Els serveis de Microbiologia i de Radiodiagnòstic de l'Hospital Germans Trias han descobert, per primera vegada al món, un marcador que prediu si els infectats per tuberculosi acabaran desenvolupant la malaltia. Segons l'Organització Mundial de la Salut (OMS), el 25% de la població mundial té el bacteri (bacil) que la causa, però només el 10% dels afectats acaben desenvolupant la malaltia. Ara, gràcies a aquest nou estudi publicat a la revista Pathogent, el percentatge podria reduir-se.

La tuberculosi és una malaltia que afecta principalment als pulmons i que pot arribar a ser mortal si no es tracta, així com deixar seqüeles en forma de fibrosis pulmonars i altres afectacions respiratòries. És més greu en nens, ancians, persones portadores del virus de la Sida o persones amb càncer o diabetis.

El descobriment de l'Hospital Germans Trias -també conegut com a Can Ruti- pot permetre, a mig termini, accelerar el disseny d'una vacuna que eviti la progressió d'aquesta patologia, que afecta un miler de persones cada any a Catalunya i uns deu milions a tot el món. Can Ruti fa més de 25 anys que investiga com la tuberculosi passa de ser una infecció a ser una malaltia.

El descobriment contribuirà al disseny d'una vacuna 

Amb la recerca, els investigadors han descobert que, en els casos en què la infecció progressa cap a la malaltia es repeteix un mateix patró. "Hi ha un punt crític, en què la infecció degenera en malaltia, en què passem d'una lesió d'un mil·límetre a una d'un centímetre. Això passa molt ràpidament, en quinze dies, el que qüestiona molt la idea que teníem de la tuberculosi com a malaltia que es genera lentament", explica l'especialista i investigador Pere-Joan Cardona en un comunicat del centre hospitalari.

Al seu torn, la investigadora i radiòloga Isabel Nogueira apunta que la identificació per imatges d'escàner d'una lesió central acompanyada de múltiples lesions al seu voltant "marquen clarament el canvi de tuberculosi continguda cap a malaltia progressiva activa".

L'equip d'investigadors ja havia demostrat aquest comportament fa més d'una dècada en ratolins, però ara s'ha comprovat de manera idèntica en macacos. "La confirmació d'aquesta hipòtesi aporta un nou paràmetre per al disseny de noves vacunes i que evitarien la malaltia", afegeix Cardona.