La seu de la PAH de Barcelona, ubicada al barri d'Hostafrancs, acull la conversa amb Lucía Delgado, coportaveu de l'entitat en defensa del dret a l'habitatge a la capital, i Maria Campuzano, portaveu de l'Aliança contra la Pobresa Energètica (APE). Pocs dies enrere aquest darrer moviment ha assolit una victòria històrica després que Endesa hagi signat un conveni amb diverses administracions catalanes que allibera desenes de milers de persones del seu deute. En paral·lel, la PAH empeny per evitar una nova allau de desnonaments i apel·la a la "voluntat política" del Govern del PSOE i Unidas Podemos per evitar-ho. Parlem amb les dues de tot això i de la força dels moviments socials.

Fa dues setmanes Endesa, la Generalitat, les diputacions i l'AMB van signar un conveni que allibera més de 35.000 famílies del deute acumulat des del 2015 per l'impagament de la llum. Maria, què suposa aquest acord?

Maria Campuzano: És important perquè significa que més de 35.000 famílies s'alliberen d'un deute que arrosseguen de fa molts anys i, sobretot, que puguin començar de zero. És un acord històric, perquè no havia passat enlloc de l'Estat que una empresa elèctrica condonés deutes, però no és tot el que volíem, que era que l'empresa assumís al 100% la condonació. Ara, però, ens toca fiscalitzar-lo i veure com s'aplica. El passat queda molt clar, el futur encara s'ha de treballar molt per veure com serà el fons de solidaritat [que impedirà que les famílies acumulin nous deutes] o com hi arribaran les famílies i moltes altres coses que inclouen el conveni, com ara que per fi les famílies que estan en situació d'ocupació en precari puguin accedir a un comptador de llum.

Han dit que és un pas per a l'erradicació de la pobresa energètica a Catalunya. Què falta perquè sigui definitiva?

M. C.: Aquest conveni s'emmarca en la Llei 24/2015, que arriba per aturar el cop, tant pel que fa als desnonaments com a la pobresa energètica, però per erradicar la pobresa energètica hem d'anar molt més enllà. A nivell estatal necessitem canviar el model de gestió d'aquests serveis bàsics, que ara mateix està en mans del famós oligopoli, per recuperar la gestió de manera pública i amb control de la ciutadania. Creiem que és l'única manera de poder garantir un accés universal tant en l'aigua com en l'energia. Que estigui controlat per unes empreses privades que tenen com a objectiu maximitzar els beneficis és incompatible amb garantir un dret. Ara, per arribar fins aquí hi ha moltes passes prèvies, com ara aconseguir que a Catalunya altres grans elèctriques com Naturgy o Iberdrola assumeixin convenis similars i després treballar a nivell estatal. Amb la 24/2015 tenim límits, no pots obligar a què les elèctriques assumeixin el deute, només hi pot haver un acord de voluntats.

Com explica el canvi en la posició d'Endesa?

M. C.: Se n'ha adonat que no tenia cap altra alternativa. Des que es va aprovar la llei les energètiques, els bancs i els fons voltors han intentat aturar-la de qualsevol forma i han vist que no podien i que ha arribat per quedar-se. Endesa s'ha trobat en un punt en què la llei no li permet tallar la llum, que és l'única mesura de pressió per cobrar les factures, perquè saben que la gent no pot viure sense llum i se n'ha adonat que arribava a un acord o el deute seguiria pujant.

El conveni no s'entén sense el precedent de la Llei 24/2015, contra els desnonaments i la pobresa energètica, que van impulsar conjuntament amb la PAH i l'Observatori DESC. Aquesta unitat d'acció és cabdal per pressionar les institucions?

Lucía Delgado: Totalment. Teníem clar que una casa no es pot entendre sense els subministraments bàsics, sense accés a l'aigua, la llum i el gas no pots desenvolupar-te com a persona. Eren temes que anaven de la mà i per això vam promoure la iniciativa legislativa popular (ILP), que va acabar en la Llei 24/2015. Quan hi ha una situació de vulneració de drets, tots els moviments socials busquem recolzaments en la nostra lluita i en aquesta llei era molt natural fer l'aliança amb l'APE i l'Observatori DESC, que té una experiència més jurídica. S'ha demostrat que va ser un encert. Si anem totes juntes amb un objectiu concret aconseguim victòries.

M. C.: També creiem que aquesta llei és molt efectiva perquè no s'ha fet des del despatx, sinó des dels propis moviments que pateixen la problemàtica. I per això les mesures són efectives.

Lucía, s'està molt lluny de garantir el dret a l'habitatge. Temen una nova onada de desnonaments?

L. D.: Sí, totalment, ja ho vam alertar. Ens ha costat molt aconseguir l'actual moratòria, que data del 22 de desembre, després que la PAH exigíssim una moratòria real de tots els desnonaments. El que exigim ara és que s'ampliï el temps que faci falta fins que hi hagi una llei estatal de l'habitatge que garanteixi que no hi hagi famílies vulnerables al carrer, fins que s'obligui als bancs a fer lloguers socials, com en la 24/2015. No entendríem que un govern que es diu progressista no allargués la moratòria [amb posterioritat a l'entrevista el president espanyol, Pedro Sánchez, va anunciar-ne una pròrroga de tres mesos]. I a Catalunya, que té competències per legislar pel dret a l'habitatge, continuem treballant a nivell de Parlament perquè hi hagi mesures antidesnonaments.

