DRET A L'HABITATGECicatrius de la crisi grega: repressió social i persecució política

Les dures mesures que va implantar el Govern grec per garantir el pagament del deute als creditors estrangers, com a condició de la Unió Europea pel rescat que es va dur a terme en tres ocasions, segueixen castigant la població.

Els comptes grecs es van maquillar des de l'oficina d'estadística, d'acord amb l'Eurostat, amb un increment fraudulent del dèficit públic a finals del 2009, per tal de justificar la intervenció del Fons Monetari Internacional (FMI) i la Unió Europea que va deixar el país a la vora d'un abisme financer. Des d'aleshores, les mesures d'austeritat imposades han posat en qüestió el dret a l'habitatge i el de la llibertat política.

"És una cosa molt complicada perquè abans de la crisi era molt freqüent demanar préstecs per a tot, per comprar-se cotxes o segones residències", explica a Público Vicky Baniokou, una grega establerta a Madrid des de fa sis anys. Les facilitats i l'excessiva confiança van fer que als ciutadans no els resultés difícil hipotecar-se. Als bancs tampoc els tremolava la mà a l'hora d'aprovar aquestes operacions per tal d'obtenir beneficis.

La crisi del deute arriba a Grècia a finals del 2009. Els deutes, els salaris, l'atur i el cinturó de la Unió Europa, que estrenyia cada cop més fort, ofegaven una població que no passava els seus millors anys. Encara que el passat mes d'agost els grecs van afrontar el final de vuit anys de rescats, no tot acaba aquí. De fet, les condicions imposades pels préstecs estaran vigents fins l'any 2060 i Grècia seguirà sota les mesures d'austeritat.

"La crisi grega ja no es troba als titulars dels noticiaris, però el poble grec segueix patint la implacable austeritat imposada durant més de vuit anys", denuncia un manifest contra la repressió dels moviments socials al país impulsat per Stathis Kouvelakis i Costas Lapavitsas.

Canvi en la llei hipotecària

Els desnonaments dels primers habitatges es van prohibir en el 2008 per a cases per un valor de fins a 200.000 euros, una mesura que s'havia de renovar anualment. No obstant això, en el 2015 el Govern va aprovar una reforma en la llei hipotecària per rebre fons del tercer rescat. Es tractava d'una exigència de la troika, formada pel Fons Monetari Internacional (FMI), la Comissió Europea (CE) i el Banc Central Europeu (BCI), per reduir la morositat bancària.

Una mesura que desprotegia i afectava directament les residències habituals dels grecs. Així, el primer ministre, Alexis Tsipras, deixava milers de ciutadans pendents de les decisions dels bancs i els probables desnonaments.

La situació va empitjorar el novembre del 2017, quan es va posar en marxa un sistema electrònic d'execucions hipotecàries, que en principi només havia d'afectar segones residències de valor superior als 300.000 euros. Fins llavors les subhastes només es podien realitzar de forma presencial però la pressió dels creditors del país va fer que aquesta nova mesura castigués de nou els grecs.

Cop a l'activisme contra les execucions hipotecàries

Les protestes al país van augmentar i l'activisme es va fer notar als carrers grecs per denunciar aquestes mesures. La reacció del Govern no va trigar a mostrar-se. Tan sol tres mesos des que s'iniciessin les subhastes electròniques, es va adoptar una llei que castiga "amb penes de fins a sis mesos de presó a aquells que s'oposen a les execucions hipotecàries i als desnonaments", com denuncien en el manifest, on es considera que és "un moment crític per a la democràcia i les llibertats civils a Grècia".

En virtut d'aquesta normativa, figures com Panagiotis Lafazanis, exministre d'Energia al primer govern de Syriza i ara secretari del partit polític Unitat Popular, Elias Smilios i Elias i Leonidas Papadopoulos, líders de la campanya 'jo no pagaré", s'enfronten a càrrecs judicials. En concret, Lafazanis s'enfronta a nou anys de presó pels càrrecs que se li imputen.

El deteriorament de les condicions de vida de la població és evident. Baniokou explica a aquest diari que la seva família es pren amb resignació aquestes mesures d'austeritat. "És un mal més dels molts que han passat aquests anys a Grècia", li transmeten des del país. Una idea amb la qual coincideix Kouvelakis, que explica a Público que "amb el continu deteriorament de les seves condicions de vida, l'escalada de les protestes és més limitada, i per tant, es pot veure una disminució de la visibilitat de la repressió".

Un dels objectius d'aquest manifest, que recolzen centenars d'activistes, intel·lectuals i polítics d'esquerres, és fer visible la situació a escala internacional ja que “aquells que s'oposen a les polítiques del programa de la troika s'enfronten a una escalada de repressió”.

Encara que no és l'única crítica al Govern grec, ja que com s'explica en el text 'Solidaritat Internacional contra la repressió dels moviments socials a Grècia', el Departament de Protecció de l'Estat i de la Política Democràtica, que s'hauria d'encarregar d'emprendre accions legals contra "el partit feixista Alba Daurada o altres activistes d'extrema dreta", s'encarrega d'iniciar aquests processos judicials  contra dotzenes d'activistes que lluiten per defensar els drets socials.

Entre els signants del manifest de solidaritat internacional es troben entitats com la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH), el Sindicat de Llogaters i Llogateres, la Plataforma per l'Auditoria Ciutadana del Deute (PACD), el sindicat Co.Bas; l'Observatori de Drets Econòmics, Socials i Culturales (DESC), el Procés Constituent, o la Candidatura d'Unitat Popular, a més d'una llarga llista de personalitats com Cinzia Arruzza, New School, Nova York; Robert Brenner, Prof. UCLA; l'economista Josep Manel Busqueta, l'escriptor Tariq Ali, el filòsof Alain Badiou, l'exministre d'Economia equatorià Diego Borja, la diputada de Podem al Parlament Balear Laura Camargo, la pedagoga Rosa Cañadell, el professor emèrit del MIT Noam Chomsky, el diputat del Bloco d'Esquerda  Jorge Costa, el periodista i ex-diputat de la CUP David Fernández, la monja benedictina Teresa Forcades, els membres de la PACD Iolanda Fresnillo,  Sergi Cutillas i Pablo Cotarelo, el diputat de Die Linke Sevim Dagdelen, la diputada d'En Comú Podem al Congrés dels Diputats, Sònia Farré, les exdiputades de la CUP Anna Gabriel, Mireia Vehí i Eulàlia Reguant,  Stathis Kouvelakis, del King´s College de Londres; Costas Lapavitsas, SOAS Universitat de Londres; el Director d'Investigació del CNRS (Francia) Frédéric Lordon; l'economista i professor de la Universitat de Lisboa Francisco Louça, el president del grup parlamentari de France Insoumise Jean-Luc Mélenchon; el diputat de Podemos al Congrés dels Diputats  Manolo Monereo, l'economista i membre de Procés Constituent Arcadi Oliveres, el politòleg i editor de Viento Sur Jaime Pastor, el coordinador d'Economia d'Izquierda Unida Carlos Sánchez Mato, l'economista Eric Toussaint, l'eurodiputat Miguel Urban o el periodista Ricard Ustrell.