‘Catalunya: un moment crític’, un llibre de política catalana però també sobre els mecanismes del poder

"Sergi Picazo i Roger Palà pertanyen a una de les últimes generacions de periodistes que van conèixer una redacció de paper", ha apuntat la periodista Montse Santolino, encarregada de conduir la presentació del llibre Catalunya: un moment crític (Rosa dels Vents), que acaben de publicar els dos fundadors de Crític . El mitjà, creat fa més de cinc anys i especialitzat en el periodisme en profunditat, ha aconseguit fer-se un forat al panorama mediàtic català, i ho ha fet des d’una perspectiva dissonant, valenta i lliure que ambiciona a crear ponts (de la seva teoria dels ponts en parlaré més endavant) i provocar canvis.

Parella artística a l’estil de Batman i Robin (així ho ha apuntat Roger Palà), ambdós van començar l’ofici practicant el periodisme local i no amaguen les ganes de fer saltar el tap generacional periodístic, un obstacle que la crisi econòmica encara ha fet més gran. La llibreria Obaga ha estat el lloc triat per presentar un llibre que no parla del Procés però que sí reflexiona sobre la política catalana i les esquerres, i també sobre el poder polític, econòmic i mediàtic.

Cronològicament parlant, el públic assistent era heterogeni, però compartia un denominador comú: l’admiració per l’aposta periodística de Picazo i Palà, una línea que, segons Santolino, "ha trobat un equilibri honest" i ha renovat el periodisme polític explicant la política al marge dels dinars als reservats i del periodisme de declaracions.

"Ha acabat un cicle polític i en comença un de nou que no sabem on anirà"

"Tenim la tesi que ha acabat un cicle i en comença un de nou que no sabem on anirà", ha assenyalat Picazo que fent broma ha assegurat que està "cansat de la cultura d’odi mutu entre partits" i que creu que hi ha "un esgotament general d’aquest cicle polític". De fet, un dels moments més divertits de la presentació ha estat quan Picazo ha explicat el seu interés per temes que defugen la política com l’emergència climàtica, perquè segons ell "Catalunya és un país que desapareixerà. Ho diuen tots els científics, però tenim aquest negacionisme existencial. Estem tant preocupats per l’independentisme que no ens preocupa. Però [l'aeroport d'] el Prat s’inundarà i el problema del turisme s’acabarà!".

Intents de censura i pressions

Fugir de la immediatesa i de la superficialitat, i explicar les coses amb noms i cognoms els ha suposat més d’un problema, i és clar, durant la presentació s'han deixat anat i han recordat una de les pressions més dures que han rebut. El cas és que arran d’un article que explicava els vincles entre la Generalitat i els contractes establerts amb Teyco, van rebre una demanda de 400.000 euros per part de Teyco, empresa fundada per la família Sumarroca, molt vinculada a l’antiga Convergència i al pujolisme. El cas, finalment, va acabar amb la retirada de la demanda per part de l'empresa. 

Malgrat tot, els dos periodistes segueixen amb ganes de tirar endavant i fer el projecte periodístic, que ara ja suma diversos socis més i es dirigeix a un espai d’esquerres sobriranistes que intenta ser un punt de trobada entre independentistes i no independentistes. Una proposició que pot semblar una batalla contra els elements però que pretèn anar cap a un territori de frontera on les persones parlin i estableixin ponts (d’això va la teoria dels ponts que proposa Picazo).

El poder mediàtic i els espais on es crea el poder, el futur de l’esquerra catalana on el PSC hi és present (perquè la realitat ha demostrat que no pot quedar fora de l’equació), la necessitat de sortir dels blocs polítics i el centralisme barceloní han estat alguns dels temes que han aparegut a la conversa entre Picazo, Palà i Santolino. I pels que en vulguin saber més, la lectura de Catalunya: un moment crític, no els decebrà.

Extracte del pròleg:

Catalunya viu un moment crític. Els últims anys han passat moltes coses: una dècada de crisi econòmica i social, la indignació del 15-M, l’emergència de Podem i els Comuns, l’auge de l’independentisme, el referèndum de l’1 d’Octubre i, fins i tot, una polèmica Declaració d’Independència de Catalunya. Poca broma! Han estat anys convulsos. Però després de tot això, les darreres convocatòries electorals al Congrés i als ajuntaments, amb un auge del PSOE, creixement de Ciutadans, l’aparició de l’extrema dreta filofranquista de Vox i la pèrdua de terreny de les confluències d’esquerres, han suposat un cert retorn a la llei i l’ordre.

L’independentisme i l’esquerra sorgida del 15-M, els dos grans actors que s’havien atrevit qüestionar obertament el sistema de poder sorgit dels pactes de la Transició, han entrat en crisi. Podem i els Comuns han patit una davallada electoral i es troben immersos en batalles fratricides. I l’independentisme, noquejat per la repressió, tot i seguir guanyant eleccions a Catalunya, sembla incapaç de plantejar estratègies de futur. L’ordre del 78 ha estat qüestionat, però no vençut.