La direcció de Junts recolza "sense fissures" la presidenta del Parlament, Laura Borràs. Aquesta és la posició pública de la direcció de Junts emesa en un breu comunicat després que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya li obrís fa una setmana judici oral pels suposats contractes irregulars quan dirigia la Institució de les Lletres Catalanes (ILC).

Dues paraules amb què s'intenta transmetre un tancament de files amb Borràs. Però portes endins no han faltat les posicions divergents sobre com fer front a la delicada situació judicial de la presidenta del partit. I encara que ningú s'atrevirà a manifestar-les en públic, el 'cas Borràs' amenaça de revifar les tensions internes a Junts que van acabar forçant la dimissió de l'anterior secretari general, Jordi Sànchez, i precipitant el recent congrés. I alhora, complica les relacions amb Esquerra com a soci de Govern i fins i tot augmenta la pressió interna a Junts perquè el partit abandoni el Govern.

El debat a l'interior de Junts sobre aquest cas espinós s'ha produït les últimes setmanes molt abans que dijous passat la Mesa del Parlament decretés la suspensió de funcions de Laura Borràs com a presidenta del Parlament en aplicació de l'article 25.4 del reglament. Després que el TSJC li obrís judici oral per uns presumptes delictes de prevaricació i falsedat en documents públics en l'adjudicació de 18 contractes. Delictes que han estat considerats com de presumpta corrupció, el tipus que preveu el referit article reglamentari per a la suspensió.

Setmanes de debats i reflexions

Setmanes abans s'han produït debats i reflexions internes que han dividit el partit entre els partidaris d'atrinxerar-se sense dimitir amb una posició agressiva com la que finalment ha protagonitzat Borràs, o els més pragmàtics que apostaven per trobar una "sortida digna" però "sense confrontació" a la situació generada pel procés judicial, asseguren fonts del partit. Aquests últims posaven en valor sobretot una sortida que permetés mantenir la presidència del Parlament sota control de Junts, però per això calia la dimissió de Borràs. Opció a la qual la presidenta es va negar rotundament a l'última reunió de l'executiva de manera enfervorida.

Els partidaris d'aquesta posició més pragmàtica dins de Junts -especialment defensada per dirigents afins a Jordi Turull i veterans de l'antiga Convergència- lamenten que forçar la situació al límit no ha fet altra cosa que afeblir el partit, ja que de moment Junts ha perdut la presidència del Parlament i ha passat de tenir dos membres a la Mesa a disposar-ne de només un. I això, "en termes de gestió parlamentària suposa renunciar a molt", assegura un veterà diputat de les files juntistes.

Més encara quan Esquerra ha manifestat per activa i per passiva que està disposada a fer presidenta de la cambra catalana qualsevol que designi Junts en compliment dels acords que van iniciar la legislatura. La portaveu d'ERC, Marta Vialalta, insta Junts a fer "propostes per garantir l'acord de coalició i les atribucions de la presidència que li corresponen". Però per això cal la dimissió de Borràs que segons ella no es produirà.

La republicana Vergés, presidenta en funcions

Així doncs, la presidència en funcions l'exerceix ja la vicepresidenta del Parlament, Alba Vergés, d'Esquerra Republicana. Les opcions perquè un diputat o diputada de Junts pogués accedir a la vicepresidència del Parlament per assumir les funcions de Borràs s'entreveuen molt difícils des del punt de vista jurídic i parlamentari. Fonts jurídiques del Parlament recorden que "és una situació inèdita". I serà així mentre duri la suspensió, període que dependrà dels temps de la justícia que no acostumen a ser precisament ràpids. En les millors de les previsions el judici a Borràs podria començar a finals de setembre o octubre i durar mig any o més fins que la sentència sigui ferma. La qual decidirà si Borràs és culpable i ha de deixar el Parlament de manera definitiva o si és innocent com ella es proclama i pot tornar a exercir les seves funcions a la cambra.

