La primera veu sindical a Glovo

Arribat a Barcelona en plena primera onada de la pandèmia de la Covid-19, el juny de 2020, Joaquín Andrés va trobar en la feina de rider de Glovo una oportunitat per tirar endavant. D’origen veneçolà, amb pares i avis espanyols, admet que "arribar va ser complicat i l’única opció que et donaven era fer-te autònom". Va decidir acceptar aquesta oferta de l’empresa exponent del capitalisme de plataforma "perquè guanyava més diners que com a assalariat".

Ara, gairebé dos anys després, Andrés ha encapçalat la llista del sindicat CCOO a les primeres eleccions que s’han celebrat a Glovo. Fruit dels comicis, que es van celebrar a principis de maig, van ser escollits 13 delegats de CCOO i tres d’UGT. Amb tota probabilitat, Joaquín Andrés serà el primer president del comitè d’empresa de la companyia.

El camí cap a la consciència sindical el va iniciar quan, precisament a conseqüència de la pandèmia, Glovo va decidir unilateralment reduir la tarifa estàndard per quilòmetre que oferia als repartidors. "Vam arribar a cobrar per sota de dos euros per comanda i era un període en què l’empresa feia negoci per la situació sanitària, però aquestes millores no revertien en nosaltres com a treballadors, sinó al contrari, ja que ens feien cobrir més distància i havíem de carregar paquets més grans".

D’aquest context, va sorgir la decisió d’ocupar-se com a empleat assalariat contractat per una Empresa de Treball Temporal (ETT) el maig de 2021. La seva situació laboral no va millorar gaire. "Tot i que va ser una decisió meva, em vaig adonar que teníem uns contractes molt precaris, en els quals no es comptabilitzaven les hores extres ni teníem accés a aigua potable, ni un espai per rentar-nos ni un cobert per protegir-nos en cas de pluja".

Tots aquests perjudicis van desembocar en unes jornades de vaga, que els repartidors (riders) i preparadors de comandes (pickers) van convocar l’agost de l’any passat. "Estàvem farts que rebéssim un tracte similar al de l’esclavitud", recorda Andrés. Va ser el moment en què va iniciar els contactes amb el sindicat CCOO, que disposa d’una secretaria específica destinada a les noves realitats del treball, dirigida en aquell moment per Carmen Juárez, i ara per Liliana Reyes.

Curiosament, Andrés comenta que "pocs dies després de la vaga em van oferir un contracte directe amb Glovo només per a mi". Després de rebutjar-lo, les negociacions van fructificar en una millora de les condicions laborals de la plantilla, formada per 290 riders i pickers a Barcelona i L’Hospitalet de Llobregat.

Contractes estables i accés als lavabos

Joaquín Andrés té clar que va ser, principalment, la mobilització laboral, la que va aconseguir aquest canvi d’estatus dels treballadors. "Després de la vaga, vam passar a tenir un contracte indefinit i un privilegi tan difícil d’explicar com accés als lavabos sense haver de comprar un cafè prèviament. A més, disposàvem d’aigua, microones i bonificacions per horari nocturn".

El rider considera que van ser les protestes les que van ajudar a aquestes fites, ja que malgrat l’aprovació de la nova Llei Rider, que reconeix com a relació laboral la què s’estableix entre empreses com Glovo i els seus repartidors, "l’empresa encara té personal com autònoms, sortejant aquestes obligacions".

Disposar d’un mòbil d’empresa i un sistema per costejar el combustible són algunes de les negociacions que resten pendents

Tot i que amb aquests avenços s’ha recorregut part del camí, Andrés admet que encara en queden d’altres per dignificar la seva professió. "Continuem regits pel conveni del comerç, que contempla les funcions de venedors ambulants o dependents d’un establiment comercial. Queda clar que necessitem un conveni propi que estableixi i delimiti les nostres funcions". Disposar d’un mòbil d’empresa i un sistema per costejar el combustible, ara que aquests es troben en rècords històrics, són altres de les negociacions que resten pendents.

Malgrat que la Llei Rider ha resultat positiva per regularitzar una situació fins ara anòmala, Joaquín Andrés remarca que determinades firmes de l’economia de plataforma "continuen alimentant-se de les persones que, tot i la nova normativa, prefereixen mantenir la seva condició d’autònoms, emparant-se en una falsa sensació de llibertat". En aquest sentit, el rider comenta que han detectat que algunes companyies han modificat l’algoritme de l’aplicació perquè els treballadors per compte propi rebin menys comandes.

Porta oberta a noves reivindicacions

Per al repartidor, la nova normativa i les condicions laborals assolides a partir de les reivindicacions són un camí a seguir per dibuixar un escenari "en el qual els empleats contribueixin al creixement de l’empresa i que aquesta no ho faci a costa dels treballadors". Andrés creu que la porta s’ha obert per sumar-hi altres conflictes de col·lectius com les Kellys -les netejadores de pisos- o determinat personal d’empreses de repartiment. A més, precisa que no tots els empleats responen al perfil arquetípic d’un estudiant, sinó que també hi ha llicenciats en Enginyeria, Medicina o Dret. Aquest fet li serveix per demanar una estructura laboral alternativa, en què es constitueixen diferents categories i s’activi un circuit de promoció interna basat en els mèrits de cadascú.

Tal com afirma la secretària de noves realitats del treball de CCOO Catalunya, Liliana Reyes, s’ha de valorar "la transcendència que suposa constituir un comitè d’empresa en una aplicació del capitalisme de plataforma, esdevenint el primer a l’Estat espanyol". Reyes creu que és el principi d’una nova etapa, on tot i els fronts oberts que hi ha per negociar, s’ha constatat que els sindicats tradicionals també són capaços d’afrontar els conflictes i les problemàtiques de les noves realitats laborals.