El Govern considera "minsos" i "lents" els avenços aconseguits en la Comissió Bilateral d’aquest divendres amb l’Estat, i reclama una major rapidesa per avançar en traspassos competencials llargament reivindicats. Una lectura molt diferent de la que ha fet el Govern espanyol, que ha qualificat "d’històrics" els acords assolits i ha subratllat que feia 10 anys que la Generalitat no obtenia noves competències. Una valoració dispar que certifica les posicions llunyanes que mantenen els dos executius sobre les relacions entre Barcelona i Madrid, mentre la taula de diàleg sobre el conflicte polític es manté congelada.

En una compareixença posterior a la trobada, que s’ha celebrat a Barcelona, la consellera de la presidència, Laura Vilagrà, ha explicat que hi ha hagut acord en qüestions "rellevants", com un preacord per iniciar el traspàs de la gestió de l’Ingrés Mínim Vital, però que la resta de punts abordats eren "menors".

"Necessitem resultats tangibles i de més entitat", ha dit en una roda de premsa conjunta amb el vicepresident i conseller de Polítiques Digitals i Territori, Jordi Puigneró, que s’ha mostrat molt crític amb la reunió.

"La construcció de la confiança es produeix amb resultats", ha dit Vilagrà. Tot i que la Generalitat ha remarcat que aquesta trobada està netament separada de la mesa de diàleg, sí que ha destacat que ha de servir per "generar confiances" que facilitin les negociacions per solucionar el conflicte polític amb l’Estat. En aquest sentit, el Govern considera que "té marge" per avançar més en el traspàs de competències reclamades.

El principal acord, sobre l'Ingrés Mínim Vital

El principal avenç ha estat en relació amb la gestió de l’Ingrés Mínim Vital, actualment competència estatal però pel qual s’ha assolit un "preacord" per traspassar-lo a la Generalitat. La dualitat amb la Renda Garantida de Ciutadania, gestionada per la Generalitat, crea "dificultats de gestió" que el Govern espera solucionar amb una gestió unificada per la qual avui s’ha fet el primer pas.

Aquesta qüestió era una de les prioritàries per la Generalitat a abordar en la reunió d’avui, la segona de la Comissió Bilateral que es va reprendre l’agost de 2021 i que es reuneix de manera semestral. En altres qüestions, tanmateix, els acords han estat "tímids".

En matèria d’infraestructures, s’ha acordat la cessió de la titularitat de la B-23 a la Generalitat, cosa que feia 10 anys que es reclamava, segons Puigneró. També s’ha abordat la cessio de la B-30, però encara no s’ha tancat un acord. "És l’evidència que Catalunya continua no sent una prioritat pel Govern espanyol", ha dit el conseller, que ha posat sobre la taula traspassos que demostrarien una major voluntat, com Rodalies o la gestió de l’aeroport. Pel què fa a la primera, Puigneró ha dit que estan en converses i que podria haver-hi fruits abans de l’estiu.

Vilagrà s’ha mostrat més conciliadora però també ha reivindicat la necessitat "d’anar reduint la llista de traspassos que no s’havien produït fins ara". Altres acords assolits han estat pel que fa a les beques i assegurances escolars, per les quals s’han creat tres ponències per estudiar-ne els detalls tècnics. D’una banda, s’estudiarà com fer el traspàs de la gestió de les beques, que suposen 120 milions d’euros anuals que actualment es distribueixen de forma centralitzada, i també de les assegurances escolars. D’altra, s’abordarà el traspàs dels mòduls judicials, regits per una normativa de 1990.

També s’ha acordat la cessió de finques i equipaments històrics, com el Canal Xerta-Sènia, l’Observatori meteorològic situat al Turó de l’Home o el Registre Civil de Barcelona, així com set depuradores.

Els consellers han lamentat que no s’han inclòs a l’ordre del dia qüestions que la Generalitat ja va posar sobre la taula en l’anterior Bilateral, com el traspàs de les competències en matèria de Salvament Marítim o de la gestió de les places del MIR. També han comentat que en la propera reunió s’abordarà que el Govern pugui fer la convocatòria i selecció de secretaris i interventors municipals, així com que s'ha posat sobre la taula la recuperació dels pagaments en matèria de la disposició addicional tercera de l’Estatut. "Necessitem millorar en els acords que anem prenent i que siguin de més envergadura", ha conclòs Vilagrà.

Normalització de les relacions Generalitat-Estat

Isabel Rodríguez, portaveu del Govern espanyol i ministra de Política Territorial, per la seva banda, s’ha mostrat satisfeta del resultat de les converses, que culminen amb acords avui però que parteixen d’un treball continuat de sis mesos, ha dit. "Hem aconseguit normalitzar una comissió molt important", ha destacat en una roda de premsa posterior a la dels consellers.

Pel Govern espanyol es tracta d’un "fet inèdit" ja que l’avenç competencial a Catalunya no es produïa des de feia una dècada. La ministra ha qualificat l’acord de "profitós, positiu i rellevant": "Hem avançat en autogovern".

Sobre la diferència de valoracions amb la Generalitat, Rodríguez ha destacat que es tracta d’un "fet incontestable" que s’hagi avançat en el traspàs de competències i que tanmateix treballen en les que són "possible" traspassar. Pel que fa a la convocatòria de la propera reunió de la mesa de diàleg, la ministra ha recordat que són "carpetes diferents" però totes segueixen "la voluntat del diàleg, normalitat, afectes i avenços a Catalunya".