En la I Jornada sobre la situació de les dones en el sector cultural, que s'ha celebrat aquest dijous a Barcelona, organitzada per la Unitat d'Igualtat i la Facultat d'Economia i Empresa de la Universitat de Barcelona, diferents dones vinculades al món de la cultura i el feminisme han exposat els reptes que presenta la visibilització de les dones en l'àmbit cultural. Les dones són les principals consumidores de cultura, segons l'Observatori Cultural de Gènere, però a l'hora de treballar en aquest sector continuen infrarrepresentades. No només això, sinó que, tal com ha destacat Anna Villarroya, doctora en Economia del Sector Públic per la Universitat de Barcelona i especialitzada en cultura i gènere, l'ocupació a temps parcial i els contractes temporals són molt més freqüents quan parlem del sexe femení. Tot i el recull legislatiu, on clarament s'aposta per la igualtat de gènere, la igualtat d'oportunitats i de responsabilitats entre homes i dones no existeix.

Dones i polítiques culturals: diagnòstic i reptes

En molts països, les dones són les principals consumidores de productes culturals i són majoria entre els graduats d'estudis universitaris en el camp de la cultura. No obstant això, es troben amb barreres de diferents tipus que dificulten l'entrada a determinats perfils professionals de la indústria cultural i la progressió a llocs de poder en moltes esferes del sector cultural i creatiu. Entre els motius d'aquesta situació hi ha la dedicació de les dones al treball domèstic i de cura i la dificultat de conciliació de la vida professional amb la laboral, els sostres de vidre i els biaixos de gèneres, és a dir, l'ocupació d'homes en llocs de poder en les indústries culturals.

Anna Villaroya aposta per la publicació de dades regulars i fiables que permetin fer el seguiment de la participació de les dones dins de totes les esferes de l'activitat cultural, la incorporació de la dimensió de gènere en els projectes i activitats finançats per l'administració pública (per exemple, a través de formació sobre creació i gènere), l'augment de la representació de les dones en els llocs de decisió, la promoció i adopció de polítiques actives i el foment d'entorns favorables que permetin la incorporació i la promoció de les dones artistes en el mercat de treball. També ha expressat que cal promoure una conciliació entre la vida personal i laboral a partir de models de gestió sensibles a la dimensió de gènere i lluitar contra els estereotips.

Maria Àngels Cabré, directora de l'Observatori Cultural de Gènere i escriptora, ha destacat la necessitat de trencar el sostre de vidre, que "en l'àmbit de la cultura, sembla de ciment". Cabré ha insistit que la població Ajuts, premis i beques del sector cultural no es deixi guiar per les percepcions: "ens pot semblar que les dones prenen protagonisme, però quan agafes una calculadora i fas números agafes una depressió. A les dones encara ens queda molt camí per recórrer". En l'àmbit del cinema, per exemple, la presència de dones directores es limita al 20%, les dones guionistes suposen un 11,5% i només hi ha un 10% de dones productores. Les xifres parlen per si soles. També si anem a l'àmbit literari, veiem que només el 17,8% dels premiats en concursos literaris són dones. Als museus, les exposicions de dones es limiten al 14%, i en els festivals musicals la presència de les dones suposa un 25%. Una dada dramàtica: només hi ha un 5% de dones directores d'orquestra. També les dones que opinen tenen poca presència als mitjans: només hi ha un 25% de dones opinadores a la ràdio, un 23% a la televisió i un 21,4% en premsa escrita. Segons sembla, el que opinin les dones no interessa.

Si bé durant el 2016 i el 2017 els percentatges han millorat degut a l'auge del moviment feminista global, hi ha un problema central i és que no s'apliquen degudament ni la llei estatal d'igualtat del 2007 ni la llei catalana d'igualtat del 2015. "Com no hi ha càstig econòmic, la llei no es compleix", ha dit Cabré. Un dels problemes que ha destacat la majoria de ponents ha estat la coerció que pateixen les dones. I és que una gran majoria es coarten a elles mateixes, ja que no tenen la percepció de poder accedir a segons quines posicions directives i de poder. També ha tingut especial protagonisme el tema de les quotes, i totes han coincidit que, malauradament i de moment, són necessàries. Marina Landa, coordinadora de les jornades, ha assegurat que "les quotes presenten un problema quan s'utilitzen per quedar bé, per donar una bona imatge, però són un bon instrument per visibilitzar les dones".

Carmen Zapata, gerent de l'Associació de les Sales de Concerts de Catalunya, directora artística del festival CurtCircuit i fundadora de MIM, Mujeres de la Industria de la Música, té un truc per programar festivals i concerts: utilitza un color per a grups de música masculins, un altre per a grups mixtos i un altre, el lila, per a grups femenins. "Quan veig que hi ha poc lila, em poso les piles. Sempre intento que hi hagi una proporció, costi el que costi". Entre altres coses, l'associació MIM va aconseguir el 2017 l'ampliació del jurat del Mad Cool Talent per aconseguir un cartell més igualitari.

Ajuts, premis i beques del sector cultural

Villaroya també ha donat algunes dades claus que il·lustren la desproporció de gènere en el sector. Així doncs, només el 3,5% dels membres de la Real Academia de las Bellas Artes són dones. A la Real Academia de Historia hi ha un 8% de dones i a la Real Academia de la Lengua Española, les dones representen tan sols un 12%. També els homes reben la major part dels reconeixements i premis del sector cultural i durant el 2016 el 90% dels reconeixements del Ministeri de Cultura van recaure en homes. Ells són els que donen nom a la majoria de premis i els queMitjans de comunicació i escoles: peces clau reben més i més abundants subvencions. Com es dóna aquesta situació? L'explicació és fàcil: la participació de les dones en comitès de selecció i jurats està al voltant del 30%.

Durant aquesta jornada de reivindicació del paper de les dones en la cultura s'ha fet especial menció als mitjans de comunicació, la peça clau per al canvi. Les ponents han afirmat que cal que els mitjans es facin ressò de les iniciatives que tenen com a objectiu visibilitzar el paper de les dones. "Si els mitjans deixen en evidència les institucions, aquestes es posaran les piles", ha assegurat Cabré. Per això, no només cal publicar sobre les iniciatives per al canvi, sinó que s'ha de fomentar la presència de les dones als mitjans. "Si els mitjans no en parlen, no tenim res a fer. La premsa és còmplice necessària".

Marina Landa ha destacat la importància de la formació. "Com poden els professors i professores introduir la perspectiva de gènere en escoles i instituts si ells i elles mateixes no la tenen interioritzada?", s'ha preguntat. També Anna Villarroya ha fet èmfasi en la formació del personal que ocupa les institucions per tal d'incorporar una perspectiva transversal de gènere.

És evident que el públic consumidor de cultura, majoritàriament femení, no té cap resistència a la producció cultural de les dones. Tot el contrari: les dones volen sentir parlar altres dones. Si bé s'observa un canvi generacional, encara existeix una inèrcia masculinitzada en l'àmbit de la cultura i en tota la societat en general. Des de les institucions, segons s'ha expressat en aquesta jornada, cal promoure i adoptar mesures de transversalitat de gènere, és a dir introduir la perspectiva de gènere a tots els estadis i revisar tots els processos institucionals.