El BCE segueix invertint diners a Volkswagen malgrat l'escàndol del frau de les emissions

MADRID.- El frau de les emissions de Volkswagen ha estat durament criticat per totes les institucions europees des que es va destapar l'escàndol, al setembre de 2015. No obstant això, mentre als EUA el gegant automobilístic alemany ha estat condemnat a pagar una multa de 13.500 milions d'euros, a l'altre costat de l'Atlàntic el Banc Central Europeu (BCE) sembla entestat a donar-li un tracte preferent.

Entre juny i desembre d'aquest any, i a través del Deustche Bundesbank, el BCE va adquirir deute del grup alemany en fins a set ocasions, tot i que la institució que dirigeix Mario Draghi no aclareix l'import destinat a comprar bons de Volskwagen, i ni tan sols s'identifica pel seu nom a la seva web oficial a cap de les empreses agraciades amb aquestes injeccions econòmiques, a les quals només es refereix per un codi ISIN (International Securities Identification Numbering system).

La llista inclou empreses que van des de l'armamentística Thales fins a Louis Vuitton, passant per diverses petrolieres i energètiques

Público ha accedit en exclusiva a un informe elaborat per l'Observatori Corporatiu Europeu (CEO) que associa aquests codis a les empreses que s'han beneficiat d'aquestes compres de deute a través de sis bancs centrals nacionals a la UE, entre ells el Banc d'Espanya.

Segons el document La flexibilització quantitativa del BCE finança les multinacionals i el canvi climàtic, signat per l'investigador en matèria de política econòmica del CEO, Kenneth Haar, a les set compres de bons de Volkswagen se sumen les 15 adquisicions de deute de BMW i les 14 de Daimler AG (Mercedes Benz), el que segons el parer de Haar mostra "la forta predilecció del BCE pel sector de l'automòbil".

CEO: "La presència del hòlding d'inversions Exor a la llista pretén assegurar que els cotxes italians Fiat i Ferrari també podran sentir l'esperit nadalenc"

A aquests números caldria sumar-hi les tres operacions de compra de deute realitzades per Banque de France a Renault. "Finalment, hem d'assumir que la presència del hòlding d'inversions Exor, de la família Agnelli, pretén assegurar que els cotxes italians Fiat i Ferrari també podran sentir l'esperit nadalenc", postil·la el text.

El cas de Volkswagen és especialment cridaner, tenint en compte la magnitud del frau del fabricant alemany, i l'anunci aquesta mateixa setmana de la decisió de Brussel·les d'obrir un procediment d'infracció a set estats membre de la UE, entre ells Espanya, per negar-se a imposar multes als fabricants d'automòbils que no respecten les normatives sobre emissions.

La compra d'aquests bons s'enquadra en el marc del programa posat en marxa pel BCE al juny d'aquest any -Corporate Securities Purchasing Programme (CSPP)-, amb el qual ja ha invertit 48.000 milions en diferents empreses europees a través de sis bancs centrals nacionals, i que previsiblement es prolongarà fins al març de 2017. De moment, ni el BCE facilita informació ni les dades del CEO permeten aclarir la quantitat injectada a cada empresa.

A més del cas de Volkswagen, l'anàlisi del CEO posa el focus sobre altres "inversions estranyes i escàndols", entre ells la presència en aquesta llista de l'aerolínia Ryanair - "tristament coneguda pel seu menyspreu als drets laborals" - o la de Gas natural, en el focus de totes les mirades després de la mort de la dona de Reus que s'escalfava amb espelmes després que la companyia li tallés la llum per impagament.

Haar: "Està clar que les enormes sumes gastades suposen de facto un subsidi públic a les corporacions que estan empitjorant el canvi climàtic"

Cal destacar especialment Thales, empresa productora de "míssils, rifles, blindats i drons militars", "que s'ha vist vinculada a molts escàndols de corrupció en els últims anys", postil·la el CEO. L'ONG també critica les injeccions de capital del BCE a empreses com Louis Vuitton. "Per què haurien d'anar a parar fons públics a les arques de productors de béns de luxe, com les elegants bosses de dona Louis Vuitton, algunes dels quals es venen per milers d'euros?", qüestiona el CEO al text.

"El que està clar és que les enormes sumes gastades suposen de facto un subsidi públic a les corporacions que estan empitjorant el canvi climàtic", en comptes d'ajudar "la gent corrent a recuperar-se de la crisi econòmica que afecta Europa", apunta Haar. "Tindria molt més sentit usar aquests milers de milions d'euros per crear ocupació en sectors ambientalment sostenibles, però l'statu quo en les polítiques europees és encara el d'avantposar els beneficis corporatius a l'interès públic", afegeix.

Per la seva banda, Stanislas Jourdan, membre de Quantitative Easing for People initiative, -una iniciativa integrada per 20 organitzacions de la societat civil que defensen una política econòmica alternativa-, assegura que el programa del BCE és "econòmicament innecessari i èticament qüestionable". "No beneficia les petites i mitjanes empreses ni l'economia real, sinó que afavoreix les grans corporacions, que clarament no necessiten finançar-se a preus més econòmics", sentencia.

Haar explica a aquest diari que la tasca de vincular els codis ISIN amb els noms d'empreses no va ser difícil -sí laboriós-, ja que n'hi va haver prou de buscar un per un a Internet els noms associats a aquests codis -les combinacions de números i lletres que identifiquen als bons figuren al web del BCE-.

De fet, la llista elaborada pel CEO pel que fa a Espanya es va actualitzar el 28 de novembre d'aquest any, encara que el BCE va actualitzar per última vegada les dades d'aquest programa de compra de bons el 2 de desembre -la xifra de 48.000 milions correspon a aquesta última-.

Haar: "El BCE es nega a publicar els noms d'aquestes empreses emparant-se en què no vol causar distorsió als mercats"

No obstant això, l'investigador del CEO assegura que el BCE no ha respost a les seves peticions d'informació relacionades, entre altres assumptes, amb els criteris perquè una empresa pugui postular-se com a candidata a beneficiar-se d'aquest tipus de programes. "Aparentment hi ha pocs criteris, i cap d'ells és qualitatiu en realitat", apunta Haar, que critica que la institució rebutja fer públics els noms d'aquestes empreses "emparant-se en què no vol causar cap distorsió en els mercats".

En la seva resposta a la petició d'informació d'aquest diari el BCE es limita a facilitar enllaços a la seva web, on estan recollits aquests requisits. S'hi especifica que les companyies han d'operar en el marc de l'Eurozona i en euros; que no poden dedicar-se prioritàriament a les activitats d'inversió, o que han de tenir una qualificació de ràting equivalent a BBB- o superior.

La pàgina web també detalla que la institució que dirigeix Mario Draghi és responsable de coordinar les compres que duen a terme els sis bancs centrals nacionals, que les emissions de deute s'han d'acotar entre els sis mesos i els 30 anys i 364 dies, o que les empreses no poden revelar als seus clients la quantitat invertida pel BCE en els seus bons.