Després de dues setmanes de campanya oficial -la real s'ha allargat força més temps-, finalment aquest diumenge gairebé 5,5 milions de persones podran exercir el seu dret a vot per escollir la composició dels seus ajuntaments. Tot i que Catalunya compta amb 947 municipis, la realitat és que en més d'un centenar les eleccions seran un simple tràmit, ja que només hi concorre una candidatura i, per tant, ja se sap qui governarà els propers quatre anys.

Deixant de banda aquests casos, de ben segur que les urnes generaran més d'una sorpresa i en desenes de localitats els resultats electorals no seran el darrer capítol d'un episodi que culminarà d'aquí a tres setmanes, un cop es constitueixin els nous ajuntaments. En aquest interval s'obriran desenes i desenes de negociacions per tancar aliances que facin possible la governabilitat local i que determinaran qui ostenta la vara d'alcaldia. Tot i que n'hi ha molts més, resumim en cinc punts els grans focus d'interès d'aquestes eleccions municipals.

El duel entre ERC i PSC per ser el partit més votat

Més enllà dels resultats concrets en cada municipi, el còmput global dels comicis locals es pot avaluar a partir del nombre total de vots, la xifra de regidors obtinguts o les alcaldies que es controla. El 2019, per exemple, ERC va imposar-se per primera vegada en unes eleccions municipals a Catalunya des de la II República tant en nombre de vots com de regidors, però Junts la va superar en alcaldies.

La formació de Carles Puigdemont, Laura Borràs i Jordi Turull aspira a mantenir-se al capdavant d'aquesta darrer paràmetre i, com a mínim, conservar les 370 alcaldies que té actualment, si bé el balanç final no podrà fer-se diumenge, sinó que caldrà esperar al 17 de juny, un cop es constitueixin els nous ajuntaments.Difícilment, però, Junts podrà ser la formació amb més vots aquest diumenge.

Aquest sí que és l'objectiu tant d'ERC com del PSC, les dues formacions que ara mateix pugnen per l'hegemonia política catalana. Els republicans van reunir 822.107 vots el 2019 -el 23,53%-, mentre que els socialistes van quedar-se en 768.478 -22,0%- i Junts va situar-se en tercera posició amb el 15,95% dels sufragis, gràcies a les 557.303 paperetes que va rebre. A nivell de regidors, ERC en va sumar 3.114, Junts, 2.798, i el PSC, 1.308.

Les diferències s'expliquen per la major implantació territorial d'ERC i Junts, mentre que el PSC, en canvi, és el partit hegemònic a les zones més poblades, com l'àrea metropolitana de Barcelona. ERC parteix amb un cert avantatge, ja que amb 804 és la formació que presenta més candidatures, per davant de les 728 de Junts i les 615 dels socialistes.

La batalla per Barcelona

La capital ha acaparat bona part de l'atenció mediàtica de les darreres setmanes. Més enllà del seu pes demogràfic, social, econòmic i cultural en el conjunt de Catalunya, les d'aquest diumenge siguin probablement les eleccions municipals més ajustades que s'hi recorden. Tot i que, si no hi ha una sorpresa d'última hora, l'ERC d'Ernest Maragall s'ha despenjat de la pugna per a l'alcaldia, les enquestes situen Barcelona en Comú, PSC i Junts gairebé empatats, de manera que a priori Ada Colau, Jaume Collboni i Xavier Trias tenen opcions d'assolir el poder.

Quedar en primera posició a les urnes serà important, però pot no ser suficient per encapçalar un govern municipal que en els últims vuit anys ha liderat Colau. L'alcaldessa aspira a un tercer mandat, a priori el darrer, però no pot descartar-se una aliança de l'establishment entre Collboni, Trias i, fins i tot, el PP de Daniel Sirera que probablement assoliria la majoria absoluta de 21 regidors.

