LA VERITAT SOBRE L'IMAM DE RIPOLL (2) | EXCLUSIVAEl CNI escoltava els mòbils dels assassins de les Rambles cinc dies abans de la matança

La 'pistola fumejant ' que posa de manifest com d'estreta era la vigilància del CNI als deixebles de l'imam gihadista de Ripoll, menys d'una setmana abans que cometessin els atemptats de Barcelona i Cambrils, procedeix d'un dels informes reservats que el propi Centre Nacional d'Intel·ligència va facilitar a l'ampli equip d'investigadors dels tres cossos policials, i de la Fiscalia, que treballen en l'esclariment dels fets. En realitat, aquesta prova de càrrec es deu a una relliscada de redacció per part dels serveis secrets, que revela que pocs dies abans de la matança de les Rambles els espies espanyols estaven escoltant i anotant totes les converses que mantenien (a través dels seus mòbils) els que després cometrien l'atemptat.

Aquest informe és el que explica el viatge que van fer cap a París Omar Hichamy –el germà petit, que només tenia 21 anys en aquell moment, de Mohamed Hichamy, del qual parlem en l'article anterior– i l'autor material dels 13 assassinats per atropellament a Les Rambles, Younes Abouyaaqoub. Com es pot veure en el fragment reproduït més amunt d'aquest informe supersecret –al qual ha tingut accés Público en la seva integritat–, aquest viatge va tenir lloc “entre l'11 i el 12.08.2017”. És a dir, va concloure només quatre dies abans que el cap de la cèl·lula, Abdelbaki es Satty, volés en trossos mentre manipulava el polvorí dels terroristes a Alcanar, provocant l'improvisat atemptat de l'endemà al carrer més famós de Barcelona.

El relat minut a minut que fa l'informe del CNI amb els detalls del viatge llampec a París d'Omar i Younes ja demostra que els serveis secrets espanyols estaven vigilant molt de prop tots els seus moviments:

“…ambos salieron de España por el paso de Aragnouet [per la A-138 que arriba a França des de Bielsa] el día 11.08.2017 a las 11:36 horas. Para ello, utilizaron el mencionado A-3 [esmentat a l'artícle d'ahir]”.

“El día 11.08.2017 llegaron a las 20.22 h a París, donde se alojaron en el B&B Malakoff, sito en el barrio del mismo nombre a las afueras de la capital francesa”.

A més, els analistes de “la intel·ligència” tenien intervinguts els telèfons dels dos joves terroristes, ja que poden ara detallar les trucades i cerques per Internet que van fer des d'aquests mòbils, als quals el CNI mai va arribar a tenir accés físic, doncs van ser recuperats pels Mossos que van abatre sis dels terroristes i els van dipositar al jutjat:

“Omar Hichamy buscó por internet ese mismo día el Hotel Hibiscus (66 Rue de Malte, 75011 París), en el que no llegaron a alojarse. Sin embargo, no se ha detectado una búsqueda similar para el B&B Malakoff”.

“Dos comunicaciones realizadas por Mohamed Hichamy señalan que este conocía los detalles del viaje, ya que hace una llamada cuando Youness y Omar están en el hotel, y al día siguiente, antes de cruzar la frontera franco-española. Además, espera su vuelta al día siguiente para mantener un encuentro”.

Ara bé, el més habitual en cas d'intervenció telefònica –sempre autoritzada per un jutge, encara que en el cas del CNI rep carta blanca per a això per part del magistrat del Suprem assignat per atendre les demandes del servei secret– és que aquesta vigilància de les comunicacions es limiti a la geolocalització dels aparells involucrats, el registre del seu trànsit de trucades i la identificació dels accessos a internet des d'aquests terminals; controls coneguts en l'argot d'intel·ligència com a “tarificaciones telefónicas”. I el relat que havia fet l'informe del CNI fins a aquest punt semblava cenyir-se a aquest escenari, encara que no deixa de ser notable que la Intel·ligència d'Espanya estigués seguint amb detall cada moviment d'uns joves de poc més de vint anys sense cap antecedent policial.

