Certeses i dubtes de la nova etapa política que s'obre a Catalunya amb la investidura de Salvador Illa

L'arribada a la presidència de la Generalitat del primer secretari del PSC, Salvador Illa, confirmarà el canvi de cicle polític a Catalunya i tancarà més d'una dècada marcada pel Procés independentista i per les majories d'aquest espai al Parlament. Després del "sí" de les bases d'ERC a l'acord tancat amb els socialistes, la investidura hauria de materialitzar-se aquesta mateixa setmana, sempre que no es produeixin factors inesperats com la possible detenció de Carles Puigdemont si l'expresident compleix el seu compromís i retorna a Catalunya per assistir a la sessió. Si això passés, l'ajornament durant uns dies del ple seria l'escenari més possible.

L'altre element a tenir en compte és el vot de la diputada Mar Besses, integrant del grup d'ERC com a representant de la seva organització juvenil, el Jovent Republicà, que ha convocat un consell nacional extraordinari dilluns a la tarda per decidir si compleix el mandat de la consulta d'Esquerra i dona el "sí" a Illa o l'incompleix. Les joventuts d'ERC havien advocat pel "no" en la votació que el partit va celebrar divendres.

Dels 44 anys de governs autonòmics des de la restauració de la Generalitat, els socialistes només han encapçalat l'executiu en set, entre 2003 i 2010, quan primer Pasqual Maragall i després José Montilla van presidir els governs tripartits, integrats conjuntament amb ERC i ICV-EUiA. Per tant, fa 14 anys que no lideren la principal institució política de Catalunya, que des del 2012 havia estat condicionada per les majories independentistes al Parlament, que havien possibilitat les presidències d'Artur Mas, Carles Puigdemont, Quim Torra i, finalment, Pere Aragonès.

Des que el lidera Illa, el PSC ha encadenat cinc victòries electorals consecutives

Després de tocar fons en els anys més intensos del Procés -el 2015 tot just va sumar 16 diputats al Parlament, la xifra més baixa de la seva història-, el PSC ha recuperat suports i quotes de poder i, de fet, des que el lidera Salvador Illa ha encadenat cinc victòries electorals consecutives -catalanes del 2021, generals i municipals del 2023 i catalanes i europees del 2024-, que li donen inqüestionablement l'hegemonia política de Catalunya.

La capacitat per tancar acords amb ERC i Comuns li permetrà tornar a la Generalitat gairebé tres lustres després i li atorgarà un poder institucional inèdit fins ara, amb la presidència de la Diputació de Barcelona, la presència als governs de les diputacions de Lleida i Tarragona o les alcaldies de gran part de les grans ciutats catalanes -Barcelona, l'Hospitalet, Sabadell, Santa Coloma de Gramenet, Lleida, Tarragona o Reus, entre d'altres-, a banda de la participació a l'executiu estatal de Pedro Sánchez. Amb aquest context de fons, repassem les certeses i els dubtes d'aquest inici de "canvi d'etapa" que encapçalarà Salvador Illa.

El calendari de la investidura

Un cop el líder socialista va comunicar dissabte al president del Parlament, Josep Rull, que ja comptava amb els suports per ser investit es va activar el protocol per materialitzar el seu accés a la presidència. Després de parlar amb els diversos grups parlamentaris, finalment dimarts es portarà a terme la ronda de consultes, de manera que  dimecres es podria reunir la diputació permanent, l'organisme encarregat de convocar els plens en el període entre sessions de la cambra -durant les vacances d'estiu, de l'1 al 15 d'agost-.

PSC, ERC i Comuns sumen majoria a la diputació permanent, de manera que es podria agendar el ple d'investidura per dijous i que la sessió fos d'una sola jornada, si bé també es podria optar perquè s'allargués dos dies. En tot cas, Illa compta amb la majoria absoluta de 68 diputats -42 del PSC, 20 d'ERC i sis dels Comuns- per ser investit en primera votació, o sigui que si s'enllestís tota la sessió el dijous, el dissabte ja prendria possessió com a nou president de la Generalitat.

Ara bé, el factor Carles Puigdemont podria fer saltar pels aires aquest calendari. Si l'expresident compleix el seu compromís de tornar a Catalunya per la investidura -com va reiterar dissabte-, el més probable és que s'exposi a la detenció i empresonament, fet que probablement portaria Rull a suspendre el ple amb l'argument que hi hauria un diputat "privat d'exercir els seus drets".

Tant ERC com els Comuns són partidaris d'ajornar el ple si Puigdemont és detingut i correspondria a Rull fixar una nova data per a la investidura, que en tot cas hauria de ser abans del 26 d'agost, quan s'esgota el termini per esquivar la repetició electoral. El retorn de Puigdemont, però, en cap cas hauria de fer variar el resultat de la votació, ja que Illa té els suports lligats.

