Este artículo se publicó hace 2 años.

ENTREVISTA A MARC CASALS"Bòsnia encara no ha tancat el cicle de la reparació"

Marc Casals durant l'entrevista. Jordi de Miguel

Barcelona-

Publicidad
Click to enlarge
A fallback.

Recentment, l’ambaixador rus a Bòsnia-Herzegovina ha amenaçat de seguir l’exemple ucraïnès si Sarajevo s’apropa a l’OTAN. Hi ha perill real?

"Ja fa temps que, verbalment, l’ambaixada russa té una actitud bel·ligerant vers l’estat bosnià"

Publicidad

Totes les mirades s’adrecen a Mirolad Dodik, membre serbi de la presidència tripartita del país que manté vincles amb Rússia.

Però li sembla exagerat dir que el país es pot encaminar a "nous conflictes ètnics", com va afirmar fa uns mesos l’Alt Representant de l’ONU, Christian Schmidt?

"Junt a Kosovo i Montenegro, Bòsnia és un dels possibles punts d’ignició dels Balcans si el taulell geopolític canvia, però ara per ara tinc molts dubtes que es pugui donar una guerra oberta"

Publicidad

Què passa amb la pota nacionalista croata del país?

I què hi diu la UE?

Publicidad

De nou, surten els acords de pau.

Un dels protagonistes de 'La piedra permanece', en Kemo, va sobreviure al camp de concentració d’Omarska i ara treballa per a la integració d’infants de diferents ètnies, però no vol parlar de reconciliació. A vostè tampoc li agrada el concepte?

"Si reconciliació vol dir amagar-ho tot sota la catifa i dir que tots els bàndols van fer coses i que hem d’oblidar el passat i mirar endavant, em sembla un concepte frívol i cínic"

Publicidad

En Kemo va poder sotmetre’s a teràpia, però el seu cas no és comú. En un moment del llibre diu que un dels factors que prolonga l’aversió d’una generació a l'altra és que els traumes personals i familiars es tanquen en fals.

A l’historial de ferides no tancades, té molt de pes la II Guerra Mundial. Sembla mentida que es pogués sostenir la pau durant tants anys.

"La II Guerra Mundial a Iugoslavia va tenir un component de violència interètnic molt accentuat i la repressió inicial que van dur a terme els comunistes els primers anys va ser duríssima"

Publicidad

Fa molt d'èmfasi en la crisi econòmica d’aquells anys.

A la història de la Fazila, florista al memorial de Potocari, hi ha una crítica a "la crispació mediàtica" al voltant de la matança de Srebrenica. És una estampa que recolza els nostres estereotips sobre el país?

"Una de les coses que tenia més clara era que no volia mostrar els bosnians, fossin de l’ètnia que fossin, en tant que víctimes. Perquè no són així"

Per acabar: pot recomanar tres llibres per entendre una mica més el país?

Publicidad

Jordi de Miguel

Periodista colaborador de Público. Especializado en cómic, literatura y memoria histórica, es miembro del Colectivo de periodistas Contrast, con el que ha ganado el Premio Montserrat Roig 2018. Es autor del guión de dos novelas gráficas: ‘Homenaje a Cataluña’ (Debate) e ‘Històries de la Model’ (Ajuntament de Barcelona). Periodista col·laborador de Públic. Especialitzat en còmic, literatura i memòria històrica, és membre del Col·lectiu de periodistes Contrast, amb el qual ha guanyat el Premi Montserrat Roig 2018. És autor del guió de dues novel·les gràfiques: ‘Homenatge a Catalunya’ (Rosa dels Vents) i ‘Històries de la Model’ (Ajuntament de Barcelona).

Comentaris dels nostres subscriptors