La Cimera Social de l'Aigua alerta que la sequera no ha acabat i critica els plans del Govern per fer-hi front

La 5a Cimera Social de l'Aigua, espai que reuneix a nombroses organitzacions ecologistes i ambientalistes, ha alertat que la sequera no ha acabat a Catalunya i ha criticat els plans del Govern per fer-hi front. "Se centra només a buscar maneres de tenir més aigua, en lloc de promoure l'estalvi i reduir-ne el consum", ha avisat el portaveu d'Aigua és Vida, Dante Maschio, que també exigeix "més transparència" al Govern d'Illa per saber com es finançaran les infraestructures per afrontar la sequera i quins impactes ambientals tindran.

Les entitats reunides aquest diumenge al Prat de Llobregat lamenten que s'accelerin obres "fora de la fase d'emergència" i es treguin les sancions per incompliment de restriccions i parlen de "conflicte d'interessos" amb els nous nomenaments a l'ACA i Transició Hídrica. "El nou director de l'ACA i la nova directora general de Transició Hídrica són persones que anteriorment ocupaven càrrecs de responsabilitat a la multinacional Agbar-Veolia", ha recordat Maschio.

"El context català és preocupant pel que fa a la privatització de l'aigua. Agbar té molts interessos i ens preocupa que l'interès privat d'aquesta empresa influeixi en les polítiques públiques en els propers anys", ha recalcat el portaveu d'Aigua és Vida, que ha insistit que malgrat la sequera pluviomètrica s'hagi pogut deixar enrere -gràcies a les pluges de la primavera- la sequera hidrològica persisteix. "Estem al 34,5% de reserves d'aigua a les conques internes, quasi 20 punts per sota de la mitjana dels últims cinc anys", ha alertat.

"L'escassetat es cronifica i no s'està abordant correctament per part del Govern", ha assenyalat Maschio, que ha reclamat "reformular" el model de gestió i les polítiques sobre l'aigua. "El pla de Govern parla de 270 hm3 nous d'aquí al 2031, però no concreta res sobre com es finançaran les infraestructures ni el seu impacte", ha apuntat. "I demanem que la tramitació es faci seguint la planificació hidrològica vigent. No podem seguir planificant com si fóssim en emergència", ha afegit.

Adaptar-se al canvi climàtic

En aquest sentit, la cimera mostra "preocupació" pel fet que algunes infraestructures que s'haurien d'usar només en contextos d'emergència, com les dessaladores, s'utilitzin de forma permanent. "El model econòmic català no es vol reformular, tot i el context d'emergència climàtica. A banda dels quatre anys de sequera, hem tingut el temporal Glòria, la Filomena i les danes del 2019 i 2024", ha enumerat Maschio. "El canvi climàtic ens obliga a canviar d'arrel el model de gestió de l'aigua a Catalunya. El cicle hídric ha canviat i hem de preparar-nos pel què vindrà", ha subratllat.

"El model econòmic català no es vol reformular, tot i el context d'emergència climàtica"

"El context d'emergència els hi va bé per implementar la doctrina del xoc i tirar endavant els projectes sense negociació", ha comentat Edurne Bagué, portaveu de la Cimera Social de l'Aigua, per denunciar "futurs macroprojectes" com el Pla Director Urbanístic Metropolità (PDUM) -que preveu la construcció de 217.000 nous habitatges- o l'ampliació de l'aeroport del Prat. "Aquests macroprojectes augmentarien de manera desmesurada la demanda d'aigua i suposarien un greu impacte ecològic sobre ecosistemes ja fortament pressionats", ha afirmat el portaveu de SOS Baix Llobregat, Jaume Sánchez.

"Molts d'aquests habitatges es planifiquen en zones inundables, igual que l'aeroport, i això no té cap sentit davant l'emergència climàtica. Tots aquests projectes, com també els rècords de turistes d'aquest 2024, són una mostra més d'un model que no canvia", ha recriminat Sánchez. La vintena d'entitats presents a la 5a Cimera Social de l'Aigua avalen propostes que posen l'accent en la gestió de la demanda d'aigua, en comptes de centrar-se a posar més aigua al sistema.

També aposten per solucions locals i descentralitzades, com l'aprofitament d'aigua pluvial i grisa en origen, millorar l'eficiència de les xarxes reduint la pressió i reparant fuites, i renaturalitzar rius i ecosistemes, que poden ajudar a reduir els impactes de les riuades.

A la cimera hi ha participat Aigua és Vida, Aigua és vida Girona, Associació de Municipis i Entitats per l'Aigua Pública (AMAP), Càtedra UNESCO de Desenvolupament Humà Sostenible, Coordinadora per la Salvaguarda del Montseny (CSM), Col·lectiu AiguaClara, DEPANA, Ecologistes en Acció, Enginyeria Sense Fronteres (ESF), GEPEC - EdC, Greenpeace, Naturalistes de Girona, Observatori del Deute en la Globalització (ODG), Permacultura ATTA, Plataforma en Defensa de l'Ebre, Procés Constituent i XR Barcelona, Sos Baix Llobregat i l'Hospitalet.