Un acord d'aquest tipus, que comptaria amb l'aval dels grans lobbies econòmics, permetria tirar endavant polítiques clarament allunyades de les de Colau i, probablement, contradictòries amb la situació d'emergència climàtica que impacta a la ciutat. Paral·lelament, la possible entrada de la ultradreta de Vox i comprovar si la CUP és capaç d'enlairar-se i arribar al 5% dels vots que li permetrien comptar amb regidors són altres de les incògnites que resoldran les urnes.

Canvis a l'àrea metropolitana?

La zona més poblada de Catalunya concentrarà alguns dels focus d'interès de la jornada electoral. Territori de tradicional i, fins ara, inqüestionable hegemonia del PSC, ERC s'ha fixat com a objectiu retallar-hi distàncies i, almenys, provocar que la formació de Salvador Illa perdi alguna de les majories absolutes que ara hi té, com les de Santa Coloma de Gramenet, l'Hospitalet de Llobregat, Sant Boi, Viladecans o Cornellà de Llobregat.

Per fer-ho, aposta per candidats tan coneguts com el diputat al Congrés Gabriel Rufián, a Santa Coloma de Gramenet, o l'exregidor del PSC a l'Hospitalet Jaume Graells, que va abandonar les files socialistes després de denunciar el cas Consell Esportiu, de presumpta corrupció. El PSC, en canvi, confia en mantenir-hi el seu domini i, fins i tot, millorar els resultats aprofitant la pràctica desaparició de Cs, que va captar part del seu electorat tradicional.

Més enllà de la capital, el 2019 el PSC va acumular un total de 250 regidors en els 35 municipis metropolitans -al voltant del 33% dels sufragis-, per davant d'ERC, que en va sumar 146 -18% dels sufragis- i els Comuns -77 electes locals i 10% del suport-. Els socialistes, a més, acumulen 18 alcaldies, mentre que els republicans tot just en tenen cinc -Corbera de Llobregat, el Papiol, Sant Feliu de Llobregat, Santa Coloma de Cervelló i, sobretot, Sant Cugat del Vallès-.

La presència de Junts és gairebé residual, amb quatre petites alcaldies -Begues, Montgat, Sant Climent de Llobregat i Torrelles- i sense regidors en ciutats tan importants com l'Hospitalet, Santa Coloma de Gramenet, Sant Boi, Cornellà, Esplugues, Montcada, el Prat o Viladecans. Finalment, En Comú Podem espera mantenir els seus feus del Prat de Llobregat -l'espai hi governa des del 1979- i Montcada i Reixac.

Els casos de Terrassa i Badalona

Entre les grans ciutats catalanes, els casos més peculiars són els de Terrassa i Badalona, que són el tercer i el quart municipi més poblats, amb 224.000 i 223.500 habitants, respectivament. Mentre a la cocapital del Vallès Occidental l'alcaldia recau en Tot per Terrassa (TxT), una formació independent creada tot just un any abans de les eleccions del 2019, a Badalona ara mateix l'ostenta el PSC -amb Rubén Guijarro al capdavant-, però des del 2011 la formació més votada a la ciutat és el PP de Xavier García Albiol, una situació que més que probablement es repetirà aquest diumenge.

Fa quatre anys, TxT va ser una de les grans sorpreses de les eleccions municipals, en imposar-se a la ciutat amb 10 regidors i gairebé el 30% dels vots, el que li va permetre acabar amb les quatre dècades d'hegemonia del PSC a la ciutat. L'alcalde, Jordi Ballart, ja havia ocupat el càrrec precisament a les files del PSC, però va estripar el carnet pel suport de la formació a l'aplicació de l'article 155 contra Catalunya, arran dels fets de l'octubre del 2017.

Amb set regidors, els socialistes van ser segona força i ara aspiren a recuperar el poder amb una llista encapçalada per Eva Candela. La tercera opció és ERC, que compta amb cinc regidors i ha governat amb TxT en l'actual mandat. Tot i que l'escenari està obert, Ballart parteix en aquesta ocasió com a favorit.

