Els Pressupostos Generals de l'Estat (PGE) de 2023 han rebut aquest dijous el suport d'una àmplia majoria de l'hemicicle, que es reedita per tercera vegada en aquesta legislatura marcada pels acords entre les forces polítiques davant la minoria parlamentària dels partits que conformen l'Executiu de PSOE i Unidas Podemos.

La majoria de les votacions a les seccions del projecte pressupostari han comptat amb el suport d'entre 187 i 188 diputats gràcies a la suma de PSOE (120), Unidas Podemos (33), ERC (13), PNB (6), EH Bildu (5), PDeCAT (4), Más País (2), Compromís (1), Coalició Canària (2), PRC (1) i l'exdiputada de Podemos Meri Pita. Esquerra ha confirmat aquest mateix dijous el seu vot afirmatiu. 

El diputat del BNG, Néstor Rego, s'ha abstingut, com en els anteriors Pressupostos, mentre que PP, Vox, Cs, Junts, la CUP, els dos diputats trànsfugues d'UPN, l'exdiputat de Cs Pablo Cambronero, Fòrum Astúries i Teruel Existe han votat en contra.

El "sí" d'ERC

El portaveu dels republicans al Congrés, Gabriel Rufián, ha confirmat aquest mateix dijous des de la tribuna l'aval dels 13 diputats d'ERC als Pressupostos posant èmfasi en la política útil: "Fa molt de temps que vam dir estar farts de militar exclusivament en la moral, també volem militar en la utilitat", ha subratllat el parlamentari.

Al marge de l'acord amb el Govern per derogar el delicte de sedició, una mesura que les dues parts desvinculen dels Pressupostos, ERC ha pactat amb els de Pedro Sánchez la transferència a Catalunya de 900 milions d'euros per emprendre obres en infraestructures "clau" a l'àmbit ferroviari i de carreteres, a més d'incloure mecanismes per a l'execució pressupostària a la regió, entre d'altres mesures.

Aquesta última era una de les principals premisses que la força independentista catalana havia inclòs en la negociació d'aquest any davant l'escassa execució de les partides pressupostades als dos comptes públics anteriors de l'Estat, que també van comptar amb el seu suport.

Amb tot, novament la majoria progressista del Congrés supera el no de les dretes, que han tornat a rebutjar els comptes públics utilitzant mentides i mitges veritats sobre les previsions econòmiques incloses en el projecte pressupostari.

En aquest sentit, la ministra d'Hisenda, María Jesús Montero, ha agraït a tots els grups parlamentaris que han fet possible l'aprovació dels Pressupostos i que han avantposat "l'interès d'Espanya" a "qüestions ideològiques", cosa que ha permès "posar sempre al davant el ciutadà".

Montero mateixa va portar el llibre groc al Congrés a principis d'octubre i, després de "suar la samarreta" en una nova i dura negociació, ha aconseguit un ampli aval als comptes públics en introduir desenes d'esmenes dels aliats parlamentaris del Govern espanyol. Ara, el projecte pressupostari fa el salt al Senat, on el Govern de Sánchez espera rematar-hi la seva tramitació perquè estiguin aprovats en temps i forma.