L’emergència climàtica és un fet que ens concerneix a tots, ciutadania, administracions públiques i empreses privades. De les actuacions de cadascun d’aquests actors depèn que la petjada ecològica vagi minvant fins assolir uns nivells compatibles amb la salut del planeta i de la societat. El repte està servit, per això des de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) treballen fa temps en projectes d’eficiència energètica. En concret, AMB té competències en l’impuls de renovables des de 2010, la qual cosa esdevé, a parer d’Eloi Badia, vicepesident d'Ecologia de l'AMB, "un fet diferencial pel que fa a les competències que tradicionalment havia gestionat l’àrea metropolitana, més vinculades als residus i l’aigua".

Amb la posterior aprovació tant del Pla Clima i Energia, el 2018, com del Programa Marc d’actuacions d’Energia i Clima (PMEC), dos anys després, AMB va assentar les bases de tot allò que havia de dur "en matèria d’impuls de renovables, eficiència energètica, mitigació d’emissions i adaptació al canvi climàtic", apunta Badia. Entre les actuacions aprovades en el PMEC, destacava una: que el 2030 tots els ajuntaments metropolitans siguin neutres en les seves emissions, tant pel que fa a consistoris, escoles, biblioteques i poliesportius com a enllumenat públic. Un repte, assenyala Badia, que va donar lloc "a un pla d’implantació d’energia renovable, principalment fotovoltaica, en el territori". Un desplegament, destaca, que va topar amb la densitat del territori on havia de dur-se a terme, "la qual cosa dificulta la instal·lació de plaques al sòl, motiu pel qual hem fet un gran esforç per instal·lar-les a les cobertes dels edificis".

Energia verda de proximitat

Entre 2019 i 2023 -any que finalitza el mandat actual-, AMB preveu una instal·lació total de 22 megawatts/pic, la qual, destaca Ana Romero, cap d’Emergència Climàtica i Educació Ambiental d’AMB, "es una potència elevadíssima". Una potència, al seu torn, que es generarà a través de les 215 instal·lacions fotovoltaiques a ubicar en edificis públic, principalment a les cobertes, iniciativa, tal com apunta Romero, "que permetrà tanmateix crear força ocupació". Una altra de les actuacions aprovades en el marc del PMEC és l’impuls de la fotovoltaica al teixit industrial i en els particulars, la qual, explica la cap d’Emergència Climàtica i Educació Ambiental d’AMB, "és una línia molt més incipient i que implica la creació de comunitats energètiques, cosa que caldrà fer encaixar en la normativa espanyola".

Dels 26 milions d’euros d’inversió consolidada per AMB en energia fotovoltaica els seus dos primers anys de mandat, hi ha una part molt important instal·lada a edificis públics municipals com escoles, poliesportius i biblioteques, quelcom que, a parer de Gil Llado, responsable de l’Oficina de Transició Energètica d’AMB, "fa que la ciutadania se’n beneficiï molt directament". I és que, continua, "es tracta d’energia verda de proximitat que es genera molt a prop dels punts de consum", la qual cosa també serveix "per limitar molt més les connotacions negatives que la generació de renovables té lluny d’aquestes grans àrees urbanes on hi ha tant de consum". Una altra part important de la inversió es destinarà a instal·lacions de potabilització i sanejament d’aigües, les quals també se situen molt a prop dels punts de consum i tenen un gran potencial per a instal·lar plaques solars fotovoltaiques i obtenir així energia renovable. Amb aquestes inversions, subratlla Lladó, "arribarem a cobrir un 90% del potencial disponible quant a instal·lacions d’aigua, el qual significa que ja tenim els deures pràcticament fets pel que fa a la seva conversió en instal·lacions verdes".

Primera fotolinera bidireccional de l’Estat

La inversió consolidada per part d’AMB en energia fotovoltaica d’autoconsum equival, d’una banda, a una producció total similar al consum energètic anual de 9.000 llars. De l’altra, representa un estalvi de 5.878 tones de CO2 o, el que és el mateix, l’estalvi anual equivalent a la plantació de 293.000 arbres. També a fer 1.200 voltes al món en vehicle tèrmic. Un potencial que, a hores d’ara, es concretarà al llarg del present mandat d’AMB, com dèiem, en 215 instal·lacions fotovoltaiques, la majoria d’elles plaques solars a les cobertes dels edificis públics de l’àrea metropolitana i fotolineres, o pèrgoles solars amb punts de recàrrega per a vehicle elèctric situades a punts d’estacionament dels municipis metropolitans. De les primeres està previst que s’instal·lin un total de 142, mentre que de les segones s’esperen muntar una quarantena, amb 150 punts de recàrrega per a vehicle elèctric.