Badalona acumula més d'una dècada de convulsió política, amb constants canvis a l'alcaldia i escàndols diversos. En l'actual mandat, per exemple, la ciutat va començar amb el socialista Álex Pastor a l'alcaldia, però va dimitir l'abril després de donar positiu d'alcoholèmia i ser detingut per saltar-se el confinament pandèmic. Això va propiciar el retorn al càrrec de García Albiol, que seria desallotjat el novembre del 2021 per una moció de censura un cop va transcendir a través dels Papers de Pandora la seva participació en una societat radicada en un paradís fiscal. L'alcaldia va tornar al PSC, ara en les mans de Rubén Guijarro.

El PP d'Albiol compta amb 11 dels 27 regidors i aspira a apropar-se a la majoria absoluta que li garantiria la seva tercera etapa a l'alcaldia. Al seu torn, el PSC necessita ser la segona força i evitar la majoria d'Albiol per conservar el poder, sense descartar ERC, que algunes enquestes situen per sobre dels socialistes. Caldrà veure també el suport de Guanyem, que torna a apostar per Dolors Sabater, alcaldessa del 2015 al 2018, com a cap de llista.

Emoció a Tarragona, Lleida i Girona

Els comicis no només es preveuen extremadament ajustats a Barcelona, sinó que a priori també ho seran a les altres tres capitals de demarcació: Tarragona, Lleida i Girona. En les dues primeres, la previsió és un duel molt ajustat entre ERC -que hi té l'alcaldia- i el PSC, mentre que a Girona la pugna serà entre Junts -governa la ciutat des del 2011, primer sota les sigles de CiU-, Guanyem -inclou la CUP- i també el PSC.

Conservar les alcaldies de Lleida i Tarragona és un dels elements que determinarà l'èxit o el fracàs d'aquestes municipals per a ERC. En ambdós casos la formació repeteix candidat -els alcaldes Miquel Pueyo i Pau Ricomà, respectivament- i aspira a conservar suports. El 2019, Esquerra va imposar-se a Lleida per menys de 100 vots i, tot i empatar a set regidors amb el PSC, va aconseguir una alcaldia que no tenia des de la II República i va acabar amb quatre dècades de poder gairebé ininterromput del PSC -només amb un parèntesis de dos anys de CiU-. En l'actual mandat, ERC ha governat amb Junts. Els socialistes, al seu torn, aspiren a recuperar el poder, amb Félix Larrosa, alcalde del 2018 al 2019, de candidat.

A Tarragona, el PSC i ERC també van empatar a set regidors, si bé en aquest cas amb els socialistes com a primera força. Els pactes postelectorals van permetre al republicà Pau Ricomà assolir l'alcaldia i acabar amb els 12 anys de mandat de Josep Fèlix Ballesteros. Ara els socialistes presenten com a candidat Rubén Viñuales, antic cap de llista de Cs, moviment amb el qual aspiren a captar el votant del partit de la dreta espanyolista -tercera força el 2019, amb quatre regidors-. Ricomà ha acabat governant amb Junts i la CUP i confia en mantenir els suports de fa quatre anys i revalidar el càrrec.

Passi el que passi diumenge, Girona tindrà un nou nom a l'alcaldia, ja que Marta Madrenas, que ha ocupat el càrrec del 2016 fins ara, va decidir no optar a la reelecció. La seva substituta al capdavant de Junts és l'exconsellera Gemma Geis, que pretén prolongar el poder municipal que l'espai postconvergent té a la ciutat des del 2011. Haurà de pugnar amb Lluc Salellas, de Guanyem, i Sílvia Paneque, del PSC, dues formacions que van empatar a sis regidors el 2019, tres menys que Junts. Descartada l'opció de qualsevol majoria absoluta, els pactes determinaran si és possible un canvi de color polític a la ciutat.