Centenars de persones es manifesten en defensa de la immersió en català a l'escola

La ciutat de Barcelona ha acollit una nova manifestació en defensa del català a l'escola però aquest cop s'ha centrat  en el rebuig a l'acord que reconeix per primer cop el castellà com a llengua d'ús a les escoles i instituts catalans. La manifestació ha començat davant el Palau de la Generalitat, a la plaça de Sant Jaume, amb diversos centenars de persones.

La marxa ha sortit a quarts de set de la tarda de la plaça Sant Jaume en direcció al Parlament de Catalunya, darrera d'una pancarta a la capçalera amb el lema: "Que no ens retallin la llengua. Escola pública i en català".

La protesta l'han convocat els principals sindicats d'educació, sindicats d'estudiants i Associacions Federades de Famílies d'Alumnes de Catalunya.

Unes 1.700 persones han participat en la manifestació en defensa de la immersió lingüística en català a l'escola i en contra tant de la sentència que imposa un 25% de les assignatures en castellà en l'ensenyament com de l'acord polític per reformar la Llei de política lingüística. Es tracta del pacte que van subscriure PSC-Units, ERC, JxCat i En Comú Podem, que diu que el castellà "és emprat en els termes que fixin els projectes lingüístics de cada centre" i del qual JxCat es va acabar desmarcant.

Primer ha tingut lloc una concentració, convocada per la plataforma Enllaçats per la Llengua sota el lema 'Prou' i reclamant viure plenament en català. Després de la lectura del manifest, ha començat la manifestació convocada per USTEC, COS, Intersindical, les Associacions Federades de Famílies i Alumnes de Catalunya (aFFaC) i el Sindicat d'Estudiants del Països Catalans (SEPC).

A la capçalera de la manifestació s'hi podia llegir una pancarta amb el lema 'Que no ens retallin la llengua. Escola pública i en català'. Durant la marxa s'han sentit proclames en defensa de la immersió, contra la sentència del 25% de castellà, contra el pacte per refer la Llei de política lingüística i contra la política del Departament d'Educació. El crit de 'Cambray dimissió' s'ha tornat a sentir amb força en una setmana on s'han celebrat les dures darreres jornades de vaga convocades pels sindicats educatius.

La portaveu d'USTEC, Iolanda Segura, ha tornat a fer una crida a no acatar la sentència del 25% i ha considerat que obrir la porta a que siguin els centres els que puguin decidir els projectes segons la seva situació deixa en "perill de mort" la immersió. En aquest sentit, ha dit que la proposta de reforma de Llei de política lingüística suposa també un "greu perill" i ha defensat que el millor model és el de la immersió lingüística perquè és garantia de cohesió social i igualtat d'oportunitats.

Des de la CGT, Guillem Estallé ha acusat el Govern de no haver fet "el que tocava" i ha considerat que aquest projecte suposa "claudicar" davant del Tribunal Suprem.

També han fet sentir la seva veu els estudiants. Des del SEPC, Marta Daviu ha reclamat una educació "íntegrament en català" i ha criticat la "inacció" del Govern. Ha afirmat que, davant d'això, cal que la ciutadania surti al carrer i "empenyi" les institucions a fer més del que estarien disposades.

El manifest unitari reclama retirar la proposició i obrir un debat ampli amb el conjunt d'agents socials sobre el futur model lingüístic. Aquest ha de deixar clar que la llengua vehicular ha de ser el català i ha de comptar amb recursos "suficients", especialment pel que fa a les aules d'acollida.

Tampoc veuen amb bons ulls el pacte polític des de les entitats. La vicepresidenta de la Plataforma per la Llengua, Mireia Plana, ha criticat que un tema com aquest es vulgui decidir només des de la política i per això ha reclamat que es retiri. Ha demanat també el desplegament d'un pla amb més recursos econòmics i humans per a l'ensenyament en català i un front comú davant les denúncies que puguin sorgir.

La vicepresidenta d'Òmnium, Mònica Terribas, ha reivindicat que no hi pot haver cap acord que no passi per escoltar la comunitat educativa. "Encara que hi hagi acord polític, si es fa d'esquenes a la comunitat educativa, no es pot implantar amb consens", ha manifestat.

Més enllà de l'escola, la membre d'Enllaçat per la Llengua Anna Arqué ha exigit poder viure 100% en català. S'ha mostrat també contrària a la reforma i ha reivindicat poder ser ensenyenats i ensenyar en català.

La manifestació ha finalitzat davant del Parlament, que estava blindat per un cordó dels Mossos d'Esquadra.

La CUP carrega contra el Govern

La presidenta del grup de la CUP-NCG al Parlament, Dolors Sabater, ha alertat aquest dissabte que la reforma de la Llei de política lingüística pactada entre ERC, el PSC-Units i En Comú Podem –i inicialment també JxCat, que se'n va acabar desdint– suposa "un pas irreversible contra el català a l'escola". Ho ha dit en declaracions a la premsa durant la protesta que s'ha fet a Barcelona en defensa de la immersió lingüística i contra la sentència que imposa un 25% d'assignatures en castellà a les escoles.

"L'acord és un consens de despatxos, de la taula de negociació, de claudicar a la voluntat de la dreta d'acabar amb la llengua en aquestes terres"

Sabater ha considerat que l'acord per modificar la llei "ha tirat endavant d'esquena a la comunitat educativa" i és "un consens de despatxos, de la taula de negociació, de claudicar a la voluntat de la dreta d'acabar amb la llengua en aquestes terres", per la qual cosa ha exigit al Govern que la retiri. El text presentat diu que la llengua catalana és "normalment emprada com a llengua vehicular i d'aprenentatge del sistema educatiu" però que el castellà "és emprat en els termes que fixin els projectes lingüístics de cada centre", la qual cosa és, segons la CUP, "una absoluta trampa". "Ja no calen tants per cent perquè fa una cosa pitjor, que és obrir la porta perquè siguin molt superiors al 25% i a sobre posa la resp ultima en les persones docents", ha advertit.

També ha retret al Govern que "la primera i única mesura que pren" en matèria lingüística "no sigui per protegir-la sinó precisament per facilitar que la llengua castellana tingui encara més presència en el sistema educatiu". "És inacceptable i una submissió directa a la voluntat de l'Estat", ha reblat.