Amb només 13 veïns al poble i una trentena més en masies disseminades, Bellprat és el municipi més petit de l'Anoia. L'any passat va patir els incendis de Santa Coloma de Queralt, que van devastar bona part dels seus boscos. Ara, tres macroprojectes energètics amenacen les terres que es van salvar de les flames. Hi ha planejada la instal·lació d'una desena d'aerogeneradors, una planta fotovoltaica de 65 hectàrees i el pas de la línia de molt alta tensió a tocar del nucli.

Tot plegat ha dut els seus veïns a prendre una decisió: barrar l'accés al poble. "Ho hem d'aturar com sigui. Això no és energia verda, és energia merdosa", lamenta Rita Baliu, una de les veïnes. La iniciativa es replicarà a d'altres pobles afectats com La Llacuna.

L'Isidre Marimon té més de 70 anys, però encara treballa els camps de cereal que té a tocar de la seva masia. La MAT, que ha de portar l'energia cap a l'Aragó, li travessarà pel mig del camp i tindrà la línia just davant de casa. "Nosaltres ja la tenim la llum. Diuen que volen protegir la terra i què fan? Fotre'ns un pal més?", lamenta. Marimon no entén que, "ara que diuen que faltarà aliment, es deixin de cultivar camps".

Bellprat va ser el poble més afectat per l'incendi de la Conca de Barberà. De les 1.700 hectàrees cremades, un miler pertanyien al poble i, un any després, els efectes del foc encara són molt visibles. A una banda del nucli, la serra de Queralt, tota cremada, i a l'altra banda, just a tocar de les cases, ara hi volen construir tres grans macroprojectes energètics. "Si tiren endavant, ningú voldrà viure aquí", lamenta un dels veïns, Jordi Ribaudí.

Per tot plegat, han decidit restringir l'accés al poble i han col·locat barreres als tres accessos. Resistència veïnal per impedir que les màquines entrin "a destruir el poble". La iniciativa es vol replicar a d'altres municipis afectats de la zona com, per exemple, Sant Martí de Tous o La Llacuna. "Exigim que les coses es planifiquin des del territori. La terra és viva, que vinguin aquí, que la trepitgin, que l'olorin, que la mirin, que parlin amb la gent del poble. La terra és de tots, dels que eren, dels que som i dels que vindran i no la podem destruir", lamenta Rita Baliu, veïna de Bellprat.

"La Generalitat fa veure que escolta el territori, però no ho fa"

De la seva banda, Carola Ribaudí denuncia que aquests macroprojectes es vulguin fer en terrenys agrícoles quan "aquesta hauria de ser l'última opció". A més, lamenta que estiguin en mans de grans multinacionals: "Voleu dir que hem de continuar funcionant deixant les coses importants en mans dels grans de manera que no tenim cap poder de decisió? El Govern fa veure que ens escolta i que és una cosa justa, però no en té res de just. No ens estan escoltant ni ens estan tenint en compte", afegeix.

De la seva banda, l'alcalde de Bellprat, Carles Sol, assegura sentir-se desemparat. "En tot el poble, vivim menys gent que en un bloc de pisos de Barcelona. La força que podem fer és molt petita. Representem molts pocs vots i tenim molt poc poder", afegeix. De fet, l'Ajuntament, que té molt pocs recursos, ha hagut de pagar de la seva butxaca serveis exteriors perquè els ajudin a defensar-se i a fer les al·legacions.