CATALUNYA CAMÍ DEL REFERÈNDUMCamí de l'1-O: Creix la pressió social davant l'enduriment del govern central

Queden sis dies per l'1 d'octubre i la tensió és palpable a qualsevol racó de Catalunya. El diàleg polític ha mort, i la ciutadania i les forces de seguretat són les protagonistes en la última fase del procés. Però com es viu la situació arreu de Catalunya? Sis periodistes col·laboradors de Públic han posat el focus a diferents zones del país: Carles Bellsolà a Barcelona, Guillem Amatller al Baix Llobregat, Judit Pastor a Sant Vicenç dels Horts, Pau Villafañe a Sant (Girona), Jordi Sans a Tarragona i Mònica Mombiela a Torrelameu (Lleida).

Un "moment històric" des de Barcelona

El camí cap a l'1-O es viu amb una especial intensitat a Barcelona, on s'han concentrat la major part de manifestacions, actuacions institucionals i actes de tota mena en favor del referèndum. I també bona part de les intervencions de l'Estat per impedir-lo. A un ritme creixent segons s'apropa la data clau. Per això, entre els barcelonins hi ha la sensació d'estar vivint un moment històric en primera persona.

Jordi Sánchez: "És el moment polític de més rellevància des de la mort del dictador"

Aquesta és la sensació que tenen dos barcelonins que estan vivint des de la primera línia en la reivindicació del referèndum, els presidents de l'ANC, Jordi Sánchez, i d'Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, que coincideixen a parlar de dies "històrics". "És el moment polític de més rellevància des de la mort del dictador", assegura Sánchez, que ressalta que es tracta d'una "revolta democràtica, de baix cap a dalt", que es manifesta tot i "l'enorme desplegament del poder coercitiu de l'Estat". Sánchez també destaca com a transcendental el fet que l'Ajuntament de Barcelona s'hagi "incorporat" a la "demanda" de posar les urnes, fet que qualifica com el "més significatiu políticament" que s'ha produït en els darrers dies.

"Barcelona és cabdal, hi viuen més d'un milió i mig de persones i és la capital del país", assenyala Cuixart, que també coincideix a qualificar de "molt digne", el paper de l'Ajuntament, "a l'altura del moment històric". Cuixart lamenta igualment les actuacions de l'Estat, que creu que ens situen "a les portes d'un estat d'excepció", amb fets com ara que la Guàrdia Civil "entri a les redaccions dels diaris". Però creu que aquestes actuacions estan tenint l'efecte contrari "al que desitjava" l'Estat. "Quan a Catalunya ataquen la democràcia, ens unim com hem fet sempre", opina. I remarca que "ara la dicotomia és entre els que volen posar les urnes i els que les volen treure".

Com en els temps de la transició

Una sensació semblant es dona entre ciutadans anònims. "Moltes coses em recorden el final de la dictadura i els primers anys de la transició", explica Josep, treballador de banca jubilat del barri de Sants. Raona que, com aleshores, els esdeveniments es produeixen a gran velocitat, i que obliguen a prendre partit. "També en aquells anys els demòcrates érem molt diversos i amb molts matisos, però va arribar un moment en què havies de tenir clar de quin costat de la ratlla et situaves", recorda, coincidint en aquest punt amb el president d'Òmnium.

A nivell personal, hi ha una barreja d'emocions. "Són dies excitants, però també vull que passi tot i tornem a la normalitat", diu Josep. "Arribes a casa esgotat, però no tenim dret a estar cansats ni queixar-nos", afirma Cuixart, referint-se a aquells que "ens ha tocat ser les cares visibles". Sánchez parla d'"emoció" entre "tots els que tenim la fortuna de tenir una presència en primera fila". Però també de "pressions", tant en positiu com en negatiu, i sense voler "entrar en detalls". "Sabem que l'Estat no té llicència per matar, no és l'agent 007,i haurà de batre's, finalment, en un terreny de debat democràtic, que és on el podem guanyar", conclou.

