El Parlament de Catalunya ha aprovat una resolució en la qual s'afirma que Catalunya és republicana i que "per tant, no reconeix ni vol tenir cap rei".
En aquest text, aprovat després d'un llarg debat parlamentari convocat a instàncies del president de la Generalitat, Quim Torra, s'ha denunciat la connivència dels poders de l'Estat en la "fugida consentida" de Joan Carles de Borbó i s'ha asenyalat que "l'únic camí per superar el règim monàrquic és constituir efectivament la República catalana com un Estat de dret, democràtic i social". El document, presentat conjuntament per les formacions independentistes, s'ha aprovat amb els vots a favor de Junts per Catalunya (JxCat), Esquerra Republicana (ERC) i la Candidatura d'Unitat Popular-Crida Constituent (CUP), i amb i els vots contraris de Ciutadans (Cs), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Catalunya en Comú Podem (CatECP) i Partit Popular (PPC).

La resolució també constata el "fracàs" i la "crisi definitiva" del pacte constitucional del 78 que, "pel seu caràcter irreformable", "blinda la continuïtat d'una monarquia delinqüent, un sistema autonòmic fallit i una democràcia intervinguda pel poder judicial".

El text també carrega contra la família Borbó i la qualifica de "calamitat històrica per Catalunya" i recorda que el rei emèrit va acceptar la successió de Franco "jurant fidelitat als principis del seu règim. Per això, remarca que la monarquia espanyola és "la continuació del règim anterior" i "inseparable de la persona de Joan Carles I".

La cambra catalana, a més, ha denunciat la "connivència" dels poders executiu, legislatiu i judicial" espanyols per "sostreure la monarquia de qualsevol fiscalització i control democràtic". Un extrem que "arriba al seu moment culminant amb la fugida consentida del rei per evadir l'acció de la justícia".

"La monarquia borbònica ha estat i és un pilar crucial per a la persecució dels drets del poble català i contra la construcció de la República catalana, com va quedar demostrat amb l'aval de Felip VI a la repressió policial contra el referèndum de l'1 d'octubre de 2017", s'afirma al text.

El document també remarca que el règim del 78 es caracteritza per un "sistema autonòmic fallit, una democràcia intervinguda pel poder judicial, unes polítiques socials que són anul·lades quan les aprova el Parlament i una legislació que castiga l'exercici de drets fonamentals".

Després d'indicar que "a Catalunya existeix una àmplia majoria a favor d'exercir el dret a l'autodeterminació a través d'un referèndum, i en contra de la monarquia", en la resolució s'expressa el rebuig "a la monarquia borbònica".

Això porta al Parlament català a "reprovar al rei Felip VI i a tota la dinastia borbònica per dècades d'impunitat i d'enriquiment il·legítim utilitzant les institucions públiques i les figures institucionals del cap de l'Estat i cap de les Forces Armades per al gaudi personal i el benefici privat".

Pel que respecta a la reprovació del Govern de Pedro Sánchez, i de manera especial a la vicepresidenta Carmen Calvo, el motiu és el d'haver "col·laborat" en "la fugida de Joan Carles I", així com per "ser còmplice de la immunitat perpetrada per la monarquia borbònica".

I la resolució també assenyala que, d'acord amb la voluntat expressada "pel poble de Catalunya i el Parlament l'1 d'octubre, el 10 d'octubre i el 27 d'octubre del 2017", "l'únic camí per superar aquest règim monàrquic és constituir efectivament la República catalana". Per això, insten a exhortar la societat civil i les institucions del país a "continuar el camí i avançar decididament cap a l'objectiu de la independència".

"Abolició de la monarquia", reprovació del  TC 

El Parlament també ha aprovat una resolució presentada per JxCat en la qual s'aposta explícitament per la "abolició d'una institució caduca i antidemocràtica com la monarquia" i reprova als magistrats del Tribunal Constitucional per haver consagrat "un marc d'impunitat absoluta per a la corrupció de la monarquia".

Reclama la "retirada dels privilegis antidemocràtics" de Joan Carles de Borbó "inclòs el seu aforamiento davant el Tribunal Suprem" i urgeix a impulsar una proposició de llei orgànica davant les Corts que estableixi que li sigui retirat el títol de rei i que obligui els membres de la família reial a fer una "declaració periòdica completa d'activitats, béns i interessos econòmics".

A més, insta el Govern a "no col·laborar ni participar en cap acte en el qual participin membres de la monarquia espanyola".

També ha estat aprovada una resolució de la CUP, amb el suport de JxCat i ERC, en la qual es "reprova" a Felip VI i al Govern de Pedro Sánchez després de la fugida del rei emèrit.

Rebuig de proposta dels comuns per regular funcions del rei

En canvi, s'han rebutjat les resolucions presentades pels comuns, que apostaven per canvis legislatius per tal de regular l'exercici de les funcions del cap de l'Estat i la seva família per tal de garantir la transparència i "prohibir la realització de qualsevol activitat econòmica o d'intermediació per empreses", així com l'obertura de comptes a l'estranger i limitar la inviolabilitat de cap d'Estat. L'abstenció de JxCat, ERC i la CUP han provocat que Cs, PSC-Units i el PPC tombessin la iniciativa.

Advertències dels lletrats de la cambra

Abans de les votacions, Cs, PSC i PPC han demanat que es reconsiderés  l'admissió a tràmit de diversos punts de les propostes de resolució independentistes, per considerar que donen efectivitat jurídica a iniciatives prèviament anul·lades pel Tribunal Constitucional (TC), però la Mesa del Parlament ha rebutjat aquesta petició.

Els lletrats de la cambra catalana han fet constar, a porta tancada, que aquells punts que puguin xocar amb anteriors advertiments del TC no seran publicats en el Butlletí Oficial del Parlament, la qual cosa ha suscitat les queixes en el ple del president del grup de JxCat, Albert Batet.

"Si no es publiquen les coses que s'aproven en el Parlament, és un fet gravíssim", ha denunciat Batet, que ha reclamat "obrir l'expedient oportú" als funcionaris que es neguin a publicar els punts més polèmics de les resolucions independentistes.

Corrupció a Catalunya

Al ple també s'ha discutit sobre la corrupció a Catalunya, concretament sobre els casos que han esquitxat l'extinta Convergència Democràtica de Catalunya (CDC) i la investigació oberta a la família de l'expresident de la Generalitat Jordi Pujol. El PSC ha demanat que la Generalitat es personi com a acusació particular i ha obtingut l'aval de tota la cambra excepte de la CUP, que s'ha abstingut.

Cs també ha aprofitat una proposta de resolució per demanar al Govern que emprengui accions legals contra els responsables dels presumptes casos de corrupció del 'cas 3%' i dels Pujol. Aquest punt ha prosperat amb el vot a favor de tots els grups excepte JxCat, que hi ha votat en contra. En canvi, no ha fructificat l'intent del grup taronja de reprovar el president de la Generalitat, Quim Torra, per haver forçat aquest ple tot i que el Parlament no té competències sobre la Casa Reial.

Per contra, s'han rebutjat les propostes de resolució presentades pel grup del PPC. El subgrup parlamentari reclamava que el Parlament "refermés" el compromís amb la monarquia parlamentària i condemnés "els atacs dels que pretenen desestabilitzar el sistema institucional". També volien reivindicar la "lleialtat" del Parlament amb la monarquia "com a forma política de l'Estat espanyol que recull l'article 1 de la Constitució" i la figura del cap de l'Estat com a peça "clau" en la "recuperació de les llibertats i la concòrdia" del país.