A Catalunya no es declaren més de 10 milions d'hores extres a la setmana per la falta d'un mètode de supervisió automàtic
Els sindicats alerten de la irregularitat, i de què cinc anys després de la seva entrada en vigor el registre per regular les hores extres està encallat, per la manca d'un sistema de notificació telemàtic. Els experts insten a noves fórmules laborals per
Barcelona-
Una de les múltiples taques que encara arrossega el mercat laboral català i el de l'Estat espanyol és la falta de control sobre les hores que es treballen de més que, la major part de les vegades no es comptabilitzen i, per tant, no s'acaben cobrant. Per pal·liar aquest dèficit, l'any 2019 es va posar en marxa l'obligatorietat que les empreses disposessin d'un registre horari per tenir en compte les hores extres efectuades pels seus empleats.
Avui dia, cinc anys després, el sistema no acaba de funcionar per la falta de mecanismes concrets, que permetin la notificació telemàtica de les jornades laborals. Aquesta disfunció afecta especialment a les ocupacions del sector serveis, com els llocs de treball de l'hoteleria o les tasques administratives a les oficines. A més, l'auge de la modalitat del teletreball, impulsada per la pandèmia de la Covid-19, ha fet que encara sigui més difícil la concreció al detall d'aquestes hores i la millor forma de registrar-les.
Existeixen 10,8 milions d'hores a la setmana i 561 anuals que no estan comptabilitzades en els registres horaris, probablement impagades
A Catalunya, segons les dades de l'Institut d'Estadística (Idescat), basades en l'Enquesta de Població Activa (EPA), l'any 2023, la jornada mitjana setmanal registrada era de 36,6 hores, la qual cosa suposa 3,3 menys que la teòrica de 40 hores. Tenint en compte que la població ocupada, deixant de banda els treballadors autònoms, se situava en el mateix període en els 3,3 milions de persones, una extrapolació permet concloure que existeixen 10,8 milions d'hores a la setmana i 561 anuals que no estan comptabilitzades en els registres horaris, el que fa suposar que no es paguen. Així ho asseguren els sindicats.
Tot i que hi ha una certa coincidència en què el registre no acaba de funcionar, sí que està resultant ser una eina eficaç en el marc de les demandes de l'impagament d'hores. En aquest cas, una vegada tramesa la denúncia, és l'empresa la que ha d'aportar les dades per certificar que l'empleat està percebent les hores que realment treballa. Aquest aspecte ha accelerat la possibilitat que el treballador provi les hores extres que fa.
Tasca inspectora
La normativa estableix sancions per les hores extres sense pagar que van des del 750 fins als 7.500 euros, mentre que les multes per no complir amb el registre horari se situen entre els 60 i els 187.000 euros. La llei es va posar en marxa arran d'una sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) després d'una demanda del sector financer.
La secretària d'Acció Sindical i Transicions Justes de CCOO Catalunya, Cristina Torre, recorda que el propòsit de millorar el registre horari s'engloba en un objectiu més ampli, basat en la reducció de la jornada laboral setmanal fins a assolir l'any 2025 les 35 hores al sector privat i les 32 al públic.
"Sense l'automatització del procés i una relació digital més fluida serà complicat millorar el registre de control de les hores extres"
Torres demana "un mecanisme fiable de notificació de les irregularitats a la Inspecció de Treball, igual que es fa amb les baixes per malaltia o al registre d'accidents laborals". En aquest sentit, afegeix que "sense l'automatització del procés i una relació digital més fluida serà complicat millorar el registre de control de les hores extres".
A conseqüència d'aquesta falta de sistematització, Torre adverteix dels abusos laborals a través dels allargaments de jornada, les hores extres no pagades, la sobrecàrrega de feina, l'impacte en la salut mental i les repercussions negatives en relació amb la desconnexió del treballador, dificultada per l'activitat en remot.
Tot i que Torre admet la falta endèmica d'efectius a la plantilla d'inspectors de treball, considera que un sistema més àgil i automatitzat, que ajudi a la supervisió del registre horari amb eines com d'Intel·ligència Artificial (IA), afavoriria el control i l'eficàcia de les hores extres.
Segons estadístiques aportades per la patronal Pimec, l'any passat es van fer a Catalunya 4.724 inspeccions i 2.454 empreses no complien amb el registre horari. Es a dir, no portaven un control documentat de les hores que fan els treballadors. Les multes imposades durant el 2023 sumaven 3,4 milions.
Replantejar el sistema d'incentius
Com a efecte col·lateral de la cultura del presentisme laboral, la científica titular de l'Institut d'Anàlisi Econòmica del CSIC i professora de la Barcelona School of Economics, Lídia Farré, afirma que com el teletreball no s'ha consolidat no ha sigut possible un canvi necessari en les relacions laborals. "Es continua desconfiant del control remot, quan s'hauria d'apostar per una visió per objectius en comptes de quantificar les hores que el treballador està a l'oficina".
"Es continua desconfiant del control remot, quan s'hauria d'apostar per una visió per objectius en comptes de quantificar les hores que el treballador està a l'oficina"
Farré posa el focus en la paradoxa que suposa que l'Estat espanyol sigui dels llocs d'Europa on més hores es treballen i la productivitat sigui de les més baixes. "Necessitem replantejar el sistema d'incentius, treballant per tasques i objectius, ja que a hores d'ara queden poques ocupacions en què hi hagi una correlació directa entre les hores i la tasca duta a terme".
El Ministeri de Treball ha plantejat, en el context de la reducció de la jornada setmanal a les 37,5 hores, que es millori el registre horari, de manera que sigui remot i permeti també als teletreballadors reflectir fidelment la seva jornada. Tot i això, l'obligació que el registre estigui connectat amb la Inspecció de Treball només afectaria, en un primer moment, a les pimes de més de 50 treballadors.
Davant aquest plantejament, els sindicats han demanat que també s'obligui els negocis més petits a adaptar-se i disposar del registre horari telemàtic perquè la Inspecció pugui comprovar-lo directament, encara que en aquest cas es faci amb major flexibilitat. Segons consideren, el registre horari en paper no compleix amb els requisits d'"accessibilitat, objectivitat i fiabilitat" que el TJUE va fixar en una sentència recent.
Comentaris dels nostres subscriptors
Vols comentar-ho?Per veure els comentaris dels nostres subscriptors, inicia sessió o registra't..