Colau, citada a declarar per la querella del fons voltor que va desnonar el Bloc Llavors
Vauras Investments va denunciar l'Ajuntament perquè l'havien sancionat per no oferir lloguer social a famílies vulnerables. La querella, inadmesa a tràmit pel jutjat d'instrucció, va ser posteriorment reoberta per l'Audiència Provincial. També hauran de comparèixer la regidora d'Habitatge, Lucía Martín, i el regidor de Sants-Montjuïc, Marc Serra
Emma Pons Valls
Barcelona-
L'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, ha estat citada a declarar per la querella interposada pel fons voltor Vauras Investments, propietat del Bloc Llavors. L'empresa va denunciar l'Ajuntament pels expedients sancionadors que li havia obert per no oferir lloguer social a les famílies vulnerables de l'edifici, que ja van ser retirades arran d'una resolució judicial. La jutgessa instructora no havia vist indicis de delicte i va arxivar la causa, però arran del recurs de l'empresa, l'Audiència Provincial va ordenar reobrir-la. La Fiscalia també s'hi havia pronunciat en contra.
Ni la jutgessa instructora ni la Fiscalia van veure indicis de delicte
En un pas endavant del cas, tant l'alcaldessa com els regidors Lucía Martín i Marc Serra, així com una funcionària del consistori, hauran de declarar els propers 10 i 13 de març. "Estic molt tranquil·la. No tinc cap dubte que això acabarà arxivat, un cop més, perquè tots els procediments que es fan són supervisats pels serveis jurídics", ha afirmat Colau en una compareixença davant dels mitjans.
L'alcaldessa s'ha mostrat contundent davant del que ha titllat de "mal ús de la justícia" per part del lobby immobiliari, que ja ha portat als tribunals a Colau en altres ocasions. Una desena de casos han sigut arxivats. "És un patró, no són fets aïllats, i s'hauria d'investigar, perquè porta a abusos per intentar defensar els privilegis d'uns pocs per davant dels drets de la majoria", ha assenyalat l'alcaldessa. Els càrrecs municipals parlen de lawfare, o el que és el mateix, la instrumentalització de la justícia amb finalitats polítiques o ideològiques.
Sancions per valor de 417.000 euros
Pel que fa a aquest cas concret, Vauras va comprar el 2019 el conegut com a Bloc Llavors, un edifici al Poble-Sec. Hi vivien diverses famílies, algunes de les quals amb situació de vulnerabilitat acreditada, cosa que els donava dret a un lloguer social en base a la llei 24/2015, vigent en aquell moment a tot Catalunya. Incomplint-la, Vauras no els hi va oferir i les va desnonar. "Fa una cosa que fan també altres fons, i per això no són benvinguts a Barcelona. Una mala praxis sistèmica, que és comprar blocs sencers per especular", ha reblat Colau.
La llei que obliga a oferir lloguer social ha estat vigent intermitentment
L'Ajuntament el va multar amb sancions per valor de 417.000 que va haver de retirar posteriorment per ordre judicial. La llei amb què s'amparaven va ser anul·lada pel Tribunal Constitucional, tot i que després el Parlament la va recuperar amb una nova norma. "Aplicant sempre la llei vigent, vam exigir que complissin amb la normativa", ha aclarit Colau.
L'obligació als grans tenidors d'oferir lloguer social a les famílies vulnerables ha estat vigent intermitentment, fortament contestada pel sector immobiliari, igual que altres regulacions com la llei que limitava el preu dels lloguers, tombada pel TC.
Els membres del Govern municipal s'han reconegut "sorpresos" pel fet que els citin a declarar per una causa que tant la jutgessa d'instrucció com la Fiscalia havien demanat arxivar. Va ser l'Audiència Provincial qui va ordenar tirar-la endavant, en una situació "inaudita" en què es barreja la "mala fe" i "l'abús del poder judicial", segons Serra. "Hi ha un interès polític de desgast" en la citació de l'alcaldessa a dos mesos de les municipals, ha afegit.
Vauras es caracteritza per "pràctiques especulatives molt agressives" i l'Ajuntament ha dut a terme diverses actuacions per evitar-les, més enllà del Bloc Llavors. En un altre edifici al Poble-Sec que havia comprat, van detectar irregularitats perquè no s'havia ofert al consistori el dret de compra preferent. Un cop detectat, va adquirir-lo i ara és part del parc municipal.
Pel que fa als processos sancionadors, Martín ha destacat que el 2022 l'Ajuntament en va tramitar uns 40, i en cap hi ha hagut querella. La Generalitat també en gestiona diversos. "Són processos que hem de posar en marxa sovint", ha lamentat Martín.
Comentaris dels nostres subscriptors
Vols comentar-ho?Per veure els comentaris dels nostres subscriptors, inicia sessió o registra't..