Cinc receptes de plats refrescants i fàcils per superar la calorada de l'estiu

L'estiu és un moment en el qual ens costen més els àpats copiosos, massa calents o pesats. Més aviat, és ideal per gaudir dels àpats dels vespres a la fresca i dels dinars lleugers. Un moment en el qual ve menys de gust cuinar i, quan ho fem, apostem per plats no només refrescants, sinó preferiblement poc calòrics.

Per això, us proposem cinc plats refrescants i fàcils per superar la calorada de l'estiu, i que es fan amb ingredients a l'abast de qualsevol i alguns de temporada. De clàssics com l'ajoblanco o l'amanida de llegums, fins a una sopa de meló i menta o un flam de síndria. Receptes fàcils, ràpides i ben fresques per gaudir a la fresca amb amics i família.

Gaspatxo d'espàrrecs blancs

No seria un gaspatxo des del punt de vista més canònic (per començar perquè no es fa amb tomàquets), però vindria a ser una espècie de sopa freda a base d'espàrrecs blancs, que podem fer amb un pim-pam i amb ben pocs ingredients. A partir d'aquesta proposta base, vosaltres podeu jugar al vostre gust.

Tallem grosso modo mitja ceba tendra, un quart del cogombre, un ou dur i retirem el germen del gra d'all. Ho portem tot a un processador d'aliments, juntament amb dos pots d'espàrrecs blancs cuits. Ho triturem afegint també oli, vinagre, sal i pebre, tot al gust, rectificant fins que ens agradi. Podem emplatar amb oli, sal i pebre, i la part verda de la ceba tendra.

Amanida de llegums

Es tracta d'un altre clàssic, per bé que molts insisteixen amb no variar els ingredients, i realment és ideal per jugar i fer canvis. El més habitual és utilitzar llenties i cigrons, però per fer amanides de llegums també en podem utilitzar d'altres com mongetes, el que vindria a ser un empedrat, amb bacallà esqueixat. Tan sols haurem d'utilitzar uns 200 g per persona de llegums, als quals afegirem verdures fresques: pebrot vermell, pebrot verd, pastanaga, ceba tendra, carabassó…

A partir d'aquí podem jugar al gust, afegint, si volem, fruita seca, tomàquets secs o algun formatge suau, per exemple. Ho amanirem amb oli d'oliva i especialment amb vinagre, que li donarà un toc molt refrescant. I podem afegir all en pols, espècies com comí o pimentó, així com herbes en fresc o en sec, com orenga o alfàbrega. Ho deixem reposar a la nevera una estona, i ja ho tindrem llest.

Ajoblanco

Es tracta d'una altra sopa espessa o una crema lleugera d'arrel andalusa, per bé que potser és menys coneguda que el gaspatxo tradicional. L'ajoblanco s'elabora amb base d'ametlles crues, que algunes versions més actuals opten per torrar prèviament. La producció d'aquesta fruita seca a Catalunya es concentra a la província de Lleida, amb el 62%, seguida del 37% a Tarragona, i és minoritària a Barcelona i Girona.

Per cada 200 g d'ametlles torrades farem servir uns 500 ml d'aigua i uns 100 ml d'oli d'oliva verge extra, a més d'un gra d'all (o mig, al gust). S'hi pot afegir una mica de pa, però potenciarem el gust del fruit sec si optem per no introduir-lo. I també ens demanarà un raig de vinagre de xerès i una punta de sal. Ho triturarem tot ben fi en un processador d'aliments, afegint més o menys aigua en funció del que ens demani i la textura que vulguem. És tradicional emplatar amb una mica de raïm obert per sobre, i un raig d'oli bo.

Flam fresc de síndria

Si una fruita fa estiu aquesta és la síndria, la preferia per molts en aquesta època més calorosa de l'any. Així, aquesta elaboració no només és ben refrescant, sinó que és especialment és diferent i original de fer-la i provar-la. El flam fresc de síndria és una proposta ben senzilla de la revista Cuina al número 271.

Hidratarem durant uns 10 minuts 10 fulles de gelatina aproximadament la meitat d'uns 125 ml de llet freda (60-65 ml). Posem a escalfar l'altra meitat i, quan comenci a bullir, i hi integrem la llet amb gelatina. Triturem 500 g de síndria i hi afegim la llet amb gelatina, i tornem a batre. Ho posem tot en gots o bols, i deixem quallar a la nevera un mínim de 4 hores. Ho servirem sempre molt fred, i podem afegir boles o daus de síndria i fulles de menta.

Sopa de meló, llima i menta

I acabem amb una recepta que no pot ser més fàcil, una sopa de meló, llima i menta. Si mesclem ingredients frescos i refrescants, què pot sortir malament. L'ideal és consumir-la freda, poc després de sortir de la nevera, així que és una proposta ideal per tenir preparada amb antelació i treure per finalitzar un àpat o, si ho preferim, també pot ser un bon entrant.

Simplement, haurem de triturar el meló que ens vingui de gust, afegir una mica de suc de llima (o de llimona), així com unes fulles de menta, tot al gust. L'acabarem posant al punt de sal i pebre, el que donarà un plus de sabor a la recepta. Si volem una textura més cremosa, hi podem afegir iogurt natural o d'estil grec. I la podem acabar amb uns daus de meló, fulles de menta i ratlladura de llima, que també mengem per la vista.