La nova llei estatal de l'habitatge s'està endarrerint, en part per les diferències entre el PSOE i Podemos. El PSOE rebutja regular el preu dels lloguers i aposta pels incentius fiscals als propietaris. Què en pensen?

L. D.: Com a moviment social posem sobre la taula diferents mesures, com regular el preu dels lloguers, però també d'altres, com transmetre l'ADN de la 24/2015 i canviar el paradigma per obligar els grans propietaris a fer lloguer social a les famílies vulnerables, és a dir, a corresponsabilitzar el sector privat, que ha estat l'impulsor de la situació en la que estem vivint. Venim d'una crisi immobiliària en què es van rescatar les entitats financeres sense cap contraprestació. Si haguéssim agafat tots els pisos de les entitats financeres ara tindríem un parc de lloguer social, però no es va fer. Exigim que en aquesta segona onada de crisi no es cometi el mateix error i es corresponsabilitzi els privats. No podem permetre que s'especuli amb un bé de primera necessitat com l'habitatge. Ens han d'escoltar als moviments socials i fer una llei de l'habitatge que realment garanteixi aquest dret.

A Catalunya des del setembre tenim una llei que regula el preu dels lloguers. Quin balanç en fa?

L. D.: Doncs s'està demostrant que està sent útil. És un pas més per demostrar que es pot regular el preu del lloguer, però calen més mesures, perquè la urgència és aturar els desnonaments i ara no tenim mecanismes per aturar-los en els casos de les persones que estan ocupant, que finalitzen els contractes o una cosa tan bàsica com les renovacions de lloguer social. Famílies que en el seu dia tenien una hipoteca, van fer una dació en pagament i van aconseguir un lloguer social després de lluites amb les PAH i ara se'ls acaba el contracte, la seva situació no ha millorat i el banc o fons d'inversió de torn no els vol renovar el lloguer social. Tornen a viure una situació que és un infern, en què no saps quan et trauran de casa.

Fa uns mesos el Tribunal Constitucional va tombar el decret català 17/2019, que obligava els grans tenidors a oferir lloguer social o una alternativa habitacional a famílies vulnerables o que ocupaven. Recuperar-la ha ser una urgència del futur Govern?

L.D.: Sí i esperem que altres grups parlamentaris com els socialistes, que encara no s'han decidit entre recolzar la banca o recolzar les famílies, es decideixin a recolzar les famílies i a tirar endavant aquesta llei. Per a nosaltres ha de ser la primera llei que aprovi el Parlament, una llei antidesnonaments que posi les persones per davant les de les entitats financeres.

Fa molts anys que es denuncia el baix pes de l'habitatge social a Catalunya. Falta voluntat política per corregir-ho?

L. D: El que hem descobert durant tot aquest temps és que si hi ha voluntat política s'aconsegueixen les demandes que té la societat. Si hi ha voluntat política s'aprovarà una llei de l'habitatge a nivell estatal que defensi les persones vulnerables, que aturi desnonaments, que impedeixi els talls dels subministraments... i si hi ha voluntat política tots els pisos de la Sareb podrien estar a l'inexistent parc d'habitatge públic de les nostres ciutats.

Com interpreten que en l'àmbit de l'habitatge i la pobresa energètica ara mateix tinguem una legislació més garantista a Catalunya que a l'Estat?

M. C.: Que hi hagi moviments socials que estiguin empenyent a les institucions per garantir drets és clau. La Llei 24/2015 i les que s'han fet posteriorment en habitatge són pioneres precisament perquè les hem fet els propis moviments des del carrer i l'experiència del dia a dia i hem aconseguit generar una pressió a les institucions perquè no tinguin alternativa a acceptar les propostes i a votar-hi a favor. I un cop s'aproven, fer que s'apliquin. Perquè aprovar una llei no canvia la realitat d'un dia per l'altre, sinó que l'endemà has d'estar darrere de les institucions per fer que es compleixi.

Els actors econòmics han canviat els darrers anys, amb l'enorme irrupció de fons voltors en el mercat de l'habitatge o la major presència de fons transnacionals entre els accionistes de les elèctriques. Això els dificulta la interlocució?

L. D.: En temes d'habitatge clarament sí. Després de molts anys de lluita vam aconseguir interlocucions per negociar amb alts càrrecs d'entitats financeres. Ara mateix amb els fons s'escuden en què és bastant impossible saber amb qui hem de parlar, perquè hi ha una opacitat molt gran. Però també creiem que no hem d'entrar en el seu joc de veure qui és qui, perquè al final si gratem una mica veiem que darrere també hi ha els bancs. Darrere Cerberus, Haya o Divarian també hi ha el BBVA i per a nosaltres n'és el responsable i li exigim que doni solucions a les famílies. Per a nosaltres bàsicament les entitats financeres són les responsables de la situació actual.

