reparació econòmica de l'impacte".

En les conclusions proposades per JxCat es proposa la reprovació de Mariano Rajoy i el seu executiu, Enric Millo, Pedro Sánchez, Albert Rivera i l'actitud de Felip VI. Es reivindica la vigència del mandat polític de l'1-O i es critica que abans del 155 l'Estat no va tenir voluntat de diàleg. A més, es qualifica l'aplicació del 155 com una acció política "perfectament assimilable a un cop d'Estat".

D'altra banda, pel que fa al text proposat per la CUP-CC, s'ha acabat aprovant proposar la creació d'una comissió d'estudi sobre la recentraltizació, les restriccions de l'autogovern i les estratègies per "exercir efectivament el dret a l'autodeterminació". A més, a instància dels cupaires s'ha aprovat incloure a l'informe de la comissió la relació d'entitats, institucions o empreses que hagin "col·laborat" de manera "activa" en l'aplicació del 155. Totes dues propostes han comptat amb l'abstenció de Catalunya en Comú Podem.

En canvi, els comuns han votat en contra de la recomanació de la CUP-CC de "no col·laborar i desobeir en favor de l'exercici de les competències i de la sobirania en pro de la plena garantia dels drets socials, civils i polítics de la ciutadania" en cas que el govern espanyol torni a restringir l'autogovern", tot i que s'ha acabat incloent al dictamen amb el suport dels independentistes.

La comissió també considera que el 155 va ser "un clar cas d'imposició de la raó d'Estat per sobre de la raó democràtica"

La comissió també considera que el 155 va ser "un clar cas d'imposició de la raó d'Estat per sobre de la raó democràtica" i critica la repressió. A més, remarca que s'ha "traspassat" els límits constitucionals, que el 155 s'emmarca dins la "causa general contra l'independentisme" i que va representar una "usurpació il·legítima de la voluntat popular". També s'hi explicita que no hi pot haver una solució al conflicte polític que no estigui "basada en el consentiment explícit de la ciutadania de Catalunya".

El Parlament cita a comparèixer a Mas pel cas Palau

D'altra banda, la Comissió d'Assumptes Institucionals (CAI) del Parlament ha aprovat aquest dimarts citar a comparèixer en la comissió a l'expresident de la Generalitat Artur Mas pel Cas Palau i al també expresident José Montilla per la seva recent incorporació al Consell d'Administració d'Enagás.

La sol·licitud de compareixença de Mas, que havien presentat PSC-Units i Cs, han estat aprovades amb 16 vots a favor de tots els grups excepte 5 abstencions de JxCat, i demana que doni explicacions després que el Tribunal Suprem (TS) confirmés a la fi d'abril la condemna de l'expresident del Palau de la Música Fèlix Millet i el també exresponsable de la institució Jordi Montull.

D'altra banda, la comissió ha aprovat per unanimitat les peticions de compareixença de Montilla que havien presentat Cs, JxCat, ERC i la CUP perquè doni explicacions sobre la seva recent incorporació en el consell d'administració de Enagás, així com la compatibilitat de l'exercici d'aquest nou càrrec juntament amb els drets derivats de la seva condició d'expresident de la Generalitat.

Així mateix, la CAI ha aprovat per unanimitat la petició de compareixença de Cs del exconseller d'Acció Exterior Alfred Bosch pels casos de presumpte assetjament sexual del seu excap de gabinet Carles Garcias, que van provocar la seva dimissió. No obstant això, s'ha rebutjat demanar la compareixença de la exconsellera de Cultura i portaveu de JxCat en el Congrés, Laura Borràs, sobre les presumptes irregularitats quan estava al capdavant de la Institució dels Lletres Catalans (ILC).