PENSAMENT CRÍTICBoaventura de Sousa Santos: "Europa és incapaç de resoldre els problemes que ha creat"

"Europa ha perdut l'ànima". El sociòleg Boaventura de Sousa Santos ha tornat a Barcelona on ha parlat sobre la democràcia liberal moderna i la seva transformació en "un procediment purament formal, despullat dels seus continguts ètics, polítics i socials".

Ha presentat, amb el seu deixeble, el filòsof Antoni Aguiló, el llibre que han escrit tots dos a quatre mans, Aprendizajes globales (Icaria editorial, 2019), per reflexionar sobre les grans tensions que planen sobre l'escenari europeu actual.

Mestre i deixeble expliquen que Europa es troba infectada d'un virus i pateix problemes d'esgotament que li impedeixen fer front als problemes que té de tota mena.

Un llibre en forma de molt extensa conversa, que parteix de tres idees, segons que ha explicat Aguiló.

Assenyala, en primer lloc, que la civilització occidental ha estat incapaç de resoldre els problemes que ha creat: la qüestió colonial, que segueix essent una ferida oberta; la desigualtat estructural i la destrucció del medi ambient.

Reflexiona, a més, sobre el que haurien de ser "nous camins d'emancipació", a través de "noves formes d'aprenentatge, d'actuació, de convivència...". Nous camins davant el retorn de la ultradreta i tota la seva càrrega de misoginia, homofòbia i voluntat discriminatòria.

I en tercer lloc, la defensa de noves formes de justícia. "No hi pot haver justícia social sense justícia epistèmica", ha dit, per explicar que el coneixement és necessari per posar llum sobre les "zones invisibles" que s'han creat.

"Un món molt lleig"

 En aquest sentit, prèviament, Boaventura de Sousa Santos havia explicat que una de les motivacions per les quals van voler escriure aquest llibre és per aprofundir en la reflexió sobre "un món que s'ha posat molt lleig": pobresa extrema a països rics com els Estats Units, el Govern del Brasil en mans de l'extrema dreta violenta, la situació a Veneçuela... "Ningú sap què passarà". I en aquest món tan lleig, on entra Europa?, s'ha preguntat el sociòleg. I per il·lustrar-ho ha posat un exemple prou significatiu. Ha explicat que la mateixa Europa que demana respecte per la legalitat internacional, per tal que Occident no es fiqui en una aventura intervencionista a l'Iran, és la mateixa que reconeix gairebé per unanimitat un titella com a president legítim de Veneçuela. "Un titella d'extrema dreta que tots sabem on va ser preparat", ha afirmat.

Boaventura de Sousa ha denunciat personatges designats per Donald Trump, per accelerar la crisi a Veneçuela, com el conseller de Seguretat Nacional de la Casa Blanca, John Bolton, o l'emissari especial, Elliot Abrams, que tothom recorda per la seva implicació en el finançament de la Contra nicaragüenca, força armada creada per combatre contra la revolució sandinista.

"Guardians de la biodiversitat"

Sociòleg i filòsof han volgut demostrar en aquest llibre el molt que Europa pot aprendre dels països del Sud.

"Europa mai ha estat un continent de pau". "El capitalisme europeu li nega els papers a les persones i els dona a les empreses", ha apuntat Antoni Aguiló.

"Oblidem que cap continent ha matat tant com el nostre". "Hem d'aprendre dels que hem considerat inferiors", ha insistit de Sousa Santos.

El sociòleg de la Universitat de Coimbra ha criticat el fet que Europa mai hagi assimilat res dels països que ha dominat. Mai ha aprés de les seves formes de convivència pacifiques. Ha denunciat l'espoli i la depredació dels països del sud, ha qualificat les poblacions indígenes com a "guardians de la biodiversitat del món" i ha defensat la seva pràctica i pensament del "Bon viure" o Sumak Kawsay, que té a veure amb la convivència entre les persones però també amb la naturalesa, la Mare Terra.

Això no es trobava al catàleg del socialisme del segle passat, ha explicat de Sousa Santos, a propòsit d'una pregunta sobre la vigència del projecte socialista i sobre si havia deixat de ser "l'horitzó emancipador" per deixar pas a la pura reivindicació de democràcia.

"Em considero socialista", però "el meu socialisme és intercultural" ha contestat, després de recordar que a partir dels anys vuitanta va desaparèixer la diversitat de concepcions de democràcia al mateix temps que s'imposava un sol sistema econòmic.