No obstant això, en el següent paràgraf els agents del CNI que van redactar l'informe van cometre una relliscada enormement reveladora [a l'inici d'aquesta pròxima reproducció es repeteix el final de la pàgina anterior per facilitar la comprensió del lector]:

“Las conversaciones se realizan con los números asociados a Omar y Youness (34600314111 y 34612526378), pero las conversaciones acaban siendo, en las dos ocasiones, entre Mohamed Hichamy y Younes Abouyaaqoub, que corta las frases para no desvelar detalles de sus actividades concretas”.

És a dir, l'espionatge espanyol no es limitava a fer “tarificaciones telefónicas”, sinó que s'estava dedicant a escoltar i transcriure totes les converses entre aquests joves musulmans suposadament no relacionats encara amb cap trama gihadista, executant d'aquesta manera el més exhaustiu control d'intel·ligència possible, pel qual es necessiten importants recursos materials i humans.

A més, el cap de la cèl·lula, És Satty, no va participar com a interlocutor en aquestes converses, així que les escoltes no van poder procedir de la intervenció total del seu telèfon, sinó que s'estaven intervenint plenament tots els mòbils dels seus novells seguidors. Només hi ha una explicació per aquest fet: el propi imam, actuant com a confident del servei secret, havia informat els seus controladors del CNI sobre les activitats de l'anomenat “Comando Ripoll”, i per aquest motiu s'havia decidit intervenir els telèfons de tots ells i escoltar atentament les seves trucades.

L'estretíssima vigilància desplegada per l'espionatge entorn d'aquesta cèl·lula gihadista –encara no identificada com a tal, a cinc dies de la matança, en els fitxers policials antiterroristes– queda més que patent en el subsegüent relat detallat d'aquest viatge a París exposat en l'informe reservat del CNI:

“Día 12.08.2017

Abouyaaqoub y Hichamy pagaron la factura del hotel en efectivo y se desplazaron con el vehículo a la estación de Haussman-St. Lazare, en el centro de París, donde estacionaron el coche. Se dirigieron a FNAC y compraron una cámara de fotos modelo Canon, por importe de 129 €”.

“Sólo estuvieron aparcados durante 21 minutos (entrada a las 10:41 – salida a las 11:02), lo que podría indicar un conocimiento previo de la zona y que tenían decidido lo que iban a comprar”

[…]

“A las 11:02 h, el vehículo Audi A3 abandonó el parking, detectándose posteriormente la presencia de Younes y Omar en la zona de la Torre Eiffel”.

[…]

“Tras esta visita se dirigieron a un bar-tabac entre las zonas de la Defense y Courbevoie y adquirieron dos tarjetas SIM para navegar por internet:

33753620618. Dan la identidad falsa Rachid Ezzouzi. Activada este mismo día a las 15:19 h en Francia, cerca de la frontera con España.

33751214021. Aportan la identidad falsa Hassan Lahmani. Activada el 15.08.2017 en Francia, cerca de la frontera con España”.

En resum, el CNI seguia pas a pas i dada a dada, minuciosament, totes les activitats dels terroristes, si més no fins només uns pocs dies abans que cometessin els sagnants atemptats de Barcelona i Cambrils. I això només es podia deure al fet que el servei secret comptava amb Es Satty com a confident i aquest havia ofert al seu controlador les dades dels seus deixebles com a part dels seus serveis de delator, encara que molt probablement sense revelar els seus propis plans.

Com va admetre en privat un alt comandament policial a aquest diari, “amb els confidents d'alt nivell, mai saps si ells treballen per a tu o tu per a ells”. Però, a més de tot l'anterior, Público té coneixement –sense que pugui aportar més dades perquè ha de protegir la identitat de les seves fonts– que no va ser fins al matí del 18 d'agost de 2017 (l'endemà de la matança de les Rambles) quan es va esborrar definitivament la fitxa com a informador d'Es Satty de les bases de dades deI CNI, cosa que només es pot fer des de la seu central del servei secret a Madrid.

Aquest diari ha aconseguit també reconstruir tota la carrera d'Es Satty com a confident, des de com i quan va ser captat, i quines trames gihadistes va delatar, fins a com va ser col·locat a Ripoll. Però aquesta és una llarga història…

…CONTINUARÀ