Les alcaldies del Baix Llobregat, dividides

El Baix Llobregat és la tercera comarca més poblada de Catalunya amb 809.883 habitants (IDESCAT, 2016). L’Associació de Municipis per la independència (AMI) ha confirmat el suport al referèndum de 17 dels 30 municipis baixllobregatins. Entre els que hi donen suport no hi ha ni Cornellà, ni Sant Boi, ni tampoc Viladecans, les tres ciutats més poblades del Baix Llobregat. Els consistoris socialistes són majoritaris en el territori i han assegurat tant en públic com en privat no sentir-se interpel·lats per la convocatòria de l’1 d’octubre per tractar-se “d’un referèndum il·legal”. L’AMI està maximitzant els esforços perquè altres municipis s’hi puguin sumar, especialment Sant Feliu i el Prat de Llobregat, governats per ICV i que d’entrada han assegurat que no faran oposició a la votació de l’1 d’octubre.

“La Generalitat compta amb gairebé 30 espais propis a Sant Feliu. Per nosaltres no serà que no es voti”

Des de Sant Feliu asseguren que malgrat no donar suport a la proposta de l’AMI, l’1 d’octubre no posaran cap trava: “la Generalitat compta amb gairebé 30 espais propis a Sant Feliu. Per nosaltres no serà que no es voti”, asseguren. Però Lídia Muñoz, regidora d'ICV a Sant Feliu de Llobregat, afirma que l’Ajuntament “no posarà en perill a cap funcionari” i de portes endins és notori que l’1 d’octubre no està en els cànons del que l’ajuntament desitjaria per donar-hi ple suport.

La situació al Prat de Llobregat no és molt diferent. Tractant-se d’un punt estratègic –és el quart municipi més poblat de la comarca- l’ANC, Ómnium i Súmate han incrementat la pressió sobre els responsables polítics de l’Ajuntament. L’alcalde Lluis Tejedor encara no ha dit l’última paraula en un debat de desgast per la seva formació. Fa unes setmanes, un comunicat amb càrrecs electes d’ICV actuals i retirats li demanava que facilités al màxim la votació al municipi.

Sant Vicenç dels Horts, Molins de Rei i Martorell són, de les ciutats que han donat suport al referèndum de cara a l’1 d’octubre al Baix Llobregat, les més poblades. La llista també inclou Corbera de Llobregat i Sant Just Desvern, alcaldies en mans socialistes i que han generat un fort debat pel fet de posicionar-se en una línia diferent a l’adoptada pel partit. Begues, Castelldefels, Castellví de Rosanes, Collbató, El Papiol, La Palma de Cervelló, Olesa de Montserrat, Pallejà, Sant Climent, Sant Esteve Sesrovires, Santa Coloma de Cervelló i Torrelles completen la llista.

Què en diuen màxims responsables municipals?

Ferran Puig és l’alcalde de Torrelles de Llobregat. “No entenc la postura del PSC ni tampoc la d'ICV. S’estan allunyant de les bases al no facilitar que la ciutadania voti i s’expressi en aquest referèndum”. Puig Matisa que no té cap dubte dels valors democràtics d’alcaldes com Lluís Teixidor, del Prat, “tot i no estar d’acord amb la postura que manté amb aquest tema”, afirma.

Una opinió totalment oposada és la de Carles Ruiz, alcalde de Viladecans i membre de l’executiva permanent del PSOE. “D’entrada critico l’espectacle que es va viure al parlament amb l’aprovació de la llei del referèndum, on no es va permetre a l’oposició fer cap esmena”, explica. Respecte la votació concreta respecte el referèndum subratlla que “qualsevol convocatòria s’ha de fer d’acord amb la llei” i que només es participaria en una jornada així en el cas que “existís una fórmula legal i de garanties”. Una fórmula que, segons el manifest d’alcaldes Socialistes anomenat Davant el referèndum il·legal de l’1 d’octubre, no es dóna.

Sant Vicenç dels Horts, amb fermesa cap a l’1-O

Maite Aymerich, alcaldessa de Sant Vicenç dels Horts (Baix Llobregat) i successora al càrrec d’Oriol Junqueras, és una de les més de 700 alcaldesses compromeses amb la celebració del referèndum de l’1-O. I la Fiscalia ja la va citar a declarar el passat dia 21 per un suposat delicte de desobediència, fet que, en la seva opinió, evidencia “la persecució dels drets fonamentals a l’Estat espanyol”. Hi va acudir però es va acollir al seu dret a no declarar perquè no entén a qui ni a què ha desobeït, i diu que no vol participar en “aquest esperpent”. Aymerich assegura que el consistori vicentí, governat per Junts x Sant Vicenç --grup que formen ERC i Vicentins pel canvi-- en coalició amb Sant Vicenç dels Horts Sí Puede, farà “tot el possible” perquè es pugui desenvolupar un procés democràtic “amb absoluta normalitat”. En aquest sentit, el consistori té previst obrir els mateixos col·legis electorals que en les darreres eleccions.

