La col·lecció Bernat Metge de La Casa dels Clàssics, institució cultural sota el paraigües de la cooperativa Abacus que gestiona i edita la col·lecció de clàssics de la literatura grecs i llatins, acaba de fer 100 anys. I dir que està més viva que mai no és cap exageració. La setmana vinent arriba la a les llibreries Política d'Aristòtil, un llibre que per Raül Garrigasait, l'actual editor de la col·lecció i president de La Casa dels Clàssics, "és un llibre extraordinari que permet veure que funcionem dins les mateixes coordinades polítiques, impressionant".

Amb un catàleg format per més de 440 volums, 130 autors clàssics i 140 traductors, la Bernat Metge és un dels projectes editorials més importants de la cultura catalana, no en va és la primera col·lecció viva en català que arriba al centenari. L'aventura de promoure l'edició i la divulgació dels clàssics grecs i llatins, la van començar el polític i mecenes Francesc Cambó i l'intel·lectual i activista Joan Estelrich.

El primer volum de la col·lecció va ser De la natura de Lucreci, traduït per Joaquim Balcells l'any 1923. On l'autor, que va viure a la Roma del segle I aC, es va atrevir a mirar el món amb una tendència marcadament hedonista i a sostenir que l'ànima és mortal i que l'univers no té creador. Segons Raül Garrigasait arrencar amb Lucreci "va ser una tria més pràctica que no ideològica , el que passava és que sobretot la persona, l'acadèmic del moment en matèria de llatí, era Joaquim Balcells, per donar prestigi, i es va donar el cas que per aquells anys s'estava dedicant a Lucreci".

La vigència dels textos antics

A Els fundadors (Ara llibres, 2020), Raül Garrigasait explica com ara fa un segle, a la Barcelona sacsejada per tota mena de conflictes polítics, uns homes van tenir la idea de transformar el país editant clàssics grecs i llatins; una proesa impossible, però en pocs anys es va convertir en un fonament irrenunciable de la cultura catalana i la va elevar al nivell més exigent de l'Europa de l'època.

De l'escriptura d'aquell llibre diu que va aprendre que "el projecte de traduir clàssics que pot semblar una cosa molt acadèmica i situada fora del món, en realitat en cada moment es troba al centre dels conflictes polítics del país. I això és molt interessant i influeix en la lectura dels autors que es trien, hi ha diversos moments que ho demostren. N'hi ha un que trobo molt bonic quan Carles Riba als anys trenta tradueix les tragèdies d'Èsquil. Hi ha una introducció que fa Riba a l'últim volum de les tragèdies i presenta a l'autor com un demòcrata i l'Orestea com un exemple de la democràcia, Èsquil això ho va escriure en un moment en el qual a Atenes s'estava desconstruint la democràcia, i aquestes reflexions les fa Carles Riba l'any 1934 quan a Itàlia hi ha Mussolini, a Alemanya hi ha Hitler i aquí al cap de dos anys vindrà el que vindrà. Constantment es fan jocs d'aquests tipus, i és una manera de passar del passat al present, i del present al passat”.

Gràcies a l'empenta dels fundadors, podem llegir en català a Èsquil, Ciceró, Plutarc, Sòfocles, Eurípides, Aristòtil, Homer i Virgili... però més enllà del mecenatge inicial, la supervivència del projecte no hauria estat possible sense els subscriptors.

"La col·lecció ha tingut futur sempre i en té avui. Fins i tot durant el franquisme, quan aquests llibres no entraven a les llibreries si no anaven directament a la casa dels subscriptors. Hi ha una idea de fons a la Bernat Metge que és la idea de la continuïtat. Hi ha determinades coses que tot i canviar de sentit per més anys que passin continuen essent valuoses, Plató continua essent fonamental. I aquesta idea de continuïtat de les coses que perduren en les generacions és una idea molt forta que està molt lligada a la Bernat Metge i a La Casa dels Clàssics", sosté Raül Garrigasait.

Tornant a la qüestió de la tria de títols de la col·lecció i de la vigència dels clàssics, per Garrigasait "hi ha una cosa que es veu molt a les primeres dècades de la Bernat Metge, els primers eren persones molt diferents entre elles, la relació entre Riba i Cambó, i Riba i Estelrich, va acabar molt malament, però, tot i això, tenien molt clar que publicar clàssics era més important que les seves rancúnies i que això ha fet que continues al llarg de 100 anys, aquesta visió, la força dels clàssics està per força d'ells".

Per a qui tingui ganes d'entrar al món de la col·lecció Bernat Metge, Raül Garrigasait té clara la seva recomanació: Recomanaria la Defensa de Sòcrates perquè és una obra molt agradable de llegir, una meravella d'escriptura, però alhora es pot considerar el text fundacional de la filosofia, i planteja qüestions absolutament vives, fins a quin punt estem disposats a defensar les nostres idees en la recerca de la veritat? "La vida no examinada no val la pena viure-la". I clar és una pregunta que s'ha anat repetint, ha anat canviant de sentit avui, vivim en una societat plena de tecnologia la vida s'ha allargat, però la qüestió cadascú de nosaltres ha de respondre-la a la seva manera”.

Actualment, La Casa dels Clàssics és un espai que reivindica la vigència dels clàssics de tots els temps i els divulga en tots els llenguatges i formats possibles, entre un públic ampli i divers (també a les escoles). La digitalització de la col·lecció, entre molts altres projectes, demostra que després de cent anys d'història, la Bernat Metge encara té molt camí per fer.