Catalunya té un 46% més de cooperatives que el 2016, però els experts volen mesures per garantir-ne la supervivència

Les dades oficials, extretes de l'Observatori del Treball i el Model Productiu del Departament d'Empresa i Treball, mostren que les cooperatives catalanes passen per un bon moment, amb un increment de la xifra d'entitats entre els anys 2016 i 2022. Les estadístiques situen aquest creixement en el 46% amb una certa resistència a adoptar el model per part del sector tecnològic.

Aquest impuls del cooperativisme es tradueix que l'any passat, a Catalunya es comptabilitzaven 4.600 entitats, la majoria de consum i d'habitatge. El director general d'Economia Social i Solidària de la Generalitat de Catalunya, Josep Vidal, admet que "el repte principal és impulsar aquest model de gestió democràtica en les startups tecnològiques".

Tot i aquest suposat estat de bona salut, alguns experts en el món cooperatiu qüestionen les xifres, basant-se en la realitat de les dades de les entitats afiliades a la Seguretat Social, que en mostren un total de 3.063 i en el fet que, resseguint els registres oficials de l'Institut d'Estadística de Catalunya (Idescat), a Catalunya, l'any 2019 hi havia menys cooperatives que el 2007.

Amb l'objectiu de delimitar i ordenar el sector, el Govern prepara la Llei de l'Economia Social i Solidària, una norma que pretén definir qui podrà ser economia social i solidària amb la voluntat de guanyar impuls. Josep Vidal recorda que aquest àmbit representa el 2,19% de les empreses i dona feina a 142.000 persones, segons les dades del 2020.

La Generalitat defensa que es tracta d'un model més resilient als xocs econòmics

La Generalitat defensa que es tracta d'un model més resilient als xocs econòmics i ofereix unes millors condicions laborals als treballadors. De fet, l'Administració atribueix a la Llei de Cooperatives de 2015 el seu creixement, ja que aquesta afavoria que es fundessin amb dos socis en comptes dels tres que es demanaven anteriorment.

Des del sector cooperatiu aporten alguna visió que posa el focus en la interpretació de les dades. És el cas de Xavier López, expert i consultor en economia social, que entre 2011 i 2016 va ser director general d'Economia Social i Cooperatives de la Generalitat. "Ens hauríem de preguntar quin és el registre real: el de les cooperatives comptabilitzades o les que estan donades d'alta a la Seguretat Social amb alguna activitat?". López al·ludeix a les dades de la Confederació de Cooperatives de Catalunya, que recullen la presència de 3.063 empreses.

Tendències o realitats?

En la mateixa línia, Xavier López s'interroga sobre quantes d'aquestes cooperatives estan formades exclusivament per dos socis i quin és el nombre de llocs de feina que generen. Per la seva banda, el director de la Càtedra d'Economia Social del Tecnocampus Mataró-Maresme de la Universitat Pompeu Fabra (UPF), Eloi Serrano, afegeix que "les dades estadístiques s'haurien d'afinar metodològicament amb l'objectiu que reflecteixin la realitat i que no només mostrin tendències".

Eloi Serrano: "Les cooperatives estan poc presents als polígons industrials"

Segons Serrano, un dels dèficits que presenta el món cooperatiu català és la seva desvinculació respecte a l'àmbit sindical. "Les cooperatives estan poc presents als polígons industrials, el que denota que no s'ha produït una aliança entre actors i una generalització del relat neoliberal, que atribueix a la individualitat la resolució dels problemes".

Així, l'especialista detalla que "les dades no semblen indicar que, en termes agregats, el cooperativisme a Catalunya hagi representat una alternativa gaire presa en consideració a l'hora de buscar nous horitzons després de la crisi més forta que ha patit el capitalisme des del crac del 1929". A més, exposa que un altre factor que té a veure amb aquesta espècie de debilitat és que el foment de l'emprenedoria està orientat a ser una eina d'autoocupació individual i no col·lectiva.

El director de la Càtedra d'Economia Social del TecnoCampus, prenent com a base dades de l'Idescat, conclou que ara hi ha menys cooperatives que el 2007. Com a complement a la dada, Serrano precisa que "a grans trets, el ritme de recuperació econòmica ha estat superior al ritme de creixement de les cooperatives". Significativament, recorda que respecte del 2007, l'economia catalana ha crescut i el nombre de cooperatives ha disminuït.

Refugi en temps de crisi

Existeix una certa propensió a crear cooperatives en temps de crisi com un efecte refugi i rebuig dels preceptes o models que han derivat en la situació econòmica del moment. Tot i això, Serrano assegura que continua havent-hi menys cooperatives el 2023 que fa 16 anys. "Un repte important de futur, més que la creació de cooperatives, és saber quantes sobreviuran d'aquí a cinc anys". Vincular el món cooperatiu al sector industrial, ja que ara estan orientades als serveis i el consum, i implantar mesures perquè aquestes companyies guanyin múscul i dimensió a través de la cooperació i la integració són algunes de les eines que reivindica l'expert.

El Departament d'Empresa i Treball ha obert una convocatòria del programa d'ajuts Ocupació + Transformació, dirigit a persones treballadores autònomes, microempreses i cooperatives amb l'objectiu d'oferir-los suport per al manteniment de l'ocupació –amb la compensació d'una part dels costos salarials- i facilitar la seva digitalització o transició cap a l'economia verda.

Per mitjà d'aquest programa, Treball oferirà un ajut de 5.000 euros a autònoms, microempreses i cooperatives que tinguin entre una i cinc persones treballadores assalariades (o sòcies treballadores) amb el compromís de mantenir tots els llocs de treball durant un mínim de sis mesos des de la sol·licitud de la subvenció. A més, l'entitat haurà de dur a terme en el termini de sis mesos des de la recepció de l'ajut una actuació formativa que faciliti la transició de la seva activitat productiva cap a l'economia verda o la digital.

Més enllà d'aquest compromís en forma d'ajuts econòmics, els experts clamen una reorientació del món cooperatiu, intensificant les accions pedagògiques i de difusió d'aquest àmbit empresarial. Com a exemple, el Tecnocampus de Mataró és l'únic centre en l'esfera estatal que ofereix una càtedra d'economia social. Segons assenyalen, aquest pas endavant, en el que s'haurien de potenciar els efectes del bé comú per sobre dels beneficis en aquest tipus d'empreses, hauria d'iniciar-se des dels mateixos serveis d'orientació i promoció econòmica dels ajuntaments.