Catalunya manté més de 1.500 símbols franquistes, la majoria dels quals plaques d'habitatge
El Govern ha aprovat aquest dimarts l'avantprojecte de llei de memòria democràtica, que recupera íntegrament el text de l'executiu de Pere Aragonès i que estableix la retirada de tota la simbologia de la dictadura en un termini màxim de dos anys
Barcelona-
Gairebé cinc dècades després de la mort de Franco, la simbologia de la dictadura encara manté una presència substancial a l'espai públic de Catalunya. En concret, segons el cens actualitzat elaborat pel Memorial Democràtic de la Generalitat, ara mateix hi ha 1.529 símbols franquistes en carrers, places, edificis, cementiris o altres espais de Catalunya. Amb tot, la xifra baixa fins als 1.295 en el cas d'aquells en què no s'hi ha fet cap actuació posterior al franquisme -la gran majoria dels quals, 1.081, són plaques d'habitatge-, mentre que la resta han estat "modificats, senyalitzats o reinterpretats".
El Memorial Democràtic va realitzar la primera versió del cens el 2010 i des d'aleshores l'ha anat actualitzant. La base de dades s'eleva a gairebé 4.000 símbols franquistes -3.989-, si bé més del 60% (2.502) ja han estat retirats o modificats. I aquest dimarts el Govern ha donat un primer pas que pot ser decisiu per retirar els restants. En concret, el Consell Executiu ha aprovat l'avantprojecte de llei de memòria democràtica de Catalunya, que entre d'altres qüestions estableix l'obligació explícita de retirar en un període de dos anys els símbols de la dictadura.
El text que ha validat el Govern de Salvador Illa és exactament el mateix que va aprovar l'executiu de Pere Aragonès el març del 2023 i que ja havia iniciat la tramitació parlamentària, on havia superat les esmenes a la totalitat. La normativa, però, va quedar penjada com a conseqüència del final anticipat de la legislatura i ara el Govern l'ha recuperat arran d'un acord entre el PSC i ERC. La voluntat de l'executiu, compartida pels republicans, és que la iniciativa es tramiti d'urgència al Parlament, de manera que s'aprovi i pugui entrar en vigor en uns mesos.
El monument franquista de Tortosa
Les plaques d'habitatges als edificis construïts per l'Instituto Nacional de la Vivienda franquista són l'element predominant en la simbologia franquista que es manté avui a Catalunya, si bé també hi ha desenes de monuments (55), creus (37), rètols de carrers (36), tombes i làpides (31) o grafits i rètols pintats (11), entre d'altres. Ara bé, si hi ha un símbol de la dictadura que es manté dempeus i que genera polèmica aquest és sens dubte el monument franquista del riu Ebre, a Tortosa.
Precisament, ERC ja ha anunciat que presentarà una esmena en la tramitació de la llei de la memòria per tal que se'n prioritzi la retirada, en un termini màxim d'un any, en considerar que és un cas "especialment simbòlic". Com a mínim des del 2010, partits d'esquerres i entitats memorialistes han exigit l'enderrocament del monument, però fins ara no se n'han sortit, malgrat que el Govern confiava en fer-ho l'estiu del 2021. De moment, els defensors de mantenir l'estructura ho han aconseguit, amb batalla judicial inclosa.
ERC presentarà una esmena perquè es prioritzi i s'acceleri la retirada del monument franquista de l'Ebre, a Tortosa
El monument franquista de Tortosa té una alçada de 45 metres i és obra de l'escultor Lluís Maria Saumells. El va inaugurar el 21 de juny de 1966 el propi dictador. Es va construir per commemorar els 25 anys de la victòria franquista a la Batalla de l'Ebre. Originàriament es va anomenar Monumento en honor al glorioso ejército vencedor de la Batalla del Ebro. Va costar uns quatre milions i mig de pessetes i va ser finançat pel govern civil de Tarragona, la Falange i a través d'un recapte —suposadament voluntari i popular— que es va fer a diferents municipis tarragonins. Des de la recuperació de la democràcia el monument s'ha modificat, amb la retirada de diverses inscripcions, plaques i el Víctor, l'anagrama personal de Franco.
