El serial del cas Negreira segueix endavant. La Fiscalia ha presentat avui una denúncia contra el Barça, els seus expresidents Sandro Rosell i Josep Maria Bartomeu i els exdirectius Òscar Grau i Albert Soler, a més de contra el protagonista, l'exàrbitre de primera divisió de futbol i exvicepresident del Comitè Tècnic d'Àrbitres (CTA), José María Enríquez Negreira.

Se'ls atribueixen els delictes de corrupció entre particulars en l'àmbit esportiu, administració deslleial, apropiació indeguda i falsedat en document mercantil. La investigació judicial es podria dirigir contra altres exdirectius de la direcció general o l'àrea econòmica del club.

La Fiscalia assegura que amb Rosell i Bartomeu el FC Barcelona va "aconseguir i mantenir un acord verbal estrictament confidencial amb Enríquez Negreira" perquè a canvi de diners fes "actuacions tendents a afavorir el FC Barcelona en la presa de decisions dels àrbitres en els partits que disputés el club, i així en els resultats de les competicions", entre altres beneficis.

La Fiscalia detalla en les 12 pàgines de la denúncia que Negreira va crear la societat Dasnil 95 SL l'any 1995, dedicada a la publicitat i vídeos esportius, que ell dirigia i posseïa en exclusiva, tot i que el seu fill figurava com a administrador únic. El 2005 va crear una altra societat de la qual tenia el 95% del capital, i el seu fill el 5% restant: es dedicava al mateix i es va dissoldre el 2016. El fill de Negreira va constituir una tercera empresa el 2002 dedicada al coaching i l'assessorament esportiu, a més d'elaborar informes arbitrals per a equips.

Així, les dues empreses de Negreira van presentar factures al Barça sense que "responguessin a cap prestació o serveis d'assessorament tècnic real". El ministeri públic diu que de moment no ha quedat acreditat que el fill de Negreira compartís el propòsit del seu pare, per bé que inicialment fou investigat.

El paper del fill

L'any 2016, l'aleshores directiu del Barça Josep Contreras va contactar amb el Fill de Negreira. "L'únic objectiu" era confeccionar setmanalment informes tècnics arbitrals per als dos primers equips del Barça.

L'activitat es facturava de forma sistemática i periódica a una altra empresa participada íntegrament per Contreras. Bartomeu, Grau i Soler, "úniques persones que coneixien l'entramat, van evitar per tots els mitjans" que el fill de Negreira fos contractat directament pel Barça evitar relacionar-no amb el club.

L'empresa de Contreras va pagar 297.085 euros a l'empresa del fill de Negreira de juny del 2016 a l'octubre del 2018. Mentre Contreras va emetre factures al Barça per valor de 450.120 euros, dels quals 153.034 corresponien a la seva comissió com a intermediari.

L'inici del cas i factures sense servei

El cas es va obrir arran d'una inspecció general d'Hisenda del 2019 al Barça per l'impost de societats del 2015 al 2018 i per l'IVA del 2015 al 2017 en les factures pagades a les dues empreses de Negreira. Un cop aportades les factures de les dues empreses i les dades requerides, Hisenda va demanar la identificació de les persones que haurien fet els informes tècnics, i els vídeos i documents entregats, però el Barça no ho va trobar.

L'Agència Tributària va considerar així no deduïble la despesa en l'impost de societats ni l'IVA pagat pel Barça a les empreses de Negreira. El juliol del 2021, va proposar al club regularitzar l'impost de societats i augmentar la base imposable en 404.000 euros, més 52.300 euros d'interessos, i el Barça ho va acceptar. El club també va acceptar la proposta de liquidació de l'IVA, elevant la quota a 473.000 euros, més 85.000 euros d'interessos.

És per això que la Fiscalia conclou que les factures van perdre la presumpció de validesa. Això es produeix en acceptar-se que s'havien pagat sense correspondre's a cap servei prestat.

La investigació es va destapar públicament fa uns dies i va arribar al jutjat d'instrucció número 1 de Barcelona arran d'una querella de l'exàrbitre català Xavier Estrada Fernández. Ara la Fiscalia aporta tot el que ha obtingut de la seva investigació al jutjat.

3 milions d'euros del 2014 al 2018

Arran de tot plegat, Hisenda també va inspeccionar Negreira i les seves dues empreses del 2016 al 2019. En total va cobrar prop de 3 milions d'euros del 2014 al 2018.

Del gener del 2014 al desembre del 2015 la segona empresa de Negreira va presentar al Barça un total de 26 factures per un valor total de 1,28 milions d'euros, IVA inclòs. Del gener del 2016 al juny del 2018, la primera empresa de Negreira va presentar al club un total de 33 factures per valor total d'1,68 milions. El juny de 2018, el Barça va pagar l'última factura, un mes després de la sortida de Negreira del Comitè.

La Fiscalia conclou que els comptes bancaris on Negreira va cobrar les factures pràcticament només ingressaven diners del Barça. La majoria eren retirats mitjançant xecs al portador per part d'empleats de Negreira, a qui li entregaven els diners en efectiu.

D'altra banda, al febrer del 2019 Negreira va enviar un burofax al gabinet de presidència del Barça dirigit a Bartomeu. Va escriure "recriminant-li el cessament de la relació mantinguda en el temps, exigint-li arribar a una solució justa per ambdues parts i advertint-lo de les conseqüències de no fer-ho".

Més de 7,3 milions d'euros en total

El Barça va pagar més de 7,3 milions d'euros a les dues empreses de Negreira del 2001 al 2018 mentre aquest era vicepresident del CTA. "Això va suposar una autèntica remuneració no prevista als estatuts del club ni aprovada per l'assemblea general", diu la Fiscalia. Del 2011 al 2014, mentre Rosell era president, el pagament va superar els 2 milions d'euros.