En què ha cedit el PSC per pactar amb ERC i Comuns?

Per tancar els pactes d'investidura amb ERC i Comuns el PSC ha hagut de fer cessions importants amb relació al seu programa electoral. Segurament la més significativa és el model de finançament acordat amb els republicans -i validat per l'executiva federal del PSOE-, ja que si realment es porta a terme implica que Catalunya surti del règim comú de finançament autonòmic. I que sigui l'Agència Tributària catalana la que progressivament -en un termini de cinc anys a partir de 2025- passi a recaptar el 100% dels impostos i no pas un consorci entre aquesta i la Hisenda estatal, com defensava Illa.

Però n'hi ha més, com ara el compromís d'apujar la fiscalitat als casinos -i, d'aquesta manera, eliminar la rebaixa de l'impost al 10%, aprovat en el seu dia juntament amb l'antiga CiU-, un fet que a la pràctica hauria de fer impossible que tira endavant el macrocomplex del Hard Rock, del qual els socialistes n'havien fet bandera. El compromís apareix tant en l'acord amb els republicans com en el dels Comuns.

A banda del finançament, el PSC també ha cedit en temes com el Hard Rock, el Quart Cinturó o la renda bàsica universal

Amb la formació de Jéssica Albiach també ha pactat no allargar la B-40 -o Quart Cinturó- fins a Granollers aquesta legislatura, ampliar molt significativament el parc d'habitatge públic de la Generalitat o regular el lloguer de temporada, quan tot just fa un parell de mesos va aliar-se amb Junts per tombar el decret del Govern sobre aquest àmbit.

Amb els republicans s'ha posat per escrit el compromís de garantir la protecció de les zones naturals de l'entorn de l'aeroport del Prat -el que dinamita el projecte d'Aena d'ampliar la instal·lació destrossant la zona humida de la Ricarda- , alhora que es defensa donar un "impuls" i "transformar" la infraestructura. Paral·lelament, també s'ha acordat mantenir diverses de les polítiques bandera del Govern d'Aragonès, com ara l'energètica pública o l'oficina per engegar el pla pilot sobre la renda bàsica universal. A més, s'hauria de crear una Convenció Nacional -presidida per ERC- per abordar la resolució del conflicte polític.

Com serà el Govern d'Illa?

Durant la campanya, Illa va insistir constantment que si arribava a la presidència de la Generalitat la prioritat del seu Govern seria millorar la situació dels serveis públics, que segons ell no estan al nivell que Catalunya i els seus ciutadans mereixen. L'altre gran tema que situava al capdamunt de la seva possible actuació era justament la millora del finançament. Segons l'acord amb ERC, durant el primer semestre del 2025 "caldrà formalitzar" el nou sistema de finançament "en la comissió bilateral entre el govern de la Generalitat i el de l'Estat".

La realitat, però, és que perquè es materialitzi la sortida de Catalunya del règim comú caldrà aprovar al Congrés la reforma de la Llei Orgànica de Finançament de les Comunitats Autònomes (LOFCA), el que requerirà el suport de Junts -i de quasi la totalitat de la majoria de la investidura- i tensionarà tant el PSOE com algunes de les formacions integrades dins el grup de Sumar. En qualsevol cas, el compliment d'aquest punt serà fonamental per garantir la solidesa del Govern d'Illa, ja que amb només 42 diputats està molt lluny de la majoria absoluta de 68 que li permetria aplicar sense maldecaps la seva acció executiva.

Illa s'ha convertit en el principal baró territorial socialista i en un puntal de Sánchez

Dit això, es dona per fet que el Govern d'Illa mantindrà bones relacions amb els principals actors econòmics i sindicals de Catalunya -ja fa temps que el partit té molt bona entrada a entitats com la patronal Foment del Treball o el Cercle d'Economia, entre d'altres- i continuarà la recuperació de la institucionalitat de la Generalitat, ja portada a terme en gran part per Pere Aragonès per deixar enrere la presidència de Quim Torra.

Evidentment està garantida una bona relació amb el Govern espanyol, atesa la coincidència de color polític i que Salvador Illa s'ha convertit, sens dubte, en el principal baró territorial socialista i en un autèntic puntal d'un Pedro Sánchez que, també, se sent cada cop més còmode a Catalunya. Això de retruc farà baixar el pes del conflicte polític en el dia a dia de l'executiu, malgrat l'anunciada creació d'una Convenció Nacional per abordar-ne la resolució i les dificultats que alguns jutges i tribunals, com el Suprem, estan posant a l'aplicació de l'amnistia.

