Bonaventura Clotet (Barcelona, 1953) és el cap del Servei de Malalties Infeccioses de l’Hospital Germans Trias i Pujol i director de l’IrsiCaixa, l'Institut de Recerca de la Sida. Ha dedicat més de mitja vida a l'estudi del virus del VIH, i des de la irrupció de la pandèmia el seu grup de recerca s'ha implicat en la investigació a contrarellotge de la Covid-19. El desenvolupament de vacunes, fàrmacs antivirals que remetin la infecció i anar desvetllant les incògnites que planteja la Covid persistent són alguns dels reptes que assenyala per aquesta pandèmia.

Guardonat ex aequo per la Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació amb el Premi Nacional de Recerca 2020 per quatre dècades d'investigació de la sida, el metge remarca que cal seguir avançant per trobar una vacuna preventiva de la infecció i també un tractament que asseguri la curació. Per tot això, cal inversió i més inversió en la recerca, una demanda que no es cansa de posar sobre la taula: "Espero que es destinin molts més diners a la recerca de la salut global". Atén Públic per telèfon. 

L’última setmana les dades de la pandèmia han repuntat una mica. Amb la taxa de vacunació actual, pensa que hi pot haver una sisena onada?

És probable que n'hi pugui haver una, però la intensitat de la mateixa, donada la gent vacunada que hi ha, probablement no serà de la magnitud de les anteriors. Les vacunes protegeixen molt bé contra les variants, sobretot si s'han administrat fa relativament poc i en persones que tinguin menys de 65 anys. Les dues dosis protegeixen molt bé els menors d'aquesta edat, hi ha unes cèl·lules de memòria de la sang, de limfòcits tipus B, que estan al moll de l'os i que tenen molta memòria, i persisteix aquesta acció durant molt de temps, tot i que la quantitat d'anticossos neutralitzants disminueixi. Però en canvi la gent gran, de més de 65, hem vist que el risc que s'infectin i la malaltia progressi pot ser més elevat, perquè la resposta d'aquesta memòria gràcies a la vacunació no és tan eficaç, i caldria revacunar. El resum és que la gent de més de 65 anys és probable que calgui revacunar-los, potser cada any. 

Aquesta setmana reobre l’oci nocturn. Creu que el "passaport Covid" ofereix garanties perquè sigui una reobertura segura?

Ofereix moltes més garanties que no pas no fer-lo servir. Ja ho va suggerir l'Oriol Mitjà fa molts mesos, i no se li va fer cas. Es fa servir en molts països. Estàs ajudant a evitar la difusió de la malaltia. L'altre tema és que es poden fer servir testos d'antígens ràpids, però s'ha de fer amb els que tenen sensibilitat, si no no serveixen de gaire, i s'ha de fer 12 hores abans d'anar a algun lloc. Si te'l fas més temps abans, que surti negatiu no vol dir que no estiguis infectat. Si combinem passaport Covid amb test ràpid d'antígens i ús de mascareta rigorós evitarem totalment les infeccions.

La vacunació amb pauta completa cobreix més del 70% de població catalana, però s'està avançant més lentament des de fa unes setmanes.

En conjunt, el grau de vacunació és elevat. Hi ha risc perquè les infeccions no paren, però sobretot això passa entre la gent que no es vacuna. Aquest és el problema. I això pot dificultar arribar a controlar bé la pandèmia, a nivell global. És una pena perquè les vacunes són molt eficaces, però hi ha gent que es guia per comentaris i notícies sense cap base científica.

A quin tant per cent caldria arribar per aconseguir a aquest control global?

Seria molt més elevat, del 90%. Aquesta variant és molt contagiosa. Cal una immunitat de ramat molt elevada. Però també és cert que si aconseguim conscienciar la població que es vagi vacunant, juntament amb la incorporació de nous fàrmacs, i ho combinem amb anticossos que s'han desenvolupat, tenim eines per controlar millor la progressió de la malaltia. Hi ha fàrmacs que són inhibidors del virus directament, antivirals com el remdisivir i el molnupiravir. Són fàrmacs que en estudis s'ha demostrat que disminueixen la progressió cap a malaltia severa un 80%.

