Violència policialComandaments de l'1-O desmunten la versió oficial i admeten que van rebre ordres per intervenir abans que obrissin les escoles

Per primera vegada, s’esberla la versió oficial sobre les càrregues dels agents antiavalots de la Policia Nacional durant el referèndum de l’1 d’octubre. Quatre dels vuit comandaments del cos responsables de l’operatiu als 27 centres de votació de Barcelona on va haver-hi càrregues durant la jornada han declarat aquest dijous al jutjat d’instrucció número 7 de la ciutat, i han reconegut que van rebre ordres per actuar abans que obrissin els col·legis electorals. La declaració es contradiu amb el que han mantingut en tot moment l’aleshores secretari d’Estat José Antonio Nieto i el coronel de la Guàrdia Civil Diego Pérez de los Cobos, coordinador de l’operatiu repressiu durant l’1-O. Ambdós havien negat que s’hagués donat cap ordre concreta per carregar en un moment concret.  

En concret, els quatre comandaments han assegurat que van intervenir després de les ordres d’un superior, al que han identificat com a 'Marte'. Anaïs Franquesa, una de les advocades de l’acusació, ha detallat que els responsables policials “han dit que estaven mobilitzats a l’espera de rebre ordre d’inici i la van rebre de la superioritat. Han explicat que era ‘Marte’, el cap de la Unitat d’Intervenció Policial (UIP)”. La UIP és la unitat antiavalots de la policia estatal i l’aleshores cap era el comissari José Miguel Ruiz Iguzquiza, al que des de l’acusació situen com a possible identitat de ‘Marte’.

Per tant, segons ha afegit Franquesa, “hi havia un responsable que donava l’ordre de començar i de retirada”. Els quatre comandaments s’han limitat a contestar les preguntes del jutge, el fiscal i l’advocacia de l’Estat i, en concret, eren els caps dels operatius de les escoles de l’Eixample, de l’equip que va intervenir a les escoles Tibidabo, Aigua Marina i Àgora, i dels que van estar a la Mare Nostrum i al Pau Claris. El dilluns han de declarar quatre comandaments més, responsables dels equips de la UIP que van carregar a la resta de punts de votació de Barcelona.

Els comandaments han hagut de comparèixer després que l’Audiència Barcelona decidís que era necessari investigar els responsables de l'operatiu i les consignes que van emetre els agents perquè l'instructor pogués "ponderar" si l'ús de la força emprat o si les ordres donades "es van ajustar o no a la situació" plantejada. Tot plegat li ha de permetre concloure si als comandaments se'ls podien imputar les lesions ocasionades als votants.

En la declaració d’aquest dijous, que s’ha allargat durant dues hores i mitja, també s’ha concretat que un o dies abans de l’1-O els agents van ser convocats a un briefing en què se’ls hauria explicat que haurien d’intervenir si els Mossos d’Esquadra no ho feien i els van passar un llistat d’escoles, segons informa el diari Ara. En aquesta qüestió sí que han assenyalat explícitament el responsable de les UIP com la persona que va donar aquestes instruccions.

L'Ajuntament de Barcelona, expulsat de la causa

Aquest mateix dijous, l'Audiència de Barcelona ha decidit atendre les peticions de la Fiscalia i de l'Advocacia de l'Estat, contràries a la personació de l'Ajuntament de la capital de Catalunya en la causa oberta per l'actuació de la policia espanyola en la jornada del referèndum de l'1 d'octubre.

L'Advocacia de l'Estat, que depèn de l'Executiu espanyol, es va oposar a l'actuació del consistori com a part "ofesa" o "perjudicada" durant aquella jornada i va reclamar la seva exclusió com a acusació popular. El Ministeri Públic es va adherir a la petició de l'Advocacia i el jutge va rebutjar inicialment l'expulsió, però totes dues instàncies van presentar recurs i ara l'Audiència ha decidit acceptar-la.

A Barcelona es van presentar més de 300 denúncies per part de víctimes de les càrregues policials i l'Ajuntament de Barcelona va decidir personar-se en la causa. Fiscalia i Advocacia van argumentar que la la carta municipal no habilita el consistori per formar part de l'acusació.