Aquesta és una altra de les discrepàncies dels sectors més pragmàtics de Junts que veuen complicat defensar que el Parlament quedi en una situació interina tant de temps perquè perjudica la institució. Des de la majoria de partits, inclosos els independentistes d'ERC i la CUP, s'ha exigit a Borràs que posés la institució per sobre dels seus interessos particulars o polítics.

Però per a Borràs, "dimitir seria acceptar una culpabilitat que no tinc, sóc conscient que això suposa que el Parlament entri en una situació d'interinitat però dimitir sí que seria una falta de respecte a la institució. Sóc la presidenta mentre no s'esculli una altra persona", assegura.

Tampoc no han agradat a alguns sectors de Junts les formes. Tant la convocatòria de la concentració de suport davant del Parlament que va acabar amb insults racistes una diputada d'Esquerra. Com el dur i agre discurs de Borràs després de la suspensió en què acusava els diputats d'ERC, PSC i la CUP a la Mesa de vestir-se com a "jutges hipòcrites".

Pressió per trencar el Govern

L'altre front que ha obert el 'cas Borràs' és el de la continuïtat de Junts al Govern. Els sectors del partit afins a Borràs han forçat les últimes hores peticions perquè es consulti la militància sobre això. Assemblees territorials com la d'Igualada o la del Penedès i alguns dirigents del partit han obert el debat públicament. Una maniobra que xoca contra la decisió presa per àmplia majoria de les bases del partit de posposar aquesta consulta en espera d'una auditoria respecte del nivell de compliment per part del president de la Generalitat, Pere Aragonès, dels acords signats per a la investidura i la formació de Govern.

Fonts coneixedores de la tensa reunió de la Mesa del Parlament en què dijous es va decidir la suspensió de Borràs expliquen que hi va haver moments desagradables en l'enfrontament que la diputada de Junts, Aurora Madaula, va mantenir amb la resta de membres de la Mesa, dos diputats d'Esquerra, dos del PSC i un de la CUP, tots partidaris de la suspensió de Borràs. Madaula va ser molt explícita i amb to airat va deixar anar els membres d'Esquerra, amb Vergés al capdavant: "Hi haurà conseqüències!", de forma reiterada. Una al·lusió que es va interpretar com una advertència de ruptura del Govern.

Malgrat tots aquests moviments i amenaces, des de l'executiva de Junts asseguren que "ara mateix no està sobre la taula la sortida del Govern, cal esperar l'auditoria tal com es va acordar al congrés del partit", apunten fonts de la mateixa. Una auditoria que no s'espera estigui a punt fins a l'any que ve. A més, també hi ha fortes pressions en contra de la sortida del Govern ara mateix provinents del món local on es veu amb preocupació tot el soroll que s'està generant entorn del 'cas Borràs'. Alguns alcaldes asseguren que "seria una veritable temeritat deixar el Govern pocs mesos després de les eleccions municipals". No són pocs els alcaldes que n'han advertit el secretari general, Jordi Turull, en els seus constants contactes amb les bases territorials recorrent els darrers mesos molts municipis catalans.

L'Executiu intenta escapar-se de les tensions

Els membres del Govern de Junts tampoc comparteixen l'opció de trencar amb Esquerra. De fet, cap no va participar en el recent acte de suport a Laura Borràs que es va realitzar a l'Ateneu Barcelonès. Des de Junts es van esgrimir motius d'agenda però el mateix vicepresident del Govern, Jordi Puigneró, va reconèixer públicament que no havia assistit per anar-se'n a fer muntanyisme. Fonts del partit admeten que s'ha intentat preservar els membres del Govern de l'escalada verbal contra ERC que ha generat el 'cas Borràs'. Tot i que també expliquen que no seria descartable que algun conseller o consellera més proper a la presidenta del Parlament es pogués desmarcar d'aquesta estratègia, i fins i tot deixar el Govern, encara que seria algun cas aïllat. De moment no ha passat en cap cas i tots guarden silenci.

