Barcelona ha aprovat aquest divendres un text de condemna del Catalangate amb els vots de Barcelona en Comú (BComú), ERC i JxCat. La proposició, que s'ha votat en una sessió extraordinària abans de l'inici del ple ordinari, l'han presentat conjuntament comuns i republicans i ha comptat amb el suport de JxCat. Per contra, el soci de BComú al govern municipal, el PSC, i el PP, Cs, Valents i la regidora no adscrita hi han votat en contra.

Segons el text aprovat, l'Ajuntament de Barcelona també exigeix al Govern espanyol que investigui amb "celeritat" i "transparència" el cas d'espionatge i demana les explicacions i assumpció de responsabilitats pertinents, a més d'expressar suport als espiats. El líder d'ERC a l'Ajuntament, Ernest Maragall, ha començat la sessió extraordinària denunciant que el Catalangate és "l'escàndol democràtic més explícit, intens i evident de fa molts anys" a l'Estat.

Maragall ha assenyalat que l'espionatge a polítics independentistes és una "vulneració flagrant" de drets i ha lamentat que no es pugui atribuir "presumpció democràtica" a les institucions de l'Estat. A més, el regidor republicà ha recordat que el seu mòbil ja estava intervingut la primavera del 2019 i s'ha preguntat com es va utilitzar la informació sobre dos candidats a l'alcaldia en plena campanya electoral. "És un Watergate de Nixon multiplicat per 60", ha conclòs.

Per tot plegat, Maragall ha reivindicat els punts del text aprovat i ha posat èmfasi en el darrer d'aquests, que parla de preservar els drets de les persones espiades "donant suport a les iniciatives jurídiques que calgui". En aquest sentit, ha convidat a sumar-se a la denúncia formulada pel Parlament o bé sumar-se a la querella presentada fa dos anys.

Els comuns parlen de "persecució ideològica"

Per la seva banda, el tinent d'alcaldia Jordi Martí ha intervingut en nom del grup de Barcelona en Comú. Martí ha defensat que els comuns no van dubtar a acceptar la petició d'ERC per fer una proposició de denúncia conjunta al voltant de l'espionatge i ha remarcat que "en cap cas es pot acceptar espiar telèfons mòbils d'adversaris polítics". Martí ho ha definit com un cas de "persecució ideològica" i ha advertit que "el mètode de les clavegueres de l'Estat" s'hauria d'eliminar.

Amb tot, el regidor ha aprofitat la seva intervenció per mostrar-se crític amb ERC per haver votat en contra del decret de mesures anticrisi al Congrés dels Diputats com a reacció precisament al Catalangate.

La presidenta del grup municipal de JxCat, Elsa Artadi, ha començat la seva intervenció carregant amb força contra l'espionatge: "Soc independentista, no soc terrorista i he estat espiada". A més de criticar a Pedro Sánchez per no haver donat encara explicacions sobre la qüestió i a la ministra de Defensa, Margarita Robles, per haver justificat l'espionatge al congrés al·legant que els independentistes suposaven una amenaça per l'Estat, Artadi ha assenyalat amb contundència al PSC: "Sou responsables d'aquesta vulneració històrica, sou còmplices d'aquest silenci franquista", ha declarat.

El PSC condemna l'espionatge però vota en contra

El PSC ha insistit a condemnar l'espionatge, però ha votat en contra del text que el condemna. La tinenta d'alcaldia Laia Bonet ha recordat que el seu grup municipal està en contra de l'espionatge i s'ha adherit a la posició ja explicada pel secretari general del partit, Salvador Illa, demanant que s'investiguin els fets a la comissió de secrets oficials al Congrés dels Diputats. "Poden comptar amb el PSC per demanar una investigació, però no si el que volen és fer una campanya d'atac al govern de l'estat, no ens hi trobaran", ha matisat Bonet. Els grups parlamentaris de la dreta s'han mostrat contraris a condemnar l'espionatge.