Quart dia de la campanya per a les eleccions al Parlament de Catalunya del proper 12 de maig i quart dia en què el màxim protagonista ha estat Pedro Sánchez i no pas les propostes dels partits per a Catalunya. Després de cinc jornades de reflexió, el president espanyol ha comparegut a les 11h per comunicar la seva decisió de mantenir-se al càrrec, sense detallar cap mesura concreta per combatre el lawfare i l'extrema dreta. Amb l'excepció del PSC i els Comuns, la resta de formacions catalanes han carregat contra Sánchez, a qui han acusat d'"ingerència electoral" i li han adreçat retrets diversos, amb un to molt més agre que el mantingut en aquests dies d'incertesa.

La realitat és que els diversos actes de campanya previstos per aquest dilluns al matí i al migdia han quedat ajornats o, directament, s'han suspès i bàsicament el que hi ha hagut és una onada de reaccions posteriors a la decisió de Sánchez. En canvi, no s'ha parlat a fons de model de país, d'infraestructures, d'habitatge, de la sequera, de seguretat o dels diversos temes que, en principi, haurien de copar l'atenció d'una campanya per a unes eleccions a la Generalitat.

La continuïtat del també secretari general del PSOE tindrà un impacte en la campanya i, probablement, a les urnes, amb el dilema de qui se'n beneficiarà. Amb les enquestes de cara, els socialistes confien que tot plegat serveixi per mobilitzar encara més el seu electorat i captar-ne de proper -bàsicament dels Comuns- i permeti a Illa assolir un resultat que torpedini qualsevol opció de majoria independentista i li aplani el camí cap a la presidència de la Generalitat. Els partits independentistes, en canvi, intentaran aprofundir en un marc narratiu que assenyali que una presidència d'Illa suposaria una "espanyolització" de la Generalitat que perjudicaria els interessos de la majoria dels catalans.

Illa espera l'aterratge físic de Sánchez en la campanya

Òbviament, qui ha celebrat la continuïtat de Sánchez és Salvador Illa, per a qui aquesta "és la millor decisió, en especial per a Catalunya", segons ha comentat en una roda de premsa a l'ACN. El cap de llista del PSC ha afegit que "a Catalunya estem esperant que s'incorpori a la campanya".

La campanya dissenyada per la formació preveia una presència constant de Sánchez, que havia de participar en un total de cinc actes de cara el 12-M. De moment s'ha perdut l'obertura, celebrada dijous a Sabadell, i el míting de diumenge a Santa Coloma de Gramenet, de manera que el retorn de Sánchez podria produir-se dijous a Sant Boi de Llobregat.

Amb una estratègia centrada inicialment al voltant de qüestions de gestió -com ara infraestructures, finançament o sequera- ara els dirigents socialistes esperen que tot plegat els permeti activar votants abstencionistes o de persones que potser no preveien votar Illa però que ho podrien acabar fent com a mostra de suport a Sánchez. L'horitzó és enlairar-se per sobre dels 40 diputats, una xifra que probablement impediria una majoria independentista al Parlament i, per tant, donaria a Illa serioses opcions de ser el nou president.

També ha defensat la continuïtat de Sánchez la cap de llista de Comuns Sumar, Jéssica Albiach, que alhora ha demanat mesures concretes per acabar amb el lawfare, com ara la derogació de la llei Mordassa o la renovació del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) "sense pacte amb la dreta".

Albiach, però, també li ha recordat que una situació similar de joc brut "abans l'han patit molts altres espais polítics" i ha citat casos com el de l'exalcaldessa de Barcelona, Ada Colau, l'antic líder de Podemos i exvicepresident espanyol, Pablo Iglesias, o l'exvicepresidenta valenciana Mònica Oltra.

Consens independentista contra el president espanyol

Més enllà del PP -que no s'ha mogut de les crítiques a Sánchez des que va anunciar els cinc dies de reflexió-, els partits independentistes sí que han virat d'una certa empatia inicial a un atac molt dur al president espanyol, a qui acusen d'una voluntat clara d'"ingerència electoral" perquè, al cap i a la fi, no ha anunciat cap mesura per combatre allò que denuncia.

ERC, per exemple, ha demanat a la Junta Electoral Central (JEC) prohibir l'entrevista de TVE a Sánchez d'aquest dilluns al vespre, amb l'argument que seria d'"autopromoció", i ha censurat l'enquesta flaix del CIS al voltant de la decisió del president espanyol.

Prèviament, havia comparegut el president del Govern i cap de llista dels republicans, Pere Aragonès, que directament ha manifestat que "hem assistit a una cortina de fum, a una sobreactuació absolutament desproporcionada, a un acte electoral que ha acabat amb una performance sense cap proposta per combatre l'extrema dreta".

El candidat republicà considera que l'actuació de Sánchez "no ha estat honesta" i també ha lamentat que fins ara el Partit Socialista ha estat "un actor passiu que mirava cap a un altre costat" en episodis similars de guerra bruta generada per determinats aparells de l'Estat, recordant la persecució patida per nombrosos independentistes. I ha afegit que aquests cinc dies han permès al PSC no parlar de propostes sobre Catalunya i ha fet justament una crida a centrar en aquestes en el que resta de campanya.

El secretari general de Junts, Jordi Turull, ha denunciat "tacticisme electoral" en la decisió de Sánchez i la voluntat del líder socialista d'interferir en les eleccions catalanes per intentar convertir-les en una eina per a la supervivència del seu partit. Turull ha criticat que Sánchez hagi sentit la necessitat de defensar la democràcia només quan l'objecte de l'assetjament ha estat ell i la seva família. Turull ha coincidit amb Sánchez en la necessitat de reformar "a fons" la democràcia espanyola, però no a través de gesticulacions.

També la CUP ha parlat d'"ingerència política" de Sánchez en les eleccions catalanes. Ho ha fet la seva cap de llista, Laia Estrada, per a qui "Pedro Sánchez s'està mostrant com una víctima de les clavegueres de l'Estat, no ho neguem, però el PSOE quan li ha interessat ha utilitzat aquestes mateixes clavegueres". "Ho hem vist en el cas d'espionatge als seus socis actuals i ho vam veure quan es va sumar en el 155", ha assenyalat, a banda de recordar els casos d'infiltració de policies nacionals en moviments socials catalans o col·lectius independentistes.

Per tot plegat, com ERC, la CUP reclama "tornar a posar el focus" en Catalunya per "avançar en clau d'autodeterminació i drets per a la gent". I, de fet, ha emplaçat ERC, Junts i els Comuns a "recuperar l'agenda nacional i social pròpia" d'aquí al 12-M. Veurem com evoluciona la campanya.