L'assetjament escolar és un tipus de violència que pot ser invisible, però deixa senyals. El Govern ha engegat una campanya per lluitar contra aquesta xacra, que posa l’èmfasi en els senyals d’alerta per augmentar la detecció precoç. Tots els centres educatius catalans rebran els cartells de la campanya, que també inclou espots televisius i per a les xarxes socials. Segons les dades registrades a Catalunya, en tres cursos ha augmentat un 200% el nombre de casos atesos d’assetjament escolar.

En aquest sentit, la consellera d’Educació i Formació Professional, Esther Niubó, destaca que "cal erradicar aquesta xacra i, per aconseguir-ho, la detecció precoç és clau". "Busca els senyals. Atura l’assetjament" és el lema de la campanya, que s’adreça a l’alumnat i a les famílies, i que inclou un nou web amb recursos i informació.

Càrrega psicològica

L’espot de televisió i per a les xarxes socials se centra en dos alumnes a qui l’assetjament persegueix tot el dia, ja que no poden deixar de visualitzar els insults i les vexacions que reben en objectes quotidians com un bric de llet, una parada de bus o el despertador. Es pretén representar, així, la càrrega psicològica devastadora per a l’autoestima que pateixen les víctimes.

També s’han dissenyat cartells per a la via pública, que es repartiran a tots els centres educatius catalans i s’ha posat en marxa un nou web amb recursos i informació. 

Senyals d’alarma

El nou web assetjamentescolar.gencat.cat inclou exemples d’indicis que ens poden donar la pista que estem davant del cas d’assetjament d’un infant o jove. Per exemple, al centre educatiu, un canvi dràstic en el rendiment i la motivació acadèmica; alteració sobtada emocional que es reflecteix en el seu comportament; desaparició o trencament de les seves pertinences personals; exclusió per part del grup; o marques físiques o autolesions.

També es descriuen els senyals que es poden detectar a casa i han de posar en guàrdia a pares o familiars. Per exemple, que l’infant o adolescent manifesti problemes psicosomàtics, com mal de panxa, problemes de son, ansietat, angoixa, trastorns alimentaris, etc. També evidències físiques com ferides, marques, morats, cremades, autolesions; canvis de comportament (no voler anar a l’escola ni fer activitats socials i mostrar sentiments d’irritació i frustració, estar distant, alineat...); posar-se en estat d’alerta o alarma constantment davant dels aparells electrònics; mostrar actituds depressives o de frustració després d’utilitzar l’ordinador o després d’un missatge o una trucada...

El nou web també conté un llistat dels recursos que el centre, les famílies i qualsevol membre de la comunitat educativa pot activar.

2.200 casos atesos en tres cursos

Segons dades de la Unitat de Suport a l’Alumnat en Situació de Violència (USAV) i del Registre de Violències contra l’Alumnat (REVA), s’han atès 2.206 casos de presumpte assetjament escolar des del curs 2020-2021, quan es va posar en marxa la USAV. Les dades registrades apunten a un augment d’un 200% del nombre de casos en tres cursos, del 2021-2022 al 2023-2024. El motiu de l’augment sostingut dels casos no és necessàriament un creixement de la violència als centres, sinó l’increment en la sensibilització sobre l’assetjament i els mecanismes de detecció.

La Unitat d’Atenció a l’Alumnat en situació de Violència acull totes les verbalitzacions que viu o ha viscut l’alumnat, tant dins com fora del centre educatiu, i posa en marxa els circuits corresponents amb el centre educatiu per acompanyar-lo en l’abordatge d’aquesta violència a través d’un protocol. A més, Educació i Formació Professional disposa del Registre de Violències contra l’Alumnat. Es tracta d’una base de dades que recull les situacions de violència que viu l’alumnat, tot facilitant la gestió dels casos i permetent disposar d’un registre estadístic únic, entre d’altres.