DemografiaCatalunya podria créixer fins als 8,1 milions d'habitants el 2031, gràcies a la migració

La població de Catalunya continuarà creixent a curt i mitjà termini i se situaria en 8,1 milions el 2031, segons l’escenari mitjà de les Projeccions de població de l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat). Del 2021 al 2031 la població creixeria en 366.000 persones, principalment per efecte de la migració, ja que el creixement natural (naixements menys defuncions) serà negatiu en aquest període. A llarg termini, la població de Catalunya creixerà moderadament, se situaria en 8,4 milions d’habitants el 2041 i 8,7 milions el 2071. La majoria de comarques guanyaran població a mitjà termini. Segons l’escenari mitjà, l’any 2031 la població serà superior a l’actual a 35 comarques i l’Aran.

Les comarques situades al litoral i prelitoral són les que creixeran més durant els propers 10 anys. Concretament, les comarques que presentaran un major creixement en termes relatius seran el Moianès (10,0%), el Baix Penedès (9,3%), el Gironès (8,6%) i el Maresme (8,4%). Les seguirien la Garrotxa (8,1%), el Pla de l’Estany (8,0%), el Vallès Occidental (7,6%), el Vallès Oriental (7,3%) i el Tarragonès (7,3%). El Barcelonès tindrà un lleuger creixement de l'1,5%.

A l’extrem oposat, en sis comarques la població disminuirà a mitjà termini. Les comarques de la Terra Alta ( 5,7%), les Garrigues ( 2,5%), la Ribera d’Ebre ( 1,5%) i l’Alt Urgell ( 1,4%) serien les que perdrien més població en termes relatius. Les altres comarques que perdrien població són la Conca de Barberà ( 0,7%) i l’Alta Ribagorça ( 0,1%). Les sis s'engloben en el que es podria considerar la Catalunya buidada, les àrees del país que acumulen anys de reducció de la població i que tot just comença a articular-se per revertir la situació.

Estructura d’edats de la població futura

Com a resultat de la baixa natalitat, l’any 2031 la població de 0 a 15 anys haurà disminuït en 148.000 habitants (passaria dels 1,244 milions del 2021 a 1,096 milions el 2031). La disminució afectarà principalment les etapes d’educació primària i secundària obligatòria, que baixarien respectivament un 19,3% i un 11,8% respecte del 2021 perquè hi arribaran les generacions poc nombroses nascudes al voltant de l’any 2020. En canvi, la població augmentaria un 12,1% en les etapes d’educació secundària postobligatòria i d’ensenyament universitari perquè hi arribaran les generacions més nombroses nascudes al voltant de l’any 2010.

La població en edat de treballar, de 16 a 64 anys, augmentarà lleugerament, fruit dels saldos migratoris previstos. Aquesta població potencialment activa passaria de 5,022 milions el 2021 a 5,205 milions el 2031. La població de més edat, la de 65 anys i més, ha augmentat de manera progressiva i constant en les darreres dècades i ho continuarà fent en el futur, ja que passarà d’1,474 milions el 2021 (el 19,0% de la població) a 1,805 milions el 2031 (el 22,3% del total).

L’Idescat proporciona tres escenaris de projeccions de població basant-se en diferents hipòtesis de fecunditat, esperança de vida i fluxos migratoris. Aquest informe se centra en l’escenari mitjà, que es considera el més plausible d’acord amb la dinàmica demogràfica actual. Segons l’escenari mitjà de les projeccions de població, l’impacte de la covid-19 en la mortalitat, la fecunditat i les migracions es concentra als anys 2020 i 2021. L’escenari baix preveu un impacte més intens i durador de la pandèmia. La població seria de 7,6 milions el 2031. L’escenari alt preveu una recuperació més ràpida. La població seria de 8,6 milions el 2031.