La seguretat serà una altra de les àrees en què Illa vol posar especial atenció i, de fet, en campanya va anunciar que si era president nomenaria consellera d'Interior l'alcaldessa de Santa Coloma de Gramenet, Núria Parlon. A més a més, el director general dels Mossos d'Esquadra passarà a ser Josep Lluís Trapero, el major del cos durant el 2017.

Fins ara no han transcendit més noms de possibles consellers, si bé la voluntat del partit és que hi hagi independents i, alhora, de ben segur que es nodrirà tant de quadres amb experiència al Parlament com del greixat planter municipalista de la formació. D'entrada, i això és segur, serà un Govern en solitari i, per tant, necessitarà suports parlamentaris -previsiblement d'ERC i de Comuns- per tirar endavant la seva acció.

Quin paper tindrà ERC? I els Comuns?

Tant l'acord tancat per ERC amb el PSC com el dels Comuns són d'investidura, si bé en ambdós casos incorporen qüestions que s'hauran de desenvolupar durant la legislatura. Ara bé, la diferència fonamental és que els republicans han subratllat que passaran a exercir l'oposició parlamentària, des d'on tindran una actitud "exigent" i "vigilant" perquè es compleixi allò pactat, mentre que els Comuns no descarten entrar a l'executiu d'Illa en els propers mesos.

En aquest sentit, la líder de l'espai, Jéssica Albiach, ha admès que, de moment, no s'ha negociat la seva possible presència al Govern i que primer caldrà veure "quin és l'esperit" de l'executiu i si compleix allò acordat per valorar, posteriorment, si opten per implicar-s'hi directament.

Per la part d'ERC, la formació del Govern permetrà que el partit pugui centrar-se -almenys parcialment- en el seu procés de reconstrucció, que ha de culminar amb el congrés nacional del 30 de novembre, en què renovarà una part significativa de la seva cúpula. La secretària general, Marta Rovira, o el president en funcions de la Generalitat, Pere Aragonès, són dos dels que abandonaran la primera línia política, mentre que Oriol Junqueras intentar recuperar el càrrec de president que va abandonar el 10 de juny.

Alhora, no ostentar la Generalitat també pot fer augmentar el grau d'exigència dels set diputats republicans al Congrés, imprescindibles per a l'estabilitat del Govern de Pedro Sánchez. El compliment de l'acord amb el PSC és necessari també perquè els republicans es puguin recosir a nivell orgànic, ja que la consulta de divendres ha evidenciat la profunda divisió que pateixen i el malestar existent amb una direcció que s'havia bolcat en el sí a la votació.

Què farà Junts?

Més enllà de la crítica contundent cap a ERC per decidir investir Salvador Illa, la formació del Govern deixarà Junts sense grans quotes de poder institucional, amb la Diputació de Girona i l'Ajuntament de Sant Cugat del Vallès com a principals bastions que encapçala. Sense massa joc al Parlament en una fase inicial de la legislatura en què la previsió és que els socialistes aprofundeixin la seva aliança d'investidura amb Esquerra i Comuns, de ben segur que els de Puigdemont elevaran encara més el preu del seu hipotètic suport a cada llei que vulgui aprovar el Govern de Sánchez al Congrés i sembla complicat que puguin arribar a recolzar els pressupostos generals de l'Estat de l'any vinent.

Paral·lelament a nivell intern caldrà veure quin paper té Carles Puigdemont, que en campanya havia descartat exercir de cap de l'oposició si no assolia la presidència de la Generalitat. Ara bé, diverses veus orgàniques aposten perquè es mantingui al capdavant de la formació -tot i que no tingui cap càrrec formal-, fonamentalment perquè és la figura que amalgama Junts. El seu rol, però, dependrà també del que succeeixi amb la seva situació judicial, amb un Tribunal Suprem que de moment es resisteix a aplicar-li l'amnistia, fet que pot comportar la seva imminent detenció si, com ha promès, retorna a Catalunya.

En l'executiva celebrada aquest dissabte, Junts va esbossar el paper polític que vol tenir a partir d'ara, amb una distància amb ERC que s'ha eixamplat encara més. Així va proclamar que és "l'única alternativa possible a l'hegemonia del PSC" i que és la "força referent de l'independentisme". I va afegir que exercirà amb la "responsabilitat" de ser la "força referent" de l'independentisme "buscant la transversalitat i la centralitat perquè l'independentisme torni a estar en condicions de tornar a governar Catalunya tant aviat com sigui possible". Per reblar que serà "l'única força independentista amb les mans lliures amb capacitat de govern" i de "condicionar decisions al Parlament i al Congrés".