Barcelona suspèn les relacions amb l'Estat d'Israel

L'Ajuntament de Barcelona ha decidit suspendre les relacions amb l'Estat d'Israel, així com l'acord d'agermanament entre la ciutat i Tel Aviv. Així ho ha comunicat l'alcaldessa, Ada Colau, en una carta dirigida al primer ministre del país, Benjamin Netanyahu, després de la campanya que prop d'un centenar d'entitats han fet durant mesos perquè el consistori condemni l'apartheid israelià contra els palestins. "No puc romandre impassible davant la vulneració sistemàtica dels drets bàsics de la població palestina", afirma Colau a la missiva, feta pública aquest dimecres.

L'acord d'agermanament, signat el 1998, no ha tingut cap conseqüència real

La campanya, liderada per Lafede.cat i la Coalició Prou Complicitat amb Israel, i sota el lema Barcelona amb l'Apartheid NO, Barcelona amb els Drets Humans SÍ, ha recollit més de 3.750 signatures, les necessàries per portar una iniciativa al ple municipal. Aquesta mobilització ciutadana requereix una "resposta institucional", afirma Colau, que afegeix que l'acord que agermana Barcelona amb Tel Aviv "no respon ni al context ni als objectius" amb què va ser firmat el 1998.

En aquell moment, sota el mandat de Joan Clos, les dues ciutats van firmar aquest acord que no s'ha traduït en mesures reals. Les 112 entitats firmants de la petició també reclamen impulsar les organitzacions tant palestines com israelianes que treballen per la pau allà, a més de denunciar l'apartheid. Algunes de les que han signat són el Centre Irídia, el Centre Delàs d'Estudis per la Pau, la Federació d'Associacions de Veïns i Veïnes de Barcelona (FAVB), SOS Racisme, la CUP Barcelona i les seccions sindicals de CCOO i CGT de l'Ajuntament, a més de diverses entitats palestines i també jueves.

El Síndic de Greuges de Barcelona, David Bondia, es va posicionar el desembre a favor que l'Ajuntament trenqués l'acord d'agermanament amb Tel Aviv, després que un particular l'instés a valorar la qüestió, per la "complicitat" que suposa amb Israel.

Es tracta d'una suspensió temporal que Colau espera que "convidi a la reflexió i a l'acció", així com a "trencar la normalització" de les violacions de drets humans que practica l'Estat d'Israel i que han estat denunciades sistemàticament. "No podem callar, com a ciutat tenim una responsabilitat", ha apuntat Colau en una compareixença després de rebre les entitats promotores a l'Ajuntament.

Membres d'aquestes entitats, com l'Associació Catalana de Jueus i Palestins - Junts, han celebrat la decisió "valenta" de l'Ajuntament i s'han reconegut "preocupats" per les polítiques de l'Estat israelià, especialment en les últimes dècades. Així mateix, confien que l'"exemple" de Barcelona animi altres ciutats a fer el mateix, una qüestió que Colau també ha expressat.

Recull les declaracions de l'ONU, entitats i personalitats

A la carta, l'Ajuntament enumera diverses personalitats i organitzacions internacionals que han assenyalat la pràctica de l'apartheid a Israel, com les Nacions Unides, Amnistia Internacional, Human Rights Watch o els Nobels de la Pau Desmond Tutu, Rigoberta Menchú, Adolfo Pérez Esquivel i Betty Williams. També menciona la declaració que va fer el Parlament de Catalunya el juny passat condemnant les pràctiques d'ocupació d'Israel, "equivalents a l'apartheid".

El Parlament va condemnar l'apartheid en una declaració al juny

L'incompliment que això suposa de la IV Convenció de Ginebra de 1949, així com la resolució 242 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides de 1967, implica una violació del dret internacional davant de la qual l'Ajuntament no es pot "quedar immòbil". "Les ciutats hem de prendre partit i tenir un paper actiu en la construcció de la pau", sosté Colau a la carta, que recorda el trencament fa uns mesos de les relacions amb Sant Petersburg per la invasió russa d'Ucraïna.

"Seria un greu error aplicar una política de tracte desigual i tancar els ulls davant d'una vulneració àmpliament constatada i documentada per organismes internacionals des de fa dècades", afirma l'alcaldessa. Per això, aplicaran la suspensió de relacions fins que Israel "posi fi a la violació sistemàtica dels drets humans contra la població palestina" i compleixi el dret internacional.

El trencament de relacions amb l'Estat d'Israel no implica cap tipus de condemna ni discriminació a la població israeliana, com Colau vol deixar ben clar a la carta, reconeixent que també ha patit "atemptats i episodis violents". "És imprescindible diferenciar en tot moment les polítiques i actes d'un Estat del conjunt de la població jueva i la seva cultura. Barcelona és una ciutat orgullosa del seu llegat jueu", conclou.