Ara sento el meu cor bategar
Sento el meu cor bategar sota la pell
Em fa sentir
Com si estigues viu una altre vegada

Com una pulsió, sentint la música com un batec vital, molt a dins, sons i sensacions que també entren per la pell i pels ulls. Així són els concerts de Coldplay, experiències sensorials que et travessen de dalt a baix convertint allò que sents en una aventura espontània, fugaç, però que vol perdurar en el temps, com si la vida fos un arc de Sant Martí indeleble, etern.

Ahir la muntanya de Montjuïc es va omplir de colors, quan poc després de dos quarts de 10 Chris Martin va cantar Higher Power, tema del disc que dona nom a la gira Music of the Spheres. Tothom sabia que aquella seria una nit de festa i música, Coldplay fa dels seus espectacles una gran revetlla on la llum i les cançons es combinen en una perfecta i sincrònica coreografia visual. Més 50.000 persones omplien l'Estadi Lluís Companys. Queda lluny aquell mític concert a la Sala Apolo de Barcelona on poc més de 700 afortunats veiem per primer cop a Chris Martin, en petit comitè, ja fa 23 anys. Ara són més 200.000 persones que gaudiran a Barcelona de la banda britànica en un esdeveniment mai vist a l'Estat espanyol. De fet aquesta gira ha superat tots els records de venda d'entrades, amb el súmmum difícilment repetible de 630.000 espectadors a Buenos Aires en una tanda de 10 concerts seguits.

A la capital catalana hi havia gent vinguda de tot arreu del país i del continent, ja que només toquen en 9 ciutats europees (ni tan sols ho fan a París). És la setena gira del grup, però aquesta és especial i revolucionària, vol ser la més respectuosa amb el medi ambient mai muntada: Plantar un arbre per cada entrada venuda, generar energia neta per fer els concerts, reduir empremta de carboni, escenaris reutilitzables i orgànics, pirotècnia biodegradable, són tota una declaració de compromís en la sostenibilitat ecològica.

Feia set anys que el públic esperava aquell moment, el camí havia estat llarg i costerut. Aconseguir una entrada per un concert continua sent un calvari, com sempre, confirmant de nou que les mesures que es prenen en contra de la revenda són ineficaces i inacceptables. El concert comença a tot drap, amb 2 hits ballables que confirmen de nou el salt comercial que Coldplay ha fet en els seus últims treballs. De ser una banda melancòlica, amb piano acústic i cançons impregnades del brit pop més indi a l'electrònica més exuberant i contagiosa. I per damunt de tot el Chris Martin, un cantant poderós, carismàtic que domina a la perfecció l'art del directe, que combina amb mestratge el show amb la delicadesa, el ball amb la melodia, l'energia amb l'intimisme.

El concert és realment espectacular. Chris Martin i els seus companys Guy Berryman, Jon Buckland i Will Champion tenen un repertori de cançons esplèndides. Ja són 9 àlbums en més de 25 anys de carrera. Fent servir un petit escenari central i el principal van sonant grans cançons com Paradise , The Scientist, Viva la Vida, Yellow i tantes altres. Les polseres de colors parpellejen simultàniament aconseguint que tant el públic com els músics estiguin connectats, com un imant, en constant harmonia. Crear complicitats i agermanar-se amb els espectadors com quan abans de cantar la preciosa "O" Fly on al piano en Chris convida a pujar a l'escenari a la Sònia, una noia que té la seva mare molt malalta. Coldplay comparteixen la música com un vehicle de conscienciació social i ecològica, amb consignes com Estem tots sols en l'univers o Tothom és un Allien en algun lloc, missatges de pau, solidaritat i amor. La mort el mateix dia de Tina Turner mereix un homenatge merescut amb la mítica Proud Mary cantada amb un set acústic i corejada per tot el públic. I com a cada concert els Coldplay conviden a un artista del país on toquen. De manera inexplicable qui puja a l'escenari són els Gipsy Kings, la coneguda banda francesa que toca flamenc i rumba catalana. Una decisió si més no dubtosa, com si el país no tingues grups de pop/rock populars... A partir d'aquell moment el concert no aconsegueix recuperar l'energia del principi i en poc menys de dues hores s'acaba, abruptament, amb Biutyful. Avui un altre concert i 2 més dissabte i diumenge.

El show de Coldplay és un espectacle multimèdia on tot es confon, tot es barreja per transformar l'instant en una experiència multisensorial. Són els nous temps on la vida s'ha de viure intensament, fugint de tot el que és convencional, imaginant universos sempre canviants, una pirotècnia incessant d'impactes que et porten a estats d'eufòria atemporals. Coldplay assoleix guiar-te per camins d'agitació emocional, on al final l'art explota en bocins plens de colors i serpentines. Et quedes amb un somriure als llavis, i la sensació d'haver-te passejat per un cosmos somiat, acollidor i optimista, en un paradís fet a mida.

La vida segueix i es posa difícil
La roda destrossa la papallona
Cada llàgrima és una cascada
En la nit, la nit tempestuosa
Ella tancava els ulls
Ella volava lluny

I somiava amb el paradís