"Una mena de contraatac acadèmic". Així ha descrit Gemma Cairó el llibre Economía mundial. Deconstruint el capitalisme global (Universitat de Barcelona), que ha estat presentat aquesta tarda a l’Espai Contrabandos de Barcelona en un acte moderat per la periodista Gemma Nierga i que ha comptat amb la presència de la resta dels seus autors: Ramon Franquesa, Irene Maestro Yarza i Xavi Martí-González (el cinquè, Juan Carlos Palacios Cívico, no ha pogut assistir-hi per motius personals).

La tarda ha donat per a molt i podria haver donat per a més. Les notícies econòmiques tornen a treure el cap als mitjans des de fa mesos: guerres econòmiques, increment de les desigualtats, una segona recessió. No són, no cal dir-ho, problemes nous, però cada cop empitjoren més. "Hi ha una tendència a la sobreproducció", ha assenyalat, per exemple, Martí-González al parlar de les crisis cícliques del capitalisme. "Una manera de combatre’l", ha continuat, "és el consumisme", alimentat pel deute a través de les "targetes de crèdit" o els "crèdits de consum". L'abisme "entre la capacitat de produir i la capacitat de consumir" augmenta, ha afegit. 

El capitalisme, ha recordat al seu torn Cairó al parlar sobre un altre dels temes clássics de la crítica anticapitalista, "genera necessitats". I en aquest món, ha denunciat, "el consumidor no es sobirà", sinó que segueix "les modes, la publicitat". Resultat: "l’alienació de l’individu". Maestro-Yarza ha assenyalat un tercer exemple clàssic: els automòbils: "Acabem pagant més pel cotxe pagat a terminis que pagant-lo al comptat". "Ara hi ha empreses que lloguen eines perquè no tenen diners per comprar coses", ha remarcat.

A més d’injust, insostenible

En la conversa que hi ha hagut a continuació s’ha parlat de problemes, però també de com superar-los. "Necessàriament hem de canviar", ha argumentat Franquesa, perquè, al seu parer, "la forma actual, a més d’injusta, és insostenible". Preguntat per les solucions, ha respost que "predir el futur es molt difícil". Les solucions, ha destacat, "es construeixen amb les pràctiques quotidianes". El primer pas "és conèixer". "Coses per a nosaltres que coneixem l’economia mundial són evidents són ignorades per la gent, fins i tot enteses de manera inversa", ha explicat el professor d'economia de la UB. Per això mateix les han "intentat deconstruir" al llibre.

Malgrat tot, "hi ha solucions fàcilment deduïbles". Una d’aquestes veritats incontestables que ha citat és que "no hi ha futur sense sostenibilitat". Una altra, que "el creixement il·limitat és insostenible", ja que "el planeta és limitat". Per tant "hem de buscar formes de viure i formes de produir que siguin sostenibles". Però alhora "tampoc és sostenible un món amb una creixent desigualtat".

Un altre dels exemples a tenir en compte és el de "la contaminació" dels automòbils. "A qui penalitzen aquestes mesures? Als qui tenen cotxes més envellits", ha assegurat l’economista, que ha demanat parar "atenció", perquè "el sistema és capaç de convertir aquest problema en un nou problema". "No ens podem quedar amb la teoria més simple i evident de la sortida del canvi climàtic". Precisament ha estat aquesta la que ha provocat moviments com els de les armilles grogues, amb un caràcter volcànic. "Cal estructurar-lo, però aquest és el camí", ha opinat. ha sentenciat.

Quines sortides resten? "Les alternatives del segle XX, com el socialisme centralitzat, converteixen les persones en engranatges d’un rellotge sense iniciativa, no permet que la gent pugui participar", ha explicat Franquesa, que va ser testimoni de l’esfondrament de l’URSS. Per a ell, el "capitalisme del segle XXI ha portat a convertir en objectes milers de persones". Persones, ha agregat, desposseïdes "de terres, recursos, d’educació". "Per canviar això cal empoderar la gent", ha conclòs.

Esperant la fi de "la nit fosca"

Arriben temps convulsos, certament, amb guerres econòmiques entre els EUA i la XIna o "els països de l’Àfrica que no volen que hi vagi cap occidental a invertir perquè saben que això significarà que el Fons Monetari Internacional els exigirà que hauran d’escanyar el seu propi país", ha remarcat Franquesa. L'economista també ha alertat de la "nit fosca" que políticament pot abatre’s sobre Europa si segueix pujant la ultradreta. Un fenomen polític que té un rerefons econòmic.

"Si la gent es pot moure, anirà on els salaris siguin més alts", ha dit Maestro-Yarza al tocar el sempre espinós tema de la immigració: "al sistema li interessa que per tenir diferents sous, la gent tingui mobilitat i hi hagi una pressió dels salaris a la baixa". Franquesa ha volgut posar la nota positiva i ha assegurat que, potser, "com més fosca és la nit, més a prop ens trobem de l’alba".

L'economista també ha denunciat "una creixent privatització del creixement i de les patents", augmentant "l’exclusió". Un exemple sagnant: "els edificis de les universitats els pot agafar el Saló Gaudí per fer una desfilada de models, però no una organització per fer activitats". Tot "està mercantilitzat de dalt abaix". Martí-González ha assenyalat com es troben molts estudiants amb "esperit crític" que "van buscant solucions". Però "nosaltres no tenim solucions, les solucions s’han de construir". 

"La solució passa, en primer lloc, per comprendre on estem", ha insistit Franquesa. "Però com?", ha preguntat inquisitivament Nierga. "Empoderant a la gent", ràpidament ha respost ell. "La gent ha de participar activament en la vida política i econòmica, ha de ser protagonista", ha seguit, i, "si es resigna a ser un número, si es queda al sofà, serà expropiada".