Carrers buits, persianes abaixades i una ciutat en silenci: els veïns obeeixen el toc de queda

La segona onada de la pandèmia de coronavirus genera dades de màxima alarma a Catalunya, l’Estat i a tota Europa. I ha comportat noves restriccions, com ara un toc de queda nocturn que va arrencar diumenge i que vol acabar amb tota socialització després de la feina: sopars, cerveses, festes i botellons. Si bé el confinament del març va deixar en xoc la ciutadania, aquest cop aflora una major malestar, tot i que allunyat de mobilitzacions significatives. Sobretot, quan les edats on s’estan registrant més contagis són les edats laborals, especialment les més baixes. No obstant això, quan toquen les 22.00 h, la nit de Barcelona es buida obedientment. Ni un soroll, ni un moviment al fons dels carrers, ni una veu.

A les 22.15 h les úniques persones que passegen pels voltants de la plaça Joanic són gent que camina tranquil·la, sabent que compta amb el salconduit necessari per ser al carrer. I aquest salconduit molts cops té quatre potes i una cua, com és el cas de la Isabel, que passeja el seu gos per les entranyes del barri de Gràcia una mica atenta per si veu la Guàrdia Urbana: "Se m’ha fet tard a la feina i és clar, no puc deixar aquest sense fer una volta", explica, mentre el seu gos comença a udolar, posant la banda sonora d’una prèvia nocturna perfecta a la nit de tots sants, lluna creixent inclosa.

A ella no li agrada aquest toc de queda: "No sé, quan vaig veure altres països que l’aplicaven vaig pensar, ‘mira, és això!’. Però ara que el tenim aquí, no ho veig clar". La Isabel té la percepció que els que manen tampoc ho tenen massa clar: "Ara confinen de nit, ara de dia...". Ella té un restaurant de truites al barri, al carrer de la Perla, La Ceba, que ara ha de mantenir tancat: "És un drama tan gran... I ens surt car fer comandes amb Glovo. S’emporten molta comissió".

Pregunta si hi ha la Guàrdia Urbana a la plaça del Sol per prosseguir el seu camí. Tot net. Ni policia, ni una sola persona fent una birra a una de les terrasses prohibitives de la plaça, ni un jove assegut fent una llauna precària a terra. Tot i això, la buidor dels estrets carrers graciencs permet intuir la remor fantasmagòrica els motors elèctrics de la policia, que recorren a banda i banda de les orelles el barri, permetent calcular la distància a la que es troben. La tensió de què t’enxampin és inevitable i el cap gira buscant les llums blaves. Finalment, una patrulla de la policia municipal atura a aquesta periodista, als quals ensenyo les acreditacions sense cap problema. "No hi ha massa gent, tothom està complint", explica el binomi d’agents, que amb el seu torn nocturn visiblement avorrit desinflen del tot el romanticisme de la persecució nocturna.

Baixant cap al centre les ganes de parlar amb algun dels pocs vianants que es veuen es frena cada cop que hi ha un o dos homes sols, solíssims, de nit. Passo de llarg i topo amb dues noies que tornen de treballar tranquil·les, amb la mascareta mig abaixada, el qual indicaria que són "bombolla". Elles també senten aquesta intranquil·litat, que alhora reconeixen que tenen naturalitzada, i que els recorda al confinament. Una d'elles, la Michelle, treballa en un bar i critica que "el marron" l’hagin d’assumir l’oci nocturn i l’hostaleria: "En canvi, els matins el metro va ple", una crítica que s’ha documentat abastament a les xarxes socials aquesta setmana, encara que alguns experts assegurin que el risc de contagi és molt baix.

El sensellarisme queda al descobert

Un home sense llar: "Durant el confinament vaig tenir molts problemes amb la policia. Ara, de moment, tot està tranquil"

Baixant els cinc carrils buits del passeig de Gràcia uns 20 treballadors s’encarreguen de col·locar les llums de Nadal, que paradoxalment podran lluir poques hores, a la tarda, a causa del toc de queda. Tenen sort del canvi d’hora. Els carrers van plens de busos zombi que ballen per la ciutat sense cap usuari a dins, només el conductor i una llum de blanc-hospital. De tant en tant, una furgoneta de la Guàrdia Urbana també creua sense aturar-se com a recordatori del que et pot passar si t’hi quedes massa. Des del centre exacte de la plaça Catalunya, en mode panòptic, es poden sentir els ocellets protocol·laris per fer una crònica de confinament que no troben cap inconvenient acústic per cantar.

Entre els arbres també s’hi congreguen una desena de nois joves, molt joves, racialitzats, que xerren al ras mentre maten el temps abans de passar la nit allà mateix. Al costat del bar Zurich remena la brossa un home que explica que de moment no ha tingut problemes amb la policia: "Jo he de dormir al carrer, ja fa sis mesos que hi dormo. Durant el confinament sí que va ser molt difícil i em van aturar moltíssim", explica. Tot i això, té controlats quins barris i quins locals són més idonis per passar la nit, i així va fent: "Bé, jo sóc francès, però la gent que és de fora té més problemes amb la poli", reconeix.

La nuesa del toc de queda deixa en grotesca evidència el problema del sensellarisme. No cal fer molta volta pel districte de Ciutat Vella per veure persones al carrer protegides amb caixes, mantes, carros de la compra, tanques... El recompte a ull nu ascendia les 20 persones només trencant dos carrers fins a arribar a la plaça Castella, on els Mossos d’Esquadra feien l’alto a una parella de joves. "No ens han multat, gràcies per preguntar", deien un cop la policia ja havia marxat.

Desnonaments i control social per combatre la Covid

Maite: "Sí, existeix el coronavirus, jo no dic que no. Però està clar que també s’ho han fet venir molt bé per aplicar eines de control social

Davant del MACBA, BCN Neta recollia les despulles d’un berenar skater amb les pipes i les llaunes atrotinades reglamentàries. Encara corona la plaça la pancarta "Ens fan fora de casa" que, paradoxalment, no ha perdut vigència, ja que tot i el toc de queda, poques hores abans el Sindicat d’Habitatge del Raval aconseguia aturar el desnonament de la Soraida a pocs carrers d’aquí. Enfilant les Rambles, un altre binomi de policies municipals fa guàrdia. Mentre ensenyo la credencial de premsa, l’agent multa un jove que portava la mascareta baixada. Indignat, marxa del control.

Són les 12.00 h. Ja de tornada, una senyora arrossega un sofà per un carreró estret. És una veïna "de tota la vida de Gràcia", la Maite, qui aprofita la quietud nocturna per arreplegar algun moble gratis i emportar-se’l a casa. "A mi, la Urbana no acostuma a molestar-me", explica. Amb la mascareta mig abaixada, diu que creu que el coronavirus existeix, tot i que afegeix just després que "de la grip també moria molta gent". No vol que l’assimilin als negacionistes i diu que si "la fan dormir amb mascareta, dormirà amb mascareta", però no es fia de les mesures imposades per les autoritats, especialment restrictives per a la classe treballadora: "La por és un gran mecanisme del capitalisme per exercir control social, ja ho vam veure amb la caiguda de les Torres Bessones. Necessiten esclaus per treballar. Sí, existeix el coronavirus, jo no dic que no. Però està clar que també s’ho han fet venir molt bé per aplicar eines de control social inaudites".