Laia Torras: "Amb el referèndum, les persones poc polititzades sí que tenen ganes de fer coses"

L’alcaldessa declara no tenir por malgrat les amenaces perquè se sent “empesa” per la ciutadania. Una ciutadania que fa dies que s’està auto-organitzant per preparar l’1-O. “Per a altres causes, com el tema de l’acollida als refugiats, ha costat força mobilitzar la gent, però, amb el referèndum, les persones poc polititzades sí que tenen ganes de fer coses”, explica Laia Torras, membre de la CUP. “El tema del referèndum té una mobilització popular al darrere, tot i que en el cas de Sant Vicenç és tímida”. Torras també valora la pinya que estan fent col·lectius d’edats i tarannàs diversos, com la CUP o l’ANC, que en els darrers dies han organitzat actes conjunts per preparar l’1-O. Fins i tot s’ha improvisat un grup de WhatsApp que serveix per difondre avisos i organitzar accions com l’encartellada dels carrers.

Tot i l’empenta i la il·lusió, aquests darrers dies no deixen de ser convulsos; s’estan vivint situacions poc habituals arreu del territori, i Sant Vicenç dels Horts no n’és una excepció. Fa una dies, un teatre cèntric del municipi va acollir el que, en paraules d’Aymerich, va ser “el primer acte clandestí”: el que va començar essent una reunió interna del grup municipal d’ERC, va acabar convertint-se en un acte obert a tota la ciutadania. “No vam anunciar públicament que ens reuníem perquè ara sembla que no es poden organitzar actes i s’ha de vigilar molt amb el que es diu, però l’efecte boca-orella va fer que ens hi acabéssim aplegant unes 300 persones”.

Una altra mostra de l’excepcionalitat del moment és el control policial. Durant una encartellada nocturna dilluns passat, la Policia Local ha identificat quatre persones al·legant que han rebut “queixes dels veïns” i els ha requisat alguns cartells. L’alcaldessa considera que les persones identificades han d’estar “tranquil·les” perquè “penjar un cartell no és cap delicte”. Així mateix, com a responsable de la Policia Local, Aymerich entregarà un decret a la Fiscalia per demanar que retiri l’ordre que ha enviat als cossos de seguretat per evitar l’1-O perquè considera que “no li és competent”.

El que pugui passar en les pròximes hores i dies és incert, però tant l’Ajuntament com la ciutadania partidària del referèndum demostren amb accions de resistència com aquestes la fermesa de poder votar l’1 d’octubre. Aymerich avisa que, en cas d’incidents, “hi haurà d’haver un principi de proporcionalitat en l’ús de la força”, i els qui van ser enxampats enganxant cartells diuen que, si la policia els vol veure “ballar #mambo”, “no el deixaran de ballar”.

Salt, la vila dels colors

Salt és la vila dels colors, de la multiculturalitat, de la diferència i de la tolerància, malgrat les dificultats que suposa una sobrepoblació de gent de diferents països i continents. La vila és un ecosistema totalment diferent a les poblacions de les comarques gironines, i és que el 37% de la seva població és d'origen estranger. 

Però Salt, tot i ser el lloc de confluència de moltes religions, cultures i orígens diferents, no és exempta del que passa a Catalunya. Precisament Salt, pel seu factor multicultural va ser un dels escenaris de la manifestació de la Diada l'any 2016. El procés que viu el territori català també és tema de conversa entre els saltencs, siguin d'on siguin, perquè alguns ja ho han viscut als països d'on provenen. No és estrany veure estelades a alguns balcons o veure banderes amb el SÍ a les cases de la zona més antiga, però el procés també hi té detractors. 

