Aquest dimecres es projecta al cine Aribau de Barcelona l’esperat documental Las cloacas de Interior, nou mesos d’investigació i anàlisi que desgranen la trama revelada per Público l’any passat. El documental, dirigit per Jaume Roures, compta amb la participació de quatre policies que parlen per primera vegada davant d’una càmera: Marcelino Martín-Blas, ex cap de Afers Interns de la Policia espanyola, Jaime Barrado, comissari de policia, el sergent de la Guàrdia Civil José Oreja i un funcionari del Ministeri de l’Interior. Per Roures, el documental demostra que “les llibertats democràtiques estan atacades de tot arreu i que en aquest país malauradament hi ha poca cultura democràtica; les retallades que ens deixem fer sobre les llibertats continuaran si ningú és conscient del nivell al que estem arribant”.

Entrevista amb funcionari d'Interior que guarda l'anonimat

El documental comença amb les gravacions entre el llavors ministre de l’Interior, Jorge Fernández Díaz, i l’excap de l’Oficina Antifrau de Catalunya, Daniel de Alfonso, que Público va donar a conèixer al juny de 2016. Gràcies a les investigacions de López i Bayo, es van desvetllant les diferents trames que han confluït en la policia. El documental pren la fabricació d'informació contra Trias com a punt de partida, i això ajuda a desvetllar el modus operandi de la guerra bruta de l’Estat en molts altres casos. “La idea sorgeix quan arriben les gravacions del ministre a Público, perquè ens sembla una de les coses més greus i aclaridores que han passat en els últims anys en la nostra democràcia i el nostre país”, diu Patricia López. “Després d’un treball constant en les clavegueres d’Interior no fèiem més que trobar coses que superaven l’anterior, fins que vam arribar al punt de les gravacions del ministre”.

Patricia López, periodista, durant la gravació del documental

Treballar sota seguretat

Jaume Grau, guionista del documental, reconeix que el procés de producció ha afrontat algunes dificultats, per exemple el fet que algunes persones rellevants no hagin volgut aparèixer, com el mateix Fernández Díaz o diferents caps de la policia com l’inspector Fuentes Gago, Garcia Castaño o Eugenio Pino. Tot i així, per ell “aquesta és una dificultat petita, perquè la historia es pot compondre sense aquests personatges; per mi la dificultat més gran ha estat construir un relat sobre una cosa tan complexa com son les clavegueres, com és l’entramat de casos que se solapen uns amb els altres, que tenen un ordre cronològic dispers i que a més a més, durant el procés de producció anaven passant coses que alteraven el que estàvem explicant”.

A més a més, segons Grau, el fet que la majoria de testimonis siguin policies afegeix un plus de dificultat. “Les transcripcions les vam fer amb ordinadors capats dels quals no es podia treure informació ni connectar-se a internet; hem tingut reunions prèvies amb els policies a llocs amb molta intimitat i hem hagut de ser molt prudents amb la feina que estàvem fent”, diu Grau.

Pablo Iglesias durant la gravació del documental

Patricia López, que ha patit nombroses pressions i demandes en els tres anys d’investigació, agraeix “el testimoni de funcionaris valents”.

Al documental apareixen víctimes directes dels atacs de les clavegueres i de la brigada política com Pablo Iglesias, Xavier Trias, Baltasar Garzón i policies que des de dins de les institucions han denunciat aquestes pràctiques. “El que hi ha hagut contra ells ha estat repressió, acomiadament i difamació”, diu López, “aquests testimonis ens han explicat la seva veritat i tenen molt de mèrit”.

Vocació de rigor

La idea de fer aquest documental va néixer a l’agost de l’any passat quan va sorgir la possibilitat d’entrevistar alguns dels policies que hi apareixen, una feina en la que la periodista López ha jugat un paper clau. Per Jaume Grau, ella és “l’ànima màter” del documental. La cinta neix amb vocació de tractar amb rigor el que és escandalós. “Tractar amb rigor el tema és el valor afegit fora de la tele d’espectacle que domina aquests temes habitualment”, diu Grau.

Si el documental ajudarà a canviar les coses, dependrà, per Roures “de les reaccions de la gent; al final les coses canvien perquè la gent es belluga, no canvien perquè hi hagi polítics que fan una cosa o altra”. A Patricia López li agradaria que els efectes poguessin anar més enllà i que s’obrissin diligències judicials “on s’analitzin les gravacions en la seva integritat, no amb els informes que han fet, i que passin pel jutjat totes aquelles persones que hagin de passar”. La periodista afegeix que “les clavegueres tenen cara, noms i cognoms; i si no es depuren les clavegueres, estan enfangant dos cossos de seguretat de l’estat, i això no beneficia la democràcia”.

Una emissió difícil

En els propers dies se sabrà on es podrà veure de forma pública Las cloacas del Estado. Fins al moment, ni Cuatro ni La Sexta han mostrat interès en la seva emissió. Però Roures afirma que buscaran la “màxima difusió”. En aquest sentit, considera que després de l’emissió del programa Salvados on Jordi Évole entrevistava l’excomissari José Manuel Villarejo “no queden molts arguments per no emetre”.

Per Grau, “és molt significatiu que cap canal vulgui emetre un documental on hi ha declaracions tan importants de policies que mai han declarat a cap mitjà de comunicació i que donen testimoni d’unes males pràctiques que afecten la credibilitat del ministeri i del govern. Més enllà de la por veig la confluència d’interessos entre grups mediàtics i l’acció de govern”. De moment, el que és segur és que més de mil persones veuran aquest dimecres al cine Aribau Las cloacas de Interior.