La Ciutat Meridiana, punt de trobada per defensar el català

La Plataforma per la Llengua ha organitzat la catorzena edició del concert en defensa del català, aquest cop a la Ciutat Meridiana, a Barcelona. Barri tradicionalment abandonat per la institució, allunyat del centre urbà entre la muntanya de Collserola, amb llarga tradició d’acollida; obrer, migrant i on el català comparteix carrer amb moltes altres llengües.

La campanya d’enguany, "Català, llengua comuna", també respira la mateixa línia. Hi apareixen personalitats mediàtiques d’ascendència castellanoparlant, com el diputat al Congrés per Esquerra, Gabriel Rufian, l'expresident de la Generalitat José Montilla, l'alcaldessa de Santa Coloma de Gramanet, Núria Parlon, o l'actriu i cantant Dolo Beltrán. Tots expliquen quina ha estat la seva relació amb la llengua, el seu procés d'aprenentatge i la vivència sociocultural que els ha acompanyat.

Quan tot just comença l’activitat, a l’antic camp de futbol de la Ciutat Meridiana s’hi concentra poca gent, unes 200 persones que s’apleguen davant l’escenari. Hi actuaran grups de renom del panorama català, dels que omplen sales, com Mazoni, la Iaia o Mishima, i ho faran gratis. La Plataforma assegura que no tenen unes expectatives clares d’assistència; l’objectiu és portar la reivindicació lingüística a un barri on, com molts d'altres, el català es parla essencialment a l’escola.

El president de la Plataforma, Òscar Escuder, defensa la necessitat de protegir el català i difondre’l amb tots els mitjans: "És una campanya de sensibilització, per una banda, pels catalanoparlants, perquè no ens passem al castellà abans que ens ho demanin i així permetre que els altres l’aprenguin el més aviat i naturalment possible; i pels no catalanoparlants, per explicar que aprendre català té premi: aporta oportunitats i vivències sense haver de renunciar a res”

El mapa lingüístic de Ciutat Meridiana

A banda de l’escenari, el parc també acull una filera de carpes que aixopluguen les entitats del barri. La Plataforma les ha convidat a ser-hi i explicar els seus projectes al públic que vingui de fora. Hi ha veïns que van lluitar per la immersió lingüística als anys 80, com l’Ignasi Tarzan, membre del Club de Heavys de la Meri: "Érem anarquistes i antisistema, aquell sistema que també anava en contra nostra, perquè el heavy estava censurat. Vam sortir a la guerra i a defensar el català com la nostra llengua. I molts heavys veníem de famílies migrades", explica.

Ciutat Meridiana ha estat un tradicional punt de trobada de la cultura heavy, que ara s’ha aplegat en aquesta associació. Tarzan reconeix que segurament molts dels seus companys no s’acostaran al concert, però; no s’hi escoltarà el que els agrada. Igualment, valora positivament la iniciativa de la Plataforma: "Servirà per apropar a la gent que ha estat més apartada de la cultura catalana. A banda de les sevillanes i el Rocío, això també està bé".

Al costat, el Ramon Ferrer custòdia la parada de l’entitat de la qual n’és president, el Club Petanca Torre Baró, amb 32 anys d’història. Ell també se n’alegra que avui se celebri aquest concert al barri perquè la gent conegui Ciutat Meridiana. Ferrer creu que la llengua catalana s’ha de defensar, d’igual manera que demana comprensió per entendre el mapa lingüístic del barri: "Aquí sempre hem viscut gent migrada. Tothom sap parlar català, però ens defensem millor en castellà i per això el parlem entre nosalters. Les dues llengües són bones. Simplement, per respecte a la gent gran, a ells és millor parlar en castellà, que a ells els hi costa més”, creu. Ell no entén per què hi ha qui mescla la llengua amb la política; per a Ferrer, la defensa de la llengua no és una qüestió d'adscripcions polítiques.

No tothom ho té tan clar. La Yohanny Medina i la Mery Elisabeth Puebla formen part de l’Associació de Veïns de Ciutat Meridiana, des d’on expliquen que dediquen totes les seves energies en parar desnonaments i ocupar habitatges en cas que alguna família ho necessiti. La urgència social i la diversitat del barri els deixa poc temps per integrar la demanda lingüística: "Aquí només es treballa el català a les escoles, amb els més petits. No hi ha classes per a adults. De vegades, des de l’Associació fem cursos", explica Medina.

Ràpidamet, el tema torna al gran maldecap d’aquets veïns, la vivenda. Se senten desemparades per la política de plenari: "És fins i tot dolorós que el barri estigui tan abandonat, tan fora de tot. Ara mateix tenim un concert preciós aquí i no ve ningú de la Ciutat Meridiana. Hi ha molta gent que està farta", explica Puebla. La seva preocupació per haver d’aprendre la llengua es creua amb la violència patida per ser dona, migrada i d’un barri popular: "Amb la nostra edat, costa molt més aprendre. Les empreses agafen a joves que parlen idiomes. Fins i tot per escombrar demanen experiència i idiomes. I també cal temps, vivint un desnonament, treballant i amb una nena de camí no puc aprendre ni català, ni espanyol, ni francès”, explica la Mery Elisabeth Puebla, embarassada i amb tota l’energia per explicar les problemàtiques del barri a aquells que no les coneixen.

Poc a poc van arribant més audiència pel concert. L'Ajuntament de Barcelona ha augmentat la regularitat del transport públic perquè la resta de veïns de la ciutat puguin anar-hi amb més facilitat. El que normalment és un parc per jugar a vóleibol, es va tenyint d'ambient de festival. Alguns joves del barri s'hi han apropat per escoltar els grups, tot i que no els coneixen o no se saben les cançons. La majoria d'assistents arriben d'altres punts de Barcelona. Molts d'ells, segurament, visiten la Ciutat Meridiana per primer cop.