BCN World, una història marcada per les pròrrogues i els ajornaments

El passat dimarts 28 d’abril, el consell executiu de la Generalitat va prolongar cinc mesos la compra per 120 milions d’euros dels terrenys on ha d’aixecar-se el projecte del Centre Recreatiu i Turístic (CRT) –l’antic BCN World– per part de l’Incasòl i Hard Rock, la companyia que ostenta l’explotació de les obres. El Govern de la Generalitat exposava que l’empresa sol·licitava una prolongació fins al 5 d’octubre d’aquest any "atès l'impacte econòmic que la pandèmia internacional derivada de la Covid-19 està ocasionant a la companyia i a les seves filials a tot el món". Aquest moviment, però, no és nou en la trajectòria del BCN World.

Els retards, les pròrrogues i els canvis de plans han estat una constant des de l’inici del projecte. Tant és així que l’essència del propi CRT és una versió reduïda de les característiques del BCN World i a la vegada la idea de construir un macrocomplex a la Costa Daurada arribava després que el magnat nord-americà Sheldon Adelson és desdís de dur un projecte urbanístic inspirat en el model de Las Vegas a Alcorcón (Madrid) o el Prat de Llobregat (Barcelona). Malgrat tot, la llista d’ajornaments tan sols acabava de començar.

La compra dels terrenys, pendent

La compra, que ara s’ha de produir abans de principis d’octubre, s’ha posposat en el temps diverses vegades. El DOGC núm 7277, de 30 de desembre de 2016, que establia les característiques del Pla Director Urbanístic del Projecte (PDU), atorgava la compra dels terrenys propietat de Criteria (La Caixa) a l’empresa a qui li fos adjudicada l’execució havia en un període de 18 mesos. Això no obstant, els terrenys segueixen en mans del holding d’inversions del banc català i al llarg d’aquests prop de quatre anys han aparegut –i posteriorment s’han desvinculat– diverses empreses i organismes públics.

Tant és així que la idea del CRT va entrar en escena després que el grup Veremonte –impulsor del BCN World– renunciés a exercir l’opció de compra del solar a finals del 2014. En aquell moment, l’aleshores conseller d'Economia, Andreu Mas-Colell, va anunciar que la Generalitat havia pactat amb La Caixa una opció de compra de també 18 mesos a través de l’Incasòl per assegurar un futur al projecte. En aquell moment afirmava que la Generalitat "gestionarà a través de l'Incasòl l'assignació dels terrenys" del BCN World. És a dir, seria l’interlocutor amb les empreses que es presentessin al concurs públic.

L’estiu del 2019 –dos anys després que s’adjudiqués el projecte a Hard Rock arran de la progressiva retirada dels grups Peralada, Melco i Genting– la posició de l’Incasòl canviava i passava d’exercir d’intermediari entre els candidats a fer efectiva l’opció de compra dels terrenys. L’anunci va tenir lloc en seu parlamentaria per mitjà del conseller de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet, i fonts de Territori explicaven a Públic que la condició de l’Incasòl era d’intermediari entre les dues parts privades -Hard Rock i La Caixa- i que aquest gest de l’administració aniria seguit de la compra dels terrenys per part de la firma estatunidenca.

Tres mesos més de concurs públic

Hard Rock arribava a la Costa Daurada el juny del 2017 de manera accidentada. El concurs públic convocat per la Generalitat per fer-se càrrec del complex es va ampliar tres mesos més dels previstos a causa de "l’alta complexitat" del projecte. D’aquesta manera el Grup Peralada i la firma californiana tenien més temps per recopilar la documentació necessària i complir amb els requisits establerts. Tot i això, Hard Rock va ser l’única candidata que va aportar la documentació necessària per seguir en el procés. El propi conseller Calvet reconeixia llavors que "no hi havia alternatives" pel projecte en el cas que la companyia no acceptés les condicions de La Caixa.

Una llicència d’explotació del casino congelada

Un dels aspectes característics de la proposta del Hard Rock Entertainment serà el casino. Inicialment havia de comptar amb fins a set espais de joc, però finalment es va optar per un del sol. Tot i la reducció de dimensions, la superfície tindrà 745.000 metres quadrats i comptarà amb un casino que es convertirà en l’espai recreatiu més gran d’Europa amb 1.200 màquines escurabutxaques i fins a 100 taules de joc.

Inicialment el projecte havia de comptar amb set casinos. Finalment, només n'hi haurà un, però la previsió és que sigui el més gran d'Europa

En aquest sentit, el Govern va prorrogar la llicència d’explotació del casino a finals del 2019, just quan el termini estava a punt d’expirar. Uns dies abans, la plataforma Aturem BCNWorld i el grup ecologista Gepec-EdC denunciaven a través d’un comunicat la finalització del termini. El periple d’aquesta operació havia de finalitzar el maig del 2018, però aquell mateix mes la companyia de Florida va demanar una pròrroga al Govern. L’executiu català va accedir a aquesta petició i va donar a Hard Rock -sense anunci públic- sis mesos més de temps. Un cop passat aquest temps, el procediment es va tornar a prorrogar.

Durant aquest temps una de les qüestions que sí que ha entrat en vigor arran de la possible arribada del projecte és la rebaixa dels impostos al sector del casino del 55% al 10%. L’any 2013 –quan el govern d’Artur Mas treballava encara per tancar el projecte del BCN World– el Govern va aprovar amb els vots favorables de CiU i el PSC aquesta mesura per tal de per fer possible la inversió prevista en el macroparc.

Sense rastre de la primera pedra

Una altra incògnita és la data fixada per la col·locació de la primera pedra. Aquest capítol suposaria l’inici de l’execució de les obres però a dia d’avui no hi ha un calendari fixat, tenint en compte que prèviament s’ha d’haver produït la compra dels terrenys propietat de La Caixa. Amb l’entrada a escena de Hard Rock estava previst que les obres comencessin fa dos anys, el 2018, però en les últimes aparicions els representants públics no han fet esment de possibles terminis.

Encara que abans del 5 d’octubre tingui lloc l’adquisició dels terrenys per part de Hard Rock, tal com suggereix l’anunci del Govern, les obres encara trigarien més d’un any a començar -si no hi ha nous entrebancs–, ja que abans cal aprovar diversos procediments propis de tot projecte urbanístic. Això no obstant, no s’han fet públics aquests terminis avui dia.