Monuments als 'caiguts'
Tot i que no n'hi ha cap de tan conegut i polèmic com el de Tortosa, encara hi ha desenes de monuments franquistes escampats per Catalunya, encara que la majoria d'ells han estat modificats des de la seva construcció original. Un exemple és el monument dedicat a Alfons Sala Argemí, el primer Comte d'Egara, que s'ubica a la plaça del Doctor Robert de Terrassa. Implicat en la dictadura de Primo de Rivera i, posteriorment, partidari del bàndol feixista a la Guerra Civil, Sala va ser homenatjat a l'inici de la dictadura i se li va dedicar una obra, feta per Frederic Marès, el 1950, cinc anys després de la seva mort.
Al cementiri de la mateixa localitat hi ha l'antic monument als caiguts -del bàndol feixista-, en què s'hi representa un soldat franquista i un guerrer cristià de les creuades. A banda de traslladar-lo d'ubicació -abans estava situat al centre de la ciutat-, el 1999 se li van treure les inscripcions franquistes i s'hi va col·locar una nova placa per dedicar-lo a totes les víctimes de la Guerra Civil.
Tot just al gener del 2022 es va retirar l'escultura del requetè agonitzant ubicada al Monestir de Montserrat i dedicada als combatents morts del Terç de Requetès de la Mare de Déu de Montserrat, una unitat militar integrada a l'exèrcit franquista i formada majoritàriament per catalans ultracatòlics. Sí que es manté el pedestal de l'escultura i la cripta funerària -d'accés privat- que conté les restes de 319 combatents de la unitat franquista.
Al cementiri de l'Arboç (Baix Penedès) s'hi manté, sense canvis des que va erigir-se el 1940, un mausoleu dedicat a les persones conservadores assassinades a la localitat durant l'estiu de 1936, amb la inscripció "Caídos por Dios y por España. ¡Presentes!". També hi ha una creu similar i amb la mateixa llegenda al municipi de Prat de Comte, a la Terra Alta. A un polígon d'Abrera, al Baix Llobregat, no s'han tocat els quatre monòlits dedicats a la franquista IV División Navarra i "a sus caídos en esta zona. 1936-1939".
En diversos cementiris encara hi ha monuments amb la inscripció 'Caídos por Dios y por España'
Altres exemples són el monument a les víctimes franquistes de Calldetenes, erigit el 1941 i que segueix dempeus a la carretera d'aquest municipi d'Osona malgrat diversos intents de tirar-lo a terra; el monument als caiguts del bàndol feixista que hi ha al cementiri de Tremps (Pallars Jussà), i al qual se li ha retirat la placa d'homenatge; o el monument als caiguts del cementiri d'Olot, del qual fa més d'una dècada es va treure l'àliga franquista, per citar-ne alguns.
Retirades en marxa
Anticipant-se a la llei catalana, l'Ajuntament de Girona va enviar ja a l'estiu notificacions per retirar tota la simbologia franquista que restava a la ciutat, amb l'argument que són elements contraris a la memòria democràtica. L'objectiu del consistori que encapçala Lluc Salellas (Guanyem) és que el 2025 no en quedi cap.
Els darrers anys han estat molt els municipis que han retirat elements vinculats a la dictadura, un fet que va començar a produir-se de manera massiva després que ho establís la llei de memòria històrica aprovada pel Govern espanyol el 2007. Així, per exemple, el maig de 2017 l'Ajuntament de Sabadell va retirar el monòlit dedicat a Josep Maria Marcet Coll, alcalde de la ciutat des de 1940 fins el 1960. Des del 1936 va estar afiliat a la Falange Española Tradicionalista y de las JONS.
A Gandesa (Terra Alta) el juny també del 2017 es va enderrocar l'espècie d'altar de clara reminiscències nacionalcatolicistes que hi havia al Coll del Moro, i a la mateixa comarca, a Vilalba dels Arcs es va retirar en la mateixa època la creu franquista dedicada als "caiguts" del bàndol nacional.
L'avantprojecte de llei de memòria democràtica de Catalunya, que ara iniciarà el seu camí legislatiu, també planteja introduir l'estudi de la memòria als currículums educatius i formatius, establir com a dies de commemoració el de la proclamació de la República, el 14 d'abril, i el de la constitució de l'Assemblea de Catalunya, el 7 de novembre, així com perseguir de manera activa els crims del franquisme, a partir de personar-se com a acusació.
Comentaris dels nostres subscriptors
Vols comentar-ho?Per veure els comentaris dels nostres subscriptors, inicia sessió o registra't..