Miquel Martí i Pol va viure durant 24 anys -entre el 1956 i el 1981- a la casa groga de Roda de Ter (Osona), on va escriure alguns dels seus títols més rellevants, com La fàbrica o Estimada Marta. La directora de la Fundació del poeta, Montse Caralt, explica que l'immoble estava ple de llibres que l'il·lustre va llegir entre aquests anys, de fet, n'han inventariat fins a 2.596. Els originals -que estan plens de dedicatòries i notes- es conserven a la Biblioteca Bac de Roda, que custodia el seu fons.

Ara, la Fundació Miquel Martí i Pol vol omplir les prestatgeries de la futura casa-museu amb aquests títols, però no amb els originals, ja que es podrien malmetre. Per això, fa una crida perquè altres biblioteques, institucions i particulars que tinguin aquests llibres els hi cedeixin. La idea és que "el visitant es faci una idea de què llegia Martí i Pol i ho pugui llegir al mateix lloc que ho feia ell".

Caralt assegura que molts d'aquests títols són edicions molt antigues que estan descatalogades i, per això, creu que molta gent els pot tenir a casa o poden estar apartats en magatzems de biblioteques i d'editorials. "Demanem a les famílies que ens cedeixin els llibres que hi escriguin una dedicatòria i així, en un futur, quan vinguin a visitar el museu podran consultar el seu llibre o bé d'altres, i així se sabrà on vivia abans cada llibre", relata.

Alguns dels títols que es busquen són L'Estrany, d'Albert Camus, publicat a la col·lecció A tot vent de Proa el 1981, o El Cementiri de Sinera, de Salvador Espriu, publicat a la col·lecció Els llibres de l'escorpí d'Edicions 62 l'any 1978. Però entre els noms que llegia Martí i Pol també s'hi troben altres autors com Virgina Woolf, Teresa Pàmies, Feliu Formosa, Joan Margarit, Bertolt Brecht o Marguerite Duras.

En rehabilitació

La casa en què va viure Miquel Martí i Pol a Roda de Ter està en procés de rehabilitació perquè pugui ser visitada. De fet, està previst que aquest 2023 quedi enllestida la segona fase del projecte. Quedarà pendent fer la tercera i darrera fase -per la qual encara no hi ha un calendari previst ni tampoc el finançament lligat- que consistirà en la museïtzació de l'edifici

L'alcalde de la població, Toni Mas, ha dit que és una de les prioritats de l'Ajuntament i que s'intentarà fer "en el menor temps possible". "Buscarem finançament però, on no hi arribin les subvencions, hi haurà d'arribar el consistori", aclareix. La darrera fase està pressupostada amb uns 100.000 euros.

La directora de la Fundació explica que volen que la casa-museu sigui un projecte "viu" amb constant evolució i, a més, subratlla que han tingut molt en compte l'opinió dels futurs visitants. "Ens han dit que els agradaria poder entrar a l'espai íntim i personal del poeta i conèixer-lo des d'una altra perspectiva", relata. Per això, el projecte de museïtzació se centrarà en recrear la casa tal com era en aquella època. "Els fills de Miquel Martí i Pol ens diuen que la casa estava plena de llibres: els passadissos, les habitacions, el menjador, per tot arreu", explica.

A més, Caralt diu que han visitat altres cases-museus d'autors patrimonials d'arreu de Catalunya, la resta de l'Estat i també de l'estranger i, en la majoria d'elles, "els llibres no són consultables". Per això, en aquest cas han decidit que sí que ho siguin i es plantegen una casa-museu 2.0, és a dir, "que no només puguis veure coses, sinó també tocar i interactuar".

Un exemple d'això serà la recreació dels despatxos del poeta. Miquel Martí i Pol tenia dos despatxos a la casa groga. Fins als anys setanta el tenia instal·lat al soterrani, però amb l'esclerosi múltiple va haver de traslladar-lo a la planta baixa de l'edifici, ja que no podia pujar i baixar escales. "El visitant podrà asseure's a la cadira, escriure i compondre textos amb la màquina d'escriure i interactuar amb tot el que tenia", explica la directora.