Des d'Esquerra, l'opció de trencar el Govern es veu com una "irresponsabilitat". Fonts de la presidència de la Generalitat asseguren que "seria un despropòsit forçar una ruptura en uns moments tan delicats amb la inflació a l'alça, els efectes de la guerra a Ucraïna, i els grans reptes que tenim al davant". Però aquestes mateixes fonts asseguren que no temen ara mateix per la continuïtat del Govern amb Junts: "Ningú no ens ha fet arribar la més mínima intenció d'aquesta possibilitat". "No tenim cap constància que el Govern estigui en perill", afirmen.

Per a Vilalta els problemes del Govern no tenen a veure amb les tensions internes de l'Executiu català: "Els problema entre els socis del Govern no responen a les lògiques discrepàncies en qualsevol govern de coalició, sinó a les tensions internes dins de Junts". Fonts de la direcció d'Esquerra sí que expressen per altra banda preocupació per les conseqüències per a l'independentisme de la tensió generada. "Tant soroll fa impossible que el Govern pugui explicar de manera efectiva la seva feina i al final això va en detriment del conjunt de l'independentisme. És una estratègia suïcida que al final només servirà perquè no hi hagi majoria independentista al Parlament i la presidència sigui per al PSC". A l'últim sondeig del Centre d'Estudis d'Opinió (CEO), la mitjana de valoració del Govern de la Generalitat és d'un 4. Un 47% dels enquestats aprova l'Executiu català amb un 5 o més, mentre que el 50 % el suspèn i un 14% el puntua amb un zero.

Un difícil congrés que no tanca esquerdes

El darrer congrés de Junts que va propiciar la caiguda de Jordi Sánchez com a secretari general -a partir d'una altra polèmica interna com la signatura de la nova normativa lingüística per a l'escola catalana- havia de servir per tancar els episodis de tensions internes constants. Establint un difícil equilibri entre el nou secretari general del partit, Jordi Turull, i la presidenta, Laura Borràs. Però a les votacions del Congrés ja es va evidenciar la major ascendència sobre les bases de Turull que va guanyar les principals votacions.

Tot i que fonts del partit recorden que "una cosa és el control orgànic del partit i una altra la pressió que puguin exercir les bases. I Borràs té una gran ascendència entre les bases amb una manera de fer política molt populista". Junts es troba així en mans de dos sectors condemnats a entendre's, en un fràgil equilibri: Ni Turull té prou força per desbancar Borràs ni al revés.

Probablement per això, malgrat que nombrosos dirigents propers a Jordi Turull van posar en qüestió l'estratègia de Laura Borràs d'atrinxerar-se davant de la suspensió, segons fonts de l'executiva, el secretari general no ho va fer personalment en cap moment. Segurament, en un intent de no aprofundir en la divisió, rebaixar la tensió interna i fins i tot preservar el Govern.

Finalment, un tercer sector, menys organitzat, que segueix directament les consignes de Carles Puigdemont ha optat per una calculada ambigüitat, que a l'executiva es va traduir en silenci. L'expresident de la Generalitat va abandonar a l'últim congrés els càrrecs orgànics al partit però manté una gran influència entre les bases. I algunes fonts apunten que la relació amb Borràs no passa pels moments de més fluïdesa, però el discurs de la presidenta de Junts sobre la repressió i d'aposta per la desobediència fa molt difícil un enfrontament directe entre ella i Puigdemont, que manté un discurs similar.

La fundació de Junts com a nou partit del mapa polític català ha estat marcada per les tensions internes des de la gènesi. Primer amb el PDeCAT, partit amb què va mantenir un agre enfrontament, fins i tot als jutjats, per les sigles. De fet, a Junts se'l pot considerar una escissió del partit que va agafar el relleu a l'extinta Convergència. Després van venir les tensions entre els diversos sectors que conviuen en un partit que es debat entre l'herència convergent i els independents que s'hi van incorporar posteriorment. Ara el 'cas Borràs' amenaça d'emportar-se el ciment que l'últim congrés va intentar posar a les esquerdes obertes, i reobre noves discussions. Debats interns que a la tardor, amb la Diada i el cinquè aniversari del referèndum de l'1-O, amenacen de pujar la temperatura de l'olla a pressió que ara mateix és el conjunt de l'independentisme.