La vacunació aquí ha avançat molt ràpid, però no és així en la majoria de països del món. A nivell d’ètica, però també de salut pública, quins problemes planteja aquesta desigualtat?

Sempre que el virus estigui actiu, infectant, que és la seva manera de viure, poden aparèixer noves variants. El risc que no es vacuni a tot el món i hi hagi aquestes diferències nord-sud és que aparegui una variant resistent a les vacunes actuals. Fins ara no ha passat i totes les variants són neutralitzades per les vacunes actuals. Però si n'hi ha de resistents, com la sud-africana, que és la que ho és més, el risc de progressió d'aquesta variant, si afecta una persona que fa temps que s'ha vacunat, pot ser problemàtic. Per sort, aquesta variant no és la que s'està extenent, sinó que és la variant delta. S'ha d'aconseguir fer arribar la vacunació a totes les parts del món per evitar que el virus segueixi infectant i crear un escenari en què pugui aparèixer una variant resistent.

Això és el primer repte, però un altre és que s'ha de fer una sol·licitud global als governs i als estaments de recerca: calen diners a la recerca per tal de poder estudiar els animals que tenen virus i en algun moment poden constituir la font de partida d'una nova zoonosis. Sigui per coronavirus o per qualsevol altre tipus de virus. Se sap que hi ha ratpenats que tenen coronavirus totalment diferents a l'actual. Si es fan estudis i es donen diners per investigar quins tipus de virus són i com tenir una vacuna preparada per si això passés, ens estarem protegint de manera molt més eficient i anirem un pas endavant i no un enrere com anem sempre. 

Després també hi ha el problema de la grip. L'any passat no n'hi va haver i aquest any es planteja que el nostre organisme i sistema immunitari estarà poc preparat i podrà agafar la grip més desarmat. Jo crec que això, una de les coses que ens diu és que l'ús de la mascareta hauria de seguir, perquè també evitarem que passin aquestes coses, com un brot de grip important.

La pandèmia ha demostrat la importància de la inversió en recerca, d’una banda, i també en l’atenció primària i la salut pública, de l’altra. Creu que els governs han après la lliçó?

Crec que costa molt aprendre, a la vida. L'experiència a vegades només serveix per reconèxier que t'has pogut equivocar, però per res més: no per prevenir. Si el 2002, quan va sortir el primer coronavirus, s'hagués afavorit la recerca en salut animal i salut humana combinades, s'haurien desenvolupat vacunes que haurien permès tenir-ne d'eficients que haguessin aturat la difusió mundial de la pandèmia. Espero que es destinin molts més diners a la recerca de la salut global, que engloba l'humana, animal, ambiental, globalització, escalfament global... Tot plegat per tal que no tornem a passar una crisi d'aquest nivell. Tindrà conseqüències que encara desconeixem i tot això s'hagués pogut evitar destinant més diners a la recerca. Al final són diners que a vegades es destinen a coses sense sentit, que poden tenir interès a nivell polític però no a nivell de salut global. No són tants diners els que es necessiten en recerca, però és que se'n donen molt pocs.

Quins van ser els principals errors per no preveure el que ens venia a sobre?

Van haver-hi brots de coronavirus el 2002, el 2012 -el MERS [síndrome respiratori de l'Orient Mitjà]-, i aleshores ja es deia que n'hi podien haver més. Quan va evolucionar i es va fer més transmissible, van trobar que hi havia contagiositat important... l'error que es va cometre és que en un món globalitzat, quan es va tenir notícies que a la Xina hi havia una mortaliat elevada, no es va tenir en consideració. Fins i tot quan hi havia casos ja a Itàlia es deia aquí a l'Estat que n'arribaren pocs i s'arreglaria de seguida. Penso que va ser ignorància i desconeixement, calen biòlegs, recerca clínica, recerca bàsica, una combinació, que permeti tenir una estructuració de recerca per desenvolupar vacunes de cara a futures epidèmies.

Entre els projectes d’IrsiCaixa hi ha el desenvolupament de vacunes contra la Covid. En quina fase estan?

Es va crear un consorci, gràcies a Grífols, amb l'IrsiCaixa, el Centre de Recerca en Sanitat Animal (CReSA) de l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA) i el Barcelona Supercomputing Center (BSC) per desenvolupar diferents projectes de recerca per les vacunes. Hem desenvolupat unes vacunes que tenen l'avantatge que no s'han d'emmagatzemar a -20 graus, cosa que en facilita el transport, i ara per ara en el model animal han tingut una gran eficàcia. Per tal que puguem seguir en la recerca, en el model de primats i després humà, calen uns diners que no tenim, ja veurem com ho anirem fent. Però si no hi ha diners va més a poc a poc.

També tenen una unitat per investigar la Covid persistent. Hi ha avenços significatius?

Està fent molta recerca clínica, intentant identificar els mecanismes, desenvolupant assajos que comporten des de vacunar, fins a estratègies de recanvi de l'albúmina i poder-ne eliminar així el que podria ser la causa, que no es ben coneguda encara. S'està mirant si el virus, que afecta al sistema nerviós, té afectació al nervi vague... També s'estan provant fàrmacs. Estem provant si tractar aquest síndrome post-covid amb fàrmacs que són molt eficaços contra el virus, tot i que ja no es detecti, aconsegueix reduir-ne la durada i intensitat.

Fa uns mesos el van guardonar amb el Premi Nacional de Recerca. Què ha suposat per vostè aquest reconeixement?

És un premi molt important, que m'honora molt i que sobretot el recullo com a representant d'un equip de 200 persones que treballen la recerca clínica i bàsica. Tenim uns investigadors molt bons i podem anar progressant molt ràpidament.

Se li ha atorgat per les dècades de dedicació a la investigació del VIH. En aquests 40 anys s’ha avançat molt i s’ha aconseguit cronificar la malaltia. Quins són els principals reptes encara a dia d’avui?

Crec que el repte més important és poder trobar una vacuna preventiva que funcioni, i també una curació de la malaltia que impliqui que una persona infectada aconsegueixi eliminar el virus dels amagatalls, és a dir, eradicar el virus del cos. Això són els reptes que hi ha ara: la vacuna preventiva i la curació. La curació passa bastant per la combinació d'una vacuna terapèutica, i d'anticossos neutralitzants, de fàrmacs reactivadors de la latència... hi ha estudis en marxa, però avancen més a poc a poc del que seria desitjable. Però necessitem una vacuna preventiva: cada any hi ha 700.000 morts, i 1.500.000 noves infeccions, i queda encara un 35% de la població mundial infectada que no fa tractament. Necessitem que tothom faci tractament perquè així tothom que estigui infectat deixaria de produir noves infeccions. Però clar, per això ha d'arribar el tractament a tothom, i no hi arriba. I per tant doncs la vacuna preventiva podria ajudar.

Aquesta vacuna seria per a tothom?

Seria per a tothom que no està infectat, perquè estiguessin protegits. Hi ha un estudi en marxa, en el que participem, però no hi ha gaire més. Costa desenvolupar una vacuna que sigui eficaç contra els diferents tipus de virus que hi ha... Però jo crec que és factible. Nosaltres som un dels laboratoris més importants d'arreu del món, però tenim unes limitacions que tot i els ajuts que rebem de Grífols, la Caixa i la Generalitat necessitem molt més diners per anar molt més ràpid. I això costa.

De quina manera ha ajudat tot el coneixement generat al voltant del VIH a la investigació del coronavirus?

Ha estat crucial. El VIH va estar molt estigmatitzat, però gràcies a la recerca, s'ha avançat molt. Avui en dia es cura l'hepatitis C, s'ha avançat en el desenvolupament de vacunes que s'han posat en temps rècord contra la Covid, i el coneixement i la recerca sobre el VIH ha permès conèixer molt millor el sistema immunitari. Podem estar pensant en vacunes o anticossos monoclonals que bloquegin la disseminació del virus pel cos, o bé vacunes que serveixin per prevenir la sida, però també per la Covid, o també en el camp del càncer. Vacunes terapèutiques contra el càncer. El VIH ha estat un model d'envelliment prematur, que ara ja no ho és, això ha permès conèixer la immunosedecència, l'envelliment del sistema immunitari, que té a veure amb l'envelliment global, i amb el tema del microbioma intenstinal, que s'altera molt... Això ha permès desenvolupar una recerca que no ens podíem ni imaginar al principi de l'epidèmia de la sida.