Lucía, està implicada a la PAH des de l'inici, el 2009; i Maria ho està a l'APE des del 2014. Què les va portar a implicar-se a fons en l'activisme?

M. C.: Per a mi és una evolució. Portava des del 2008 treballant a Enginyeria Sense Fronteres temes del model energètic i els seus impactes, sobretot en països del sud. Vam començar a treballar els impactes a casa nostra i a poc a poc vam arribar a la pobresa energètica. Aquí va venir el vincle amb la PAH, perquè pensàvem que si la gent no podia pagar els subministraments, tampoc podria pagar l'habitatge. Ens ho van confirmar i ens van dir que ells ja en tenien prou amb els bancs i no podien encarregar-se també de les elèctriques. I és aquí on neix l'APE i m'hi vaig implicar.

L. D.: En el meu cas va ser per casualitat. Estava treballant a la UAB a l'àrea d'enginyeria química, res a veure amb l'habitatge, i un company de despatx em va dir que es formava un grup de temes d'hipoteca i si hi volia participar. Vaig anar a una reunió i em vaig assabentar que si no podies pagar la hipoteca no només et podien desnonar, sinó que et quedava un deute de per vida. Això em va tocar, em va fer un clic i des d'aleshores no he deixat la PAH.

Què han après en tots aquests anys?

M. C.: Comprovar que com a ciutadania tenim molt de poder quan ens organitzem, veure que si ho fem realment podem canviar coses. Com a ciutadania podem forçar canvis que transformen i impacten en la vida de moltíssima gent i ho hem vist amb la 24/2015, l'aturada de desnonaments o de talls de subministrament.

L. D.: Cada dia aprenc a la PAH, és com una universitat. Sempre hi ha algú que ve i t'explica alguna cosa nova, però sobretot veure com un espai d'ajuda mútua i de solidaritat pot ser un espai de transformació político-social. Això és molt gratificant. Veure que entra una persona destrossada, que pot ser desnonada, i en la catarsi d'aturar el desnonament agafa força i és capaç de plantar-se davant l'entitat financera i aconseguir un lloguer social. Aquest moment de transformació et dona esperança.

Són moviments assemblearis en què el contacte humà és molt important. Com viuen la pandèmia?

L. D.: Doncs com podem. A la PAH som molt carinyosos i intentem respectar les mesures de seguretat, però també mirem de fer reunions presencials. Ens hem de seguir veient perquè hi ha desnonaments i ha estat complicat, però la PAH és un moviment que sempre demostra superació. Quan es va declarar l'estat d'alarma vam començar a fer les reunions online, vam estudiar els reials decrets que van sortir, vam fer documents útils, vam sortir als mitjans perquè la gent sabés que podia contactar amb nosaltres... Ara la situació ens permet fer assemblees mixtes, presencials i virtuals, però igualment trobem a faltar l'abraçada.

M. C.: Doncs molt similar. Els nostres col·lectius són especialment vulnerables a nivell de salut i hem hagut encara de tenir més cura, però a la vegada m'ha sorprès la capacitat d'adaptació, fins i tot amb la bretxa digital hem aconseguit que la gent es pugui connectar. I ara també fem assemblees presencials-online.

Més enllà dels canvis legals, segurament els seus moviments també han contribuït a modificar un cert sentit comú en qüestions com la defensa de l'ocupació o en tenir els subministraments garantits tot i que no es puguin pagar.

M. C.: Sí, com una batalla de relat, que ens ha costat perquè comptem amb molts menys recursos que contra els qui lluitem. Des de la força del carrer hem anat empenyent per canviar el relat sobre els drets que s'han de protegir i s'han de defensar. A nivell de Catalunya hi ha alguns relats que són molt pioners, com ara exigir aquesta responsabilitat a les energètiques.

L. D.: Sempre dic que per a mi la major victòria va ser quan la societat va entendre que els culpables de la bombolla immobiliària van ser els bancs i no la gent que no podia pagar la seva hipoteca. També va ser gràcies al 15-M que hi va haver aquest canvi de relat i des d'aleshores tant les elèctriques, com les entitats financeres i els partits han fet un pols brutal per tornar al punt de partida on estàvem i criminalitzar les famílies que no poden pagar els lloguers o les hipoteques i, sobretot, l'ocupació.

En el rerefons de tot plegat, transmeten que problema estructural és el model econòmic que tenim.

L. D.: Totalment, hem de canviar aquest model. Amb la pandèmia s'ha fet més evident que s'ha de garantir l'accés als drets bàsics i un mínim de poder adquisitiu, sigui una renda garantida o una renda bàsica universal. Ara vindrà una allau de desnonaments si el govern vol que vingui, perquè el PSOE i Podemos poden ampliar la moratòria per evitar-ho. I també es pot fer amb altres qüestions. falta voluntat política per aturar la sagnia que pot venir.