Pilar Martínez: "Tot aquest procés no hagués començat sense la crisi econòmica que vam viure i que encara patim"

El dia 1 d'octubre s'acosta i els dubtes també. Pilar Martínez és una dona de 65 anys que ha viscut tota la vida a Salt, per a ella el procés "és una història d'uns pocs i no l’interessa perquè sembla que respon a interessos econòmics". Ella creu que "tot aquest procés no hagués començat sense la crisi econòmica que vam viure i que encara patim", no se'n fia gens perquè "dels polítics no en pots esperar res de bo" i que "un milió de persones al carrer són moltes però a Catalunya en som quasi vuit".

Si preguntes a molts dels ciutadans que provenen d'altres països, sembla que no vulguin intervenir a una decisió que, segons alguns, no els pertany. Tot i això, n'hi ha alguns que sí prenen part del debat. Ayman El Ouarachi va arribar a Salt quan tenia 4 anys procedent de Gàmbia, ara ja en té 22 i parla un català quasi nadiu. L'Ayman creu que "la gent ha d'entendre que voler votar no és voler separar-se d'Espanya, voler votar és exercir un dret com és la llibertat d'expressió" i argumenta que "si Catalunya creu que el seu lloc és estar fora d'Espanya, qui ho ha de decidir són els seus ciutadans, i no els polítics", i que no seria cap catàstrofe perquè "és un fet que ja ha succeït a molts altres llocs del món".

Carme Cunillera representant de l'ANC a Salt explica que des de Salt "porten molts anys treballant per aconseguir que el poble pugui expressar la seva opinió sobre si vol o no la independència de Catalunya." Des de l’ANC varen promoure la consulta del 9-N i després de diversos anys de sensibilització i coordinació entre les persones i entitats que estan a favor de la independència varen coordinar la Diada de l'any passat, on es van concentrar milers de persones als carrers de Salt. Segons Cunillera, també "hi ha hagut canvis a nivell d'equip de govern municipal que han estat favorables al procés d'independència i que en tot això creiem que a Salt estem en consonància amb el conjunt del país."

Un ajuntament desconnectat de la voluntat ciutadana a Tarragona

Tarragona és una de les ciutats del territori català que està en el punt de mira perquè el seu govern ha manifestat que no posarà les urnes de cara al referèndum del pròxim 1 d’octubre. El consistori tarragoní, liderat per un tripartit format per PSC, PP i un regidor d’Unió escindit de l’antiga federació de Convergència i Unió, es mostra ferm en aquesta decisió encara que l’ambient al carrer és molt diferent. Així com ajuntaments de la demarcació governats pel Partit Socialista de Catalunya com ara el de Gratallops (Priorat), que facilitarà la votació al municipi responent a la voluntat del seu poble i no als dictàmens del seu partit. Tarragona però, amb Josep Fèlix Ballesteros al capdavant, s’ancora en la resposta negativa.

“Tarragona és una ciutat difícil per l’independentisme i el sobiranisme perquè té unes característiques especials”, reconeix Jordi Anglès, ciutadà del municipi i participant de diverses propostes del teixit associatiu i cultural tarragoní. Exposa que “una part de la població, sobretot dels barris, prové d’altres regions d’Espanya emigrats durant les dècades de 1950 i 1960 pel creixement de la indústria química”. 

Xavier Gómez: “La permeabilitat de certes idees és més difícil”

La morfologia de la ciutat, amb uns barris molt desconnectats del centre del municipi generen una sensació d’aïllament: “La permeabilitat de certes idees és més difícil”, comenta Carles Xavier Gómez, coordinador d’ANC Tarragona. En aquesta mateixa línia parla Rosa Maria Codines, presidenta d’Òmnium del Tarragonès, encara que afegeix que no veu diferències entre els possibles votants del centre o dels barris. “Tenim votants del sí arreu, del no arreu i abstencionistes arreu”, recalca.

Precisament, Codines considera un punt favorable de cara a la incidència de la participació als barris el fet que a nivell històric els seus habitants hagin estat uns “guerrers infatigables per poder tenir uns barris dignes”. En aquest sentit, advoca per analitzar el rerefons de la situació actual en el terreny polític a Catalunya per veure que “potser les hipòtesis que tenim al cap les haurem de desfer”. Els barris de Tarragona, tot i això, estan formats per uns perfils molt diversos i és aquest punt que intenta posar de manifest Antoni Peco, president de la Federació d'Associacions de Veïns de Tarragona. Peco assegura que es fan “molt evidents les diferències entre la gent que està a favor i la que està en contra del referèndum” i alhora subratlla que tampoc “hi ha una opinió majoritària”. Es desmarca de les línies generals del debat i explica que “es comença a percebre que la gent n’està farta perquè hi ha altres qüestions de ciutat i de país que s’han de resoldre i de les quals ningú en parla”.

Les dates dels dies centrals de la campanya del referèndum van coincidir amb la festa major de Santa Tecla i suma excepcionalitat al moment que està vivint la capital del Tarragonès. L’Àliga de Tarragona va anunciar que tots els balls protocol·laris programats es ballarien d’esquena a les autoritats com a signe de protesta per no permetre cedir espais l’1-O. Gómez recorda que per tot això durant els primers dies de les festes ja s’han pogut sentir crits de ‘Ballesteros dimissió’. En la mateixa direcció, Codines lamenta que l’alcalde “no s’hagi sumat als alcaldes que estan a favor de la gent voti”, però manifesta que no els afecta que el govern municipal no sigui partidari al referèndum “perquè la votació la convoca la Generalitat de Catalunya”.

Torrelameu (Lleida): l’únic poble amb una fira per la independència

Torrelameu és un municipi de la comarca de la Noguera que compta amb poc més de 600 habitants. “Bé, molts menys si comptes que alguns tenen residència al poble però viuen a Lleida”, matisa l’alcalde de la localitat, Carles Comes. Aquesta població es caracteritza per la seva defensa aferrissada de l’independentisme des del naixement de l’ANC. És més, és el primer i únic poble de Catalunya que ha endegat una Fira de la República que enguany ha celebrat la seua quarta edició amb la presència entre d’altres, del cantant i diputat de Junts pel Sí, Lluís Llach.

Carles Comes: “El segon any de la fira vam aconseguir enlairar 1714 fanalets"

Torrelameu compta amb un nucli dur d’habitants que treballen des de 2013 per donar suport a la celebració d’un referèndum català i arribar a la independència de Catalunya. Aquests ciutadans es van constituir com una assemblea territorial de l’ANC i van començar a preparar actes lúdics i simbòlics amb un rerefons independentista al darrere. “El segon any de la fira vam aconseguir enlairar 1714 fanalets. Tot va sorgir d’haver vist el film Rapunzel amb les meves filles i amb l’ajuda dels meus companys vam fer realitat el meu somni de traspassar-ho de la pantalla a la vida real”, explica Comes.

Precisament el Carles és un dels 712 alcaldes que han citat a declarar per haver donat suport a la celebració del referèndum. “No aniré a declarar perquè considero que un correu electrònic o un trist paper citats a declarar no és la manera de fer les coses”. Comes ha estat al costat fins ara de la resta de càrrecs públics que han anat als diferents jutjats de la província com el de Balaguer, Cervera o fins i tot Tremp. “Des del govern central s’estan fent les coses d’una manera molt extranya i s’està cridant a alcaldes a declarar a partides judicials que no els pertoca”, explica Comes, que no es pot creure els darrers actes que s’han anat succeïnt aquests dies. “Creiem també que els propers dies s’accelerarà el tema de les declaracions d’alcaldes perquè desde Justícia s’ha demanat reforços per poder fer front a aquest allau de feina”.

Però ell sap que totes les celebracions i l’organització d’actes a favor de la independència no s’haguessin pogut fer sense l’ajuda d’una desena de voluntaris que han passat moltes hores del seu temps lliure ideant projectes i activitats per difondre el missatge de l’ANC. Una d’aquestes voluntàries és la Judit Mulet, que es mostra sorpresa “com la gent s’involucra en tot el que muntem i no et demana res a canvi”. El passat 11 de setembre van fletar un autocar ple de gent de Torrelameu, “la majoria repetien d’altres anys”, que van omplir una part del tram 403 a la cruïlla entre Carrer Aragó i Rambla Catalunya, sempre encapçalats per una pancarta on es pot llegir “Torrelameu per la Independència”, una fita “que esperem aconseguir aviat”, sentencia la Judit.