Preguntar, conèixer i saber sobre sexualitat a l'adolescència és una de les inquietuds que s'arrosseguen generació rere generació, però els temps canvien i la forma d'informar-se i comunicar, també. Les biblioteques i la televisió continuen allà per garantir-nos un servei, però són les plataformes audiovisuals com Tiktok, Twitch, Youtube o Instagram on els nois i noies de la generació Z i millenial consulten tot allò que els hi interessa. Això té una part positiva, ja que la informació és pública i viral, però també està la part fosca, perquè hi ha contingut carregat de masclisme, homofòbia o racisme. Aquest és el cas del titkoker amb 27 milions de seguidors, Naim Darrechi, que va ser entrevistat en un programa de Youtube d'un influencer, Mostopapi, on assegurava que ell tenia relacions sexuals amb noies sense preservatiu i que, a més, ejaculava dins seu mentint-les tot dient que "ell era estèril". Aquest contingut arriba a moltíssima gent jove, a nois i noies que els hi fa vergonya preguntar sobre aquests temes als seus pares, a l'escola o fins i tot als seus amics, i que no tenen més referents. Què es pot fer, per revertir l'efecte de declaracions tan greus? Quines alternatives hi ha a les xarxes socials per formar sobre educació sexual de forma responsable, feminista i divertida?

Informar sobre sexualitat a les xarxes socials

En un món dominat per les pantalles, les xarxes es converteixen en un lloc de trobada i coneixement. La Gal·la Martí (Albaida, 2000) és una estudiant valenciana de filologia catalana i creadora de contingut audiovisual al Canal Malaia i a MetaDataCat, on és més coneguda com a Galeta. El seu segon vídeo a TikTok ja tracta sobre sexe i sexualitat, i demana als seus seguidors que li facin preguntes, deixant clar que ella no és cap especialista, per així compartir inquietuds i curiositats en un espai segur. En el seu dia a dia, Martí parla de relacions sexo afectives i relacions obertes sense cap problema amb els seus familiars i amics, però veia que a les xarxes no hi havia contingut al respecte.

"Vaig fer un TikTok sobre l'ús del preservatiu. Tinc amigues que pensaven que el preservatiu és només per evitar un embaràs. Per sort podem avortar, una ETS et pot amargar la vida", insisteix. Quan fa els vídeos on demana als seus seguidors que li facin preguntes, es troba amb molts dubtes o consultes, tant de nois com de noies. "Jo no sé si qui són ells, no puc opinar res de la seva vida, no els qüestiono, no s'han de justificar... Sóc una persona propera i crec que senten que poden parlar amb algú d'un tema molt present la nostra vida", explica.

La creadora visual Queralt Guinart (Moià, 1996), coneguda pels seus projectes a seu Instagram Kerrature i Bunyol TV on parla de relacions LGTBIQ -sobretot dirgit a lesbianes i persones trans-, no rep tantes preguntes concretes com Martí. Ella sospita que és perquè es tracta de temes "una mica complicats", però de retruc rep molta gratitud per part dels seus seguidors. "Ara m'agafo de la mà de la meva xicota quan vaig al carrer" o "quan parlo amb homes apujo la veu" són alguns dels comentaris plens d'agraïment que ha trobat Guinart. "El meu art juga a l'empatitzacó, al recolzament i a crear una comunitat que no existia des de fa temps", assegura, ja que en el cas de Bunyol TV és un canal de divulgació cultural i art lèsbic i transsexual. El que les va portar a la fama va ser el consultori amorós Salsa Romesco, que ja ha arribat a ràdio Primavera Sound. "Ens arriben preguntes de tres preguntes de Word, i nosaltres donem respotes desenfades. Són persones que no volen acudir a un professional, però si a una amiga seva que està formada i sap el que dir", explica. La finalitat de respondre aquestes preguntes és deixar clar que els seus "problemes són normals i que els pot tenir tothom".

La realitat de les aules

Més enllà de les xarxes estan les aules, on la psicòloga i sexòloga Elena Crespi Asensio (Torelló, 1981) explica als joves i adolescents tot allò que volen saber sobre sexualitat, però no s'atreveixen a preguntar. Durant aquest any als instituts, Crespi s'ha trobat amb el mateix tipus d'alumnat, amb la diferència que cada cop hi ha més noies feministes, però adverteix que "continuen els machirulos estrenyent amb molta, molta força". "A cada classe hi ha un sector de nois que són els masclistes, que necessiten mostrar la seva masculinitat i són els que cansen i espanten. M'espanta perquè l'any 2021 encara hi hagi adolescents de 16 o 17 anys que no tenen cap mena de respecte cap a les noies i que es creuen éssers superiors i no se n'amaguen", lamenta. Durant els tallers que fa, a les rondes de preguntes anònimes es troba les preguntes de sempre. "La primera vegada fa mal? Com saber si estàs preparada? Els nois pregunten pel rendiment: com fer-ho bé, com no corre'm abans de temps, no perdre una erecció... tot per encaixar en el model masclista del sexe", lamenta. També s'ha trobat que moltes noies estan tenint relacions amb 14 anys, i considera que ho fan per pressió social. "Cremen etapes molt ràpid sense gaudir i aprendre de la sexualitat. El sexe es converteix en un checklist", afirma.

Guinart lamenta que la gent jove d'ara no llegeix, i que si ho fa, llegeix llibres en línia que parlen d'amors "molt tòxics". D'altra banda, assegura que abans els divulgadors tenien molts filtres previs per publicar, però  que amb les xarxes socials ja no hi són. "Ara pots penjar el que vulguis mentre no ensenyis les tetes". "Les xarxes socials no deixen que les noies ensenyem un mugró, però un noi sí pot dir que ha violat a no sé quantes xiques impunement", afegeix Martí. Per la seva part, Crespi apunta que els influencers parlen des de les seves experiències "carregades de les seves falses creencers". "Hem d'ensenyar a la canalla a tenir criteri", reivindica. "El problema de les xarxes és que ens ho creiem tot", lamenta Martí. "A estos tios els segueixen xiquetes molt joves, preadolescents... i tenen molta credibilitat perquè no tenen cap referent", denuncia. Per contrarestar aquests discursos, Guinart assegura que cal que el món més d'esquerres i alternatiu, el qual penja contingut més sensible i informat sobre sexualitat, no tingui por a les contradiccions d'endinsar-se al món de les xarxes socials, perquè si no l'acabarà monopolitzat per discursos masclistes, lgtbifòbics i racistes.

La necessitat d'una educació sexual pública

Com es combaten, aquests discursos? La resposta de les entrevistades és clara: amb educació sexual pública universal a les aules. Martí assegura que aquesta assignatura hauria de ser obligatòria i que no només ensenyés a posar un preservatiu o a posar una denúncia per violència de gènere. "També t'han d'explicar com avortar, què és un preservatiu femení, la diversitat sexual i de gènere, i que les malalties sexuals que es poden transmetre. I ho han de fer a l'institut, que és quan ja comencem a experimentar", assenyala. Mentre aquesta educació sexual arriba només a través de tallers, Crespi considera que qui té la principal feina són els nois a fer, que han de buscar referents per trencar amb les masculinitats tòxiques, i recomana llegir autors com Octavio Salazar o Colar Herrera. "S'ha normalitzat tant assetjar com a manera de lligar que tenen por de qualsevol cosa: si s'interessa una noia i li has dit que t'agrada i  si no et diu que sí, aquí s'acaba la història. No cal insistir".