Cop de porta de la CUP al 'pla C' d'investir Jordi Turull, i sobretot, d'investir-lo abans de la seva declaració aquest divendres al Suprem, on el jutge Pablo Llarena li comunicarà el seu processament i decidirà si ingressa a la presó. El consell polític de la formació anticapitalista, reunit des de les tres de la tarda, ha comunicat que "manté les quatre abstencions" dels seus quatre diputats a la investidura de Turull. 

"No podem condicionar la nostra acció política a l'acció de repressiva de l'Estat", argumenta la formació, en un comunicat. Els cupaires es treuen així del damunt la pressió rebuda en les darreres hores per reconsiderar a contra-rellotge la seva posició inicial –el vet al pacte de govern de JxCat i ERC, acordat quan el candidat encara era Jordi Sànchez–, i reiteren que aquest programa de govern "no avança en la construcció de mesures republicanes ni socials, que responguin als drets i necessitats de la classe treballadora i de la resta de classes populars".

"Cal coordinar l'acció antirepressiva perquè ens faci més fortes políticament, però això no significa fer política a cop de citació del jutge Llarena", insisteix el partit, que no ha considerat suficient per canviar de parer la darrera oferta de JxCat i ERC: celebrar una qüestió de confiança un mes després de la formació de Govern.

La decisió de la CUP comporta –excepte sorpresa majúscula de darrera hora– que Turull no podrà ser investit aquest divendres. En la primera votació de la investidura es requereix majoria absoluta, i les quatre votacions de la CUP deixen JxCat i ERC sense els vots suficients. De fet, Turull tampoc podria ser investit en la segona votació –que només requereix majoria simple– si no renuncien al seu escó el president cessat Carles Puigdemont i el conseller cessat Toni Comín, a Brussel·les, i a qui els tribunals no permeten delegar el seu vot. Sense ells dos, JxCat i ERC sumen 64 vots, pels 65 dels partits no independentistes.

En tot cas, i segons especifica el reglament del Parlament, la segona votació s'ha de celebrar dos dies després de la primera, un cop Turull –i la resta de diputats independentistes citats: Carme Forcadell, Raül Romeva, Josep Rull, Dolors Bassa i Marta Rovira– ja hauran declarat davant Llarena, que els comunicarà el seu processament i decidirà si els aplica mesures cautelars. En cas dictar presó preventiva, podrien ser suspesos del seu càrrec. 

La CUP ha pres la decisió en el seu consell polític, després de consultar la seva militància. En un argumentari intern, la formació havia plantejat arguments a favor i en contra d'investir Turull. A favor, consideraven que fer-lo president davant el seu "processament i possible empresonament" era un "acte de confrontament amb l'Estat" i donaria un "missatge de continuïtat amb l'1-O", que evita una "legislatura plana".

En contra, el document recordava que Turull és un dirigent del PDeCAT, que va participar en les "retallades" de l'època d'Artur Mas, i que "no hi ha nous elements" que facin reconsiderar el veto anterior a l'acord de govern entre JxCat i ERC. Fent servir gairebé les mateixes paraules que en el seu comunicat posterior, també afirmaven que "no podem condicionar el nostre calendari i posicionament polític a l'acció repressiva de l'Estat".