Malgrat que en algunes ocasions sigui difícil o fins i tot perillós per l'estat de conservació de les runes, visitar pobles abandonats és una experiència única per als amants de la història, la fotografia o simplement per a les persones que gaudeixen explorant indrets insòlits i deshabitats.

Ja sigui per motius econòmics, polítics o naturals, aquests nuclis ara romanen com a testimonis silenciosos d'èpoques passades, i els impulsors del projecte Pobles abandonats s'han encarregat de recollir-los en un portal per registrar una "herència per al coneixement i desenvolupament del territori". Segons ells mateixos expliquen, la voluntat de la iniciativa és pal·liar els efectes del despoblament i revertir les dinàmiques establertes en entorns rurals. 

El llistat de localitats deshabitades que hi ha a Catalunya és ben llarg. N'hi ha que es van abandonar fa relativament poc, mentre que d'altres fa segles que estan en mal estat i que fins i tot s'han espoliat i enderrocat. Per aquest motiu, n'hem seleccionat sis que, sense ser les més típiques, són autèntiques joies visitables.

Poble Vell de Corbera d'Ebre (Terra Alta)

Considerat un Bé Cultural d'Interès Nacional, el Poble Vell de Corbera d'Ebre (Terra Alta) s'ubica a la part més alta de l'actual municipi de Corbera, entre els termes municipals de Móra d'Ebre i Gandesa. Per arribar-hi cal agafar l'N-420, des de Tarragona en direcció a Alcanyís o a l'inrevés. Aquesta localitat es va abandonar a causa de les destrosses de la Guerra Civil i a poc a poc s'ha anat deteriorant per factors mediambientals. Actualment hi ha una vintena de cases enderrocades i una església en un relatiu bon estat. 

El Poble Vell de Cobera s'ha convertit en tot un símbol històric d'aquells temps tan foscos i crus. El municipi va ser bombardejat per la Legió Còndor alemanya des del 25 al 28 de juliol de 1938 i, poques setmanes més tard, el 4 de setembre, el front republicà es va desfer i les bombes i l'artilleria franquista van destrossar la zona.

Els que van sobreviure la guerra i van tornar a casa, quan van adonar-se que no tenien recursos per reconstruir-lo, van agafar tot allò que era salvable ―mobles, portes o balcons― i van optar per moure's a la part baixa del turó per erigir un nou poble amb ajuntament, església, escola i mercat.

Cardó (Baix Ebre)

Ubicat al Baix Ebre, Cardó és un conjunt d'edificis religiosos que tenen el seu origen en el monestir de Sant Hilari, fundat a inicis del s. XVII per l'orde dels Carmelites Descalços. Actualment es conserven diverses parets del convent i set de les catorze ermites que hi ha al voltant. 

Per arribar-hi cal agafar des de Rasquera la carretera TV-3021 i seguir-la durant gairebé deu quilòmetres fins a trobar el gran complex religiós. L'any 1866 es va fer intent de recuperació de l'indret: es van reaprofitar algunes estructures per fer un balneari, que va estar en funcionament fins al 1967. Des de llavors, està completament abandonat i només rep visites dels més curiosos.

Cardó es considera un Bé Cultural d'Interès Local, ja que el monestir principal es troba en un "estat de conservació notable i de possible recuperació". La teulada ja no existeix, però sí que es pot observar el campanar i els murs ben alts. Avui en dia diverses entitats i ajuntaments en reclamen la restauració, mentre que el departament de Cultura està tramitant la sol·licitud de l'Ajuntament de Benifallet per declarar tot el conjunt Bé Cultural d'Interès Nacional.

Nucli antic del Montmell (Baix Penedès)

Situat a la serra homònima, el nucli antic del Montmell gaudeix de tres reconeixements: és un Bé Catalogat per l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, un Bé Cultural d'Interès Nacional i un Bé Catalogat per l'Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. L'estat del poble és més aviat regular, però l'antiga parròquia de Sant Miquel està ben conservada gràcies a les actuacions de restabliment de la coberta i consolidació dels murs que es van dur a terme l'any 2000.

El nucli va despoblar-se a la dècada dels seixanta. Els habitants del Montmell, a la recerca de terres més fèrtils i productives, van desplaçar-se per les millors condicions agrícoles dels pobles del voltant. Tal i com expliquen en el portal Pobles Abandonats, "s'hi pot arribar a través de la pista forestal que, sortint des del poble de la Joncosa del Montmell, porta fins a l'àrea recreativa del davant de l'església de Sant Miquel".

Balneari de la Puda (Baix Llobregat)

Malgrat que no es tracti d'un poble, el balneari de la Puda, a Esparraguera (Baix Llobregat), es mereix, sens dubte, una visita. Considerada Bé Cultural d'Interès Local, aquesta edificació de grans dimensions, constituïda per diversos cossos i feta amb maó, va construir-se per les propietats curatives de les aigües de la zona.

Durant molts anys va ser un dels balnearis més sol·licitats per la burgesia barcelonina, perquè a banda de la zona de banys també s'hi podien practicar altres activitats d'oci. Els catalans adinerats venien a relaxar-se, jugar a tenis o a frontó, pescaven i feien excursions per la zona i acudien a misses a la capella del complex, dedicada a Nostra Senyora de La Puda de Montserrat. A pesar de la vegetació i els grafitis, el complex està ben conservat en l'actualitat.

Per arribar-hi cal agafar la C-55 fins a Olesa de Montserrat. Des d'aquí, i en direcció a Monistrol de Montserrat per la mateixa carretera, hi ha un desviament que porta fins al balneari.

Poble Vell d'Òdena (Anoia)

El nucli abandonat es troba dins el municipi d'Òdena, alçat sobre un turó de guix de 420 metres d'altura. El despoblament va començar a partir dels anys seixanta, quan les administracions no van invertir recursos per recuperar l'indret i es va començar a expandir urbanísticament el nou nucli d'Òdena, en una zona més plana i ben comunicada.

Gràcies a l'esforç de l'Ajuntament en els últims anys, el conjunt ha millorat i actualment s'aprecien una vintena d'edificacions estructurades a l'entorn de sis carrers i una plaça. Les restes del castell i de les cases són una atracció turística, i per això és fàcil arribar-hi. L'accés al poble Vell d'Òdena es fa travessant el centre de la vila actual i pujant el turó, on hi ha un aparcament per a visitants.