Toni Comín acusa la Junta Electoral Central (JEC) de "declarar-se en rebel·lia" contra la justícia europea. L'eurodiputat de Junts per Catalunya s'ha pronunciat així aquest dilluns, després de la resolució que va fer arribar a l'Eurocambra sobre les actes de Carles Puigdemont, Jordi Solé, Clara Ponsatí i el mateix Comín.

En una roda de premsa després de la jornada de treball interparlamentària que el partit ha celebrat a Brussel·les, Comín ha confiat que la presidenta de l'Eurocambra, Roberta Metsola, "compleixi el reglament". "Estan contradient de manera frontal i directa una decisió del màxim òrgan jurisdiccional de la Unió Europea", ha insistit l'europarlamentari.

Comín considera que la resolució de la JEC és una mostra més que l'Estat "s'està situant fora del dret europeu" tot "ignorant" les sentències de Luxemburg. En aquest sentit, ha dit que per la banda dels eurodiputats afectats "no hi ha passos a fer" i ha apuntat que seria "molt convenient" que el TJUE "aclareixi la incompatibilitat" de la llei electoral espanyola amb el dret europeu.

Recordem que la Junta electoral Central va respondre la setmana passada a la petició del Parlament Europeu assegurant que l'expresident de la Generalitat Carles Puigdemont, els exconsellers Toni Comín i Clara Ponsatí, i l'eurodiputat d'ERC Jordi Solé no disposen de la condició plena com a eurodiputats. Sosté que no han complert el requisit de prometre o jurar la Constitució davant la mateixa Junta, amb seu al Congrés dels Diputats.

La resolució, adoptada per unanimitat, els insta tots quatre a acudir "en qualsevol moment" davant la JEC per complir aquest requisit. Recorda que ho han fet els altres 55 "diputats electes del Regne d'Espanya".

Jornada de treball de JxCat

Pel que fa a la jornada de treball interparlamentària que JxCat ha celebrat a Brussel·les, Comín ha explicat que han abordat com coordinar l'acció en totes les cambres en què el partit té representació. I és que Junts vol augmentar la denúncia sobre tres qüestions en el marc de la presidència espanyola del Consell de la Unió Europea el segon semestre del 2023.

En concret, aquesta "triple denúncia" serà sobre tres eixos: la vulneració de drets civils i polítics a l'Estat, la reivindicació del català a les escoles i els compromisos "incomplets" per part del govern espanyol sobre la gestió i execució dels fons europeus.