Un nou desnonament amenaça el barri del Raval de Barcelona. El continu degoteig de desallotjaments no deixa temps per parar atenció a les històries de vida que es queden sense sostre, però l’amenaça que viu el local del carrer Peu de la Creu 5-9 apuntala tres coneguts projectes col·lectius entre els veïns del barri, pilars per combatre l’emergència social. Són el Sindicat de Venedors Ambulants de Barcelona, l'Espacio del Immigrante i el Sindicat d’Habitatge del Raval. La seva seu s’enfronta a un desallotjament amb data oberta que va de l’1 d’octubre fins al dia 15, quan hauran de gestionar la incertesa de no saber quan es plantarà la Brigada Mòbil (Brimo) dels Mossos d’Esquadra a fer fora la gent.

"El que està obviant el poder judicial i la policia és que això és la primera casa de molta gent que no té sostre, que no té papers i que ve a passar les nits aquí per protegir-se del fred, del virus i de la nit", explica Mouhamet Dia, membre del Sindicat de Manters, qui denuncia que no s’ha tramitat el desallotjament com un espai d'habitatge i que, per tant, s’han accelerat moltíssim els ritmes. "Aquest local és un recurs humà per pensar, construir xarxes humanes, recollir aliments, formar-se, buscar una professió, aprendre castellà, viure amb tranquil·litat, vaja", insisteix.

L'espai va ser un dels protagonistes del moviment solidari durant el confinament, quan el sindicat va posar a disposició el seu taller de costura per fer mascaretes i bates, una producció que han mantingut. "Mitjançant el taller, hem pogut assistir persones migrades, no només perquè no dormin al carrer, sinó perquè escullin de manera lliure què volen fer amb la seva vida. Aquesta gent té l’oportunitat des d’aquí a no exposar-se al virus, a aprendre en tots els sentits: tenir un horari de feina, formar-se o comptar amb un horari d’estudi".

Sobretot, el que més preocupa a Dia és com es pot comprometre els processos per demanar la regularització de persones sense papers mitjançant l’arrelament, que ara el Sindicat ajudava a tramitar amb el projecte, la xarxa de gent, el contacte amb el barri i la formació en un ofici: "Aquesta gent, amb nosaltres, tenia un domicili fix, un metge assignat, un ofici i podien començar a accedir a una formació. Ara tindrem el descontrol de totes aquestes vides".

Resposta veïnal en temps de Covid-19

La gran amenaça d’aquesta ciutat pel que fa al dret a l’habitatge és també la que viurà aquest espai els pròxims quinze dies: la pressió de fons voltors i grans tenidors que disparen els preus i provoquen l'expulsió dels veïns. Aquest cop, el propietari és Caixabank. La paradoxa de tot plegat és que el Sindicat està disposat a pagar un lloguer social per mantenir-lo, però aquesta demanda és simplement rebutjada pel banc, que prefereix desnonar: "Volem que aquest espai sigui utilitzat, no que es quedi buit fins que trobi un bon comprador amb qui especular, o fins que l'ocupin les màfies".

Com que aquesta porta sembla tancada, al Sindicat de Manters i els altres projectes que ocupen l’espai no els queda altra opció que defensar-se davant l’operació policial. De moment, han llençat una campanya pública per explicar el seu cas i organitzaran actes i concentracions per poder mobilitzar al màxim de gent quan es presentin per sorpresa els Mossos d’Esquadra a les portes del local, com ja ha passat altres cops al barri del Raval. Dia, que és conscient que en temps de Covid-19 els murs veïnals per aturar desallotjaments no són la fórmula ideal per aturar la pandèmia, demana, simplement, que s’aturin els desnonaments durant aquesta crisi sanitària: "Quan desenes de Mossos arriben per ajuntar-se entre ells i entrar a domicilis de la gent sembla que respectar les mesures de seguretat tampoc els importa massa".