Al marge d’aquestes tipologies d’instal·lacions principals, Lladó cita dues més residuals en les quals també s’està treballant, "les cobertes biosolars per a teulades, a través de les quals, a més de generar energia solar fotovoltaica, s’inteervé en infraestructura verda urbana, i els punts de recàrrega bidireccionals, que permeten recarregar cotxes i serveixen de bateries per dotar d’energia els edificis quan ho necessitin". Al gener de 2019 AMB va instal·lar la primera fotolinera bidireccional de l’Estat espanyol a Molins de Rei, la qual ha funcionat molt bé, i a dia d’avui està pendent el muntatge de tres més.

Full de ruta

Lladó apunta així mateix que, per assolir l’objectiu que el 2030 els edificis i enllumenats públics municipals siguin d’emissions neutres o zero, "cosa que significa que tot allò que consumeixin provingui d’instal·lacions que nosaltres haguem instal·lat o promogut, calen 100 megawatts de fotovoltaica i ara, a data de 2021, estem en 16 megawatts". Queda, per tant, "força feina a fer i veure què poden aportar per la seva banda ajuntaments i Generalitat de Catalunya". Abans que acabi l’actual mandat, AMB espera, tal com afirma el responsable de la seva Oficina de Transició Energètica, "incrementar encara més la xifra de 26 milions d’euros consolidats a través de fórmules público-privades i dels fons Next Generation, els quals aportarien uns altres 5 i 7 milions d’euros, respectivament, i que, d’aconseguir-los, ens situarien en una potència de 36 megawatts/pic, 14 més que la que tenim consolidada actualment".

Per complementar aquesta inversió de forma ràpida i eficient, el mandat anterior AMB va engegar els plans municipals de cobertes fotovoltaiques, uns plans estratègics que els va permetre inventariar el potencial de tots els edificis municipals i que, juntament amb les eines per mesurar els consums energètics, han afavorit que el consorci sàpiga ràpidament quantes plaques caben en la coberta i quant consumeix cadascun d’aquests edificis. "A través tanmateix de la figura de l’Observatori Metropolità de l’Energia, el qual té integrada la facturació dels 3.000 edificis públics (exceptuant la ciutat de Barcelona) i els 4.000 quadres d’enllumenat públic dels municipis metropolitans, hem agrupat els 36 sistemes de comptabilitat energètica dels ajuntaments metropolitans per tal de veure més clarament en quins edificis d’aquests 36 ajuntaments cal prioritzar les actuacions en matèria energètica", subratlla Lladó.

Gràcies a les eines anteriors, AMB ja preveu que les cobertes solars els abastiran de 50 megawatts/pic, és a dir, la meitat de l’objectiu plantejat de cara a 2030. Per assolir-ho al 100% caldrà pensar en altres instal·lacions a terra: fotolineres i altres espais residuals com pèrgoles, vials de les grans infraestructures, etc. Lladó avança que "una de les 215 actuacions previstes és una que combina activitat agrícola i fotovoltaica, però encara cal saber si això ho podrem replicar en tot el parc agrari". Ana Romero apunta al respecte que "cal valorar els avantatges i impactes d’aquest tipus d’actuacions, així com definir-les amb molta més cura que les fetes a les cobertes, ja que s’ha d’entendre com quelcom complementari i que no resti valor". Romero també cita altres actuacions pendents d’executar com "les cobertes biosolars híbrides, en les quals conviu la generació de renovable amb el verd, la qual cosa té sentit en indrets tan densos com el nostre, ja que aquest verd està proveint el territori d’uns serveis ambientals com per exemple la millora de la qualitat de l’aire". En qualsevol cas, conclouen Romero i Lladó, "són ’instal·lacions que permeten al seu torn descentralitzar la inversió en energia solar i aquí és on resideix el seu valor afegit". Ambdós tècnics ressalten com la intervenció prevista per AMB es traduiria "en moltes petites instal·lacions disseminades pel territori, que és el focus del canvi de